Economia

SANTIAGO NIÑO BECERRA

Catedràtic d'Estructura econòmica i conferenciant

SANTIAGO NIÑO-BECERRA “El 2020 serà inevitable una renda bàsica universal”

  • VÍDEO: L'entrevista sencera a Niño Becerra a Autèntics.cat, avui diumenge 22.30h al PUNTAVUITV.. Xantal Llavina
Amb els 16.000 milions que Catalunya no recupera de l'Estat espanyol es podrien fer moltes coses que no es fan
Les pensions no són sostenibles a llarg termini. Tots ens haurem de jubilar més tard, o fins i tot mai

El catedràtic d'estruc­tura econòmica San­ti­ago Niño-Becerra ha estat aquests últims anys una de les veus més mediàtiques que ha par­lat de les cau­ses de la crisi. Autor de la tri­lo­gia El crash del 2010, Más allá del crash i Dia­rio del crash, torna ara a la pales­tra amb el cinquè lli­bre: Mails. Amb ell par­lem avui a El Punt Avui TV, a les 22.30 h, de la seva con­ferència La gestió de la crisi.

“Encara que­den sis, set o vuit anys de crisi econòmica. La crisi pot durar fins al 2025.” És així?
Aquesta crisi és sem­blant a la depressió dels anys trenta. Si es manté la mateixa dinàmica, pas­sarà això; l'ins­ti­tut IFO ale­many també ho diu.
Estem en crisi perquè vivim un canvi de model. Quin és aquest model?
El sis­tema capi­ta­lista va començar a prin­ci­pis del segle XIX i tindrà una durada, com tots els sis­te­mes; els models són com el sis­tema opera en cada moment. Una crisi sis­temàtica ve perquè el model s'ha esgo­tat. El con­sum, l'indi­vi­du­a­lisme i el crèdit s'han esgo­tat i estar rede­fi­nint-lo és dramàtic.
Els crítics con­si­de­ra­ven que les teves tesis no eren cer­tes. Tu par­la­ves, fa temps, de taxes d'atur del 20 i el 30%. El temps t'ha donat la raó?
Sí, m'ha donat la raó. Es veia que pas­sa­ria. A l'Estat espa­nyol el PIB està lli­gat a l'ocu­pació, perquè hi ha inver­si­ons bai­xes, i poca pro­duc­ti­vi­tat, i se supleix en per­so­nes tre­ba­llant. Si ara baixa l'atur és perquè s'ha incre­men­tat la pre­ca­ri­e­tat amb sala­ris molt bai­xos. Ens hem d'anar acos­tu­mant a un atur estruc­tu­rat i sos­tin­gut en el temps.
Aquests dies pre­sen­tes nou lli­bre, ‘Mails'. Com va sor­gir la idea de reco­pi­lar les con­sul­tes dels teus lec­tors?
L'any 2014 vaig començar a reco­llir els seus cor­reus. A la gent li pre­o­cupa què faran els fills, qui­nes són les pro­fes­si­ons de futur, l'ocu­pació, els sala­ris, la hipo­teca... El dia a dia és el que pre­o­cupa la gent.
Afir­mes: “Abans es pri­o­rit­zava la pro­ducció; ara, la pro­duc­ti­vi­tat.”
Fins ara la idea era pro­duir més. Ara la idea és anar al que neces­si­tem i poten­ciem la pro­duc­ti­vi­tat. Ara amb menys tre­ba­lla­dors fem més o menys, segons con­vin­gui. Però millo­rant de manera con­ti­nu­ada la pro­duc­ti­vi­tat es millora la com­pe­ti­ti­vi­tat.
I hi ha solució als sala­ris cada vegada més bai­xos?
No n'hi veig. Per dues raons, perquè la tec­no­lo­gia s'aba­ra­teix cada cop més i és més fàcil d'uti­lit­zar. Les fei­nes seran subs­tituïdes per tec­no­lo­gia. I perquè cada vegada és més alta la fle­xi­bi­li­tat a les empre­ses amb neces­si­tat de tre­ba­lla­dors.
I als joves què els diem?
Els que siguin bons que mar­xin a fora.
Caldrà que arribi lla­vors una renda bàsica gene­ra­lit­zada?
Abans es par­lava d'almoina, ara es parla de solució de la pobresa extrema. Si la demanda de tre­ball és baixa com ara i hi ha menys hores de tre­ball a la gent se li haurà de donar una quan­ti­tat de diners per sobre­viure. No és un col·lec­tiu con­cret, una renda bàsica uni­ver­sal i no lli­gada a cap cri­teri, és a dir, no con­di­ci­o­nada.
Dius que seria a tot Europa el 2020?
Sí, en cinc anys veu­rem una renda bàsica uni­ver­sal. Aquest hivern a Finlàndia i a Holanda comen­cen expe­ri­ments con­crets amb col·lec­tius con­crets, per veure com evo­lu­ci­o­nen.
També dius que la idea de grup i d'ús serà la més impor­tant.
S'haurà d'estal­viar recur­sos i com­par­tir. Tinc un cotxe que com­par­teixo amb dife­rent gent. Farem més sovint paga­ment per ús en lloc de com­prar.
Aquest mes el govern de l'Estat espa­nyol ha asse­gu­rat que les pen­si­ons estan garan­ti­des a mitjà i llarg ter­mini mal­grat l'aug­ment de la des­pesa de l'Estat i els infor­mes que indi­quen que només queda guar­di­ola per pagar-les fins al desem­bre del 2017. Què li ha de dir?
