Els tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que van votar en contra de la reforma de la Llei Orgànica d'aquest òrgan (LOTC) han presentat aquest divendres els seus vots particulars, on argumenten que el caràcter sancionador de la mesura no s'adequa a les funcions del tribunal.

El ple del TC va rebutjar el passat 3 de novembre el recurs del govern del País Basc contra la reforma impulsada pel govern de Mariano Rajoy, que permet a aquesta institució suspendre càrrecs que incompleixin les seves sentències. La nova norma va tirar endavant amb l'aval de vuit dels magistrats del TC però els tres restants van anunciar vots particulars.

La vicepresidenta del TC, Adela Asúa, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol justifiquen la seva discrepància perquè consideren que les noves atribucions sancionadores no s'ajusten a la Constitució i, en conseqüència, el tribunal de garanties les hauria d'haver declarat inconstitucionals.

Els arguments de la sentència van ser anunciats el passat 3 de novembre pel TC, que aquest divendres els ha fet públics juntament amb els tres vots particulars.

En el seu escrit, Asúa lamenta que la sentència no entra a analitzar “qüestions constitucionals de fons” plantejades pel demandant. Entre altres, si les noves atribucions del TC són compatibles amb el model de jurisdicció constitucional que van dissenyar els ponents de la Constitució.

La vicepresidenta del TC considera que la mesura que preveu que el Constitucional pugui suspendre càrrecs públics s'hauria d'haver declarat inconstitucional per la seva naturalesa sancionadora. Segons ella, no es pot considerar que aquesta nova possibilitat ajudi a l'execució de les sentències, perquè en ser suspès, el funcionari o càrrec públic perd la capacitat de fer complir la resolució en qüestió. Asua considera que es tracta d'una atribució que té una finalitat “de càstig” per la negativa a complir resolucions del tribunal. Una mesura que, al seu parer, no s'adequa a les funcions constitucionals del TC, sobretot quan pot afectar autoritats la legitimitat de les quals prové “directa o indirectament de les urnes”.

El magistrat Valdés Dal-Ré també creu que la capacitat de suspendre càrrecs públics s'hauria d'haver declarat inconstitucional. En el seu vot particular, apunta que la sentència eludeix analitzar l'encaix de les atribucions recorregudes al “model democràtic d'Estat”. Unes mesures que, en la seva opinió, no s'ajusten al model de separació de poders, a la inviolabilitat i autonomia parlamentàries, a l'autonomia política de les comunitats autònomes i tampoc a la posició institucional del TC en l'entramat del model democràtic de l'Estat. El magistrat apunta que tant la possibilitat de suspendre funcionaris i càrrecs públics com la mesura d'execució substitutòria no són compatibles amb les funcions del TC i haurien d'haver estat declarades inconstitucionals i nul·les. Respecte d'aquesta última, assenyala que s'encavalca amb “el poder de coerció estatal” que el constituent va atorgar al govern i al Senat, i no al TC.

De la seva banda, Juan Antonio Xiol incideix en què el Tribunal hauria d'haver tingut en compte el context socio-polític a Catalunya, sobretot quan la impossibilitat de revisar les sentències del TC i la seva aparença de “decisió definitiva” tanquen la porta a nous controls de constitucionalitat. De la mateixa manera que Asua i Valdés Dal-Ré, assegura que les noves atribucions sancionadores s'haurien d'haver declarat inconstitucionals i nul·les. Sobre la suspensió de funcions, afirma que la seva finalitat no és executar la resolució incomplerta, sinó “doblegar la voluntat incomplidora”. Segons ell, així es desprèn de la pròpia sentència, que preveu l'aixecament de la mesura quan “cessi la voluntat incomplidora”.