Si no hi ha injec­ci­ons extres de diners a la caixa de la Segu­re­tat Social, els pen­si­o­nis­tes no podran cobrar la paga extra del juny del 2017. D'on sor­ti­ran els diners?
Dels pres­su­pos­tos gene­rals, diuen.
Però com? Amb un impost?, reta­llant des­pesa? Es pen­sava posar les pen­si­ons de viu­de­tat i orfan­dat als pres­su­pos­tos, però d'on sor­ti­ran els diners?
Quina fórmula pro­po­ses?
Les pen­si­ons tal com les conei­xem no són sos­te­ni­bles a llarg ter­mini . S'aca­ba­ran reta­llant, calen més diners amb els sala­ris actu­als tan bai­xos. Es podria treure diners del sac del frau fis­cal, si es porta bé, i la des­pesa s'ha d'ana­lit­zar deta­lla­da­ment, a més, és immo­ral que el tipus d'IVA d'un habi­tatge a Nou Bar­ris sigui el mateix que el d'un de Pedral­bes. Cal un esca­lat de l'IVA segons el valor del bé con­su­mit.
Què li sem­bla l'impost sobre les begu­des ensu­cra­des?
Apu­ja­ran l'impost perquè ho diu l'Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut. Crec que si les begu­des són tan dolen­tes que les pro­hi­bei­xen. Aquests impos­tos no afec­ten els que tenen més renda. També crec que si es vol posar fi al diner negre, que es pro­hi­beixi el paga­ment en metàl·lic. A Noru­ega el diner en efec­tiu és tes­ti­mo­nial.
Cata­lu­nya, des del 1980, ha donat a Espa­nya 220.000 mili­ons d'euros més dels que ha rebut. Com veus la situ­ació entre Cata­lu­nya i Espa­nya?
El que estic con­vençut és que no és con­ve­ni­ent ni per a Cata­lu­nya ni per a Europa que Cata­lu­nya doni, cada any, a l'agència de Madrid 16.000 mili­ons més del que rep. No des de justícia dis­tri­bu­tiva, que també, amb aquests 16.000 mili­ons es podrien fer mol­tes coses a Cata­lu­nya que no es fan. Un euro inver­tit a Cata­lu­nya dóna més que un euro inver­tit en altres llocs.
També afirma que una Cata­lu­nya inde­pen­dent és via­ble econòmica­ment, i que Europa dirà a Espa­nya que no molesti Cata­lu­nya. Què creu que aca­barà fent Europa?
Aquesta situ­ació econòmica actual cata­lana per­ju­dica Cata­lu­nya i Europa. Cata­lu­nya té una sèrie d'opci­ons que ara no té i Europa les neces­sita.
A la pre­gunta de si a la llarga podria rever­tir el dèficit a Cata­lu­nya, ho té clar.
Clara­ment sí.
Les dades de l'estudi de la pro­fes­sora de la UB Eli­senda Palu­zie en aquest esce­nari, després d'ingres­sos i des­pe­ses, Cata­lu­nya llançaria un saldo posi­tiu de 13.617 mili­ons d'euros, la qual cosa suposa un 7,1% del PIB.
Estic d'acord amb aques­tes dades. Par­lant de la Segu­re­tat Social, si Cata­lu­nya hagués tin­gut els dar­rers quinze anys una caixa pròpia ara mateix tin­dria un superàvit de 2.300 mili­ons d'euros, segons un estudi de Núria Bosch i Marta Espasa.
Un altre cor­reu del lli­bre: “Jo per­ta­nyo a la gene­ració dels ‘millen­ni­als' i ja llanço la tova­llola com a tre­ba­lla­dor neces­sari. Sé que el meu futur és ser un atu­rat més amb 420 eurets al mes, però la meva pre­gunta a vostè és: què hau­ria d'estu­diar el meu fill o quins pas­sos ha de seguir?”
Hem arri­bat a un punt que –és bèstia el que diré– de pos­si­bi­li­tats pro­fes­si­o­nals de veri­tat només en tin­dran els que siguin molt bons i tin­guin con­tac­tes. La per­sona ha de poten­ciar la seva ocu­pa­bi­li­tat si és bona en alguna cosa, ha de pro­fes­si­o­na­lit­zar la seva tendència. Hi ha pro­fes­si­ons de futur en ener­gia, logística, bio­tec­no­lo­gia...
Dos cor­reus més que t'han impres­si­o­nat?
El pri­mer i el dar­rer del lli­bre. Una noia que sent en un bar que arri­barà un moment que es con­si­de­rarà una per­sona gran molesta perquè estarà cobrant una pensió que neces­si­tem tots. És molt bèstia. També un pro­fes­sor que fa clas­ses par­ti­cu­lars a una nena a qui ha com­prat uns mit­jons de llana perquè a la casa on va no tenen prou diners per pagar la cale­facció.
Amb aquest pano­rama deso­la­dor que ens comen­tes, els preus decrei­xe­ran?
Els pro­duc­tes bàsics bai­xa­ran; ara, veu­rem una pujada del petroli.
Ens hau­rem de jubi­lar més tard?
Sí, ens hau­rem de jubi­lar més tard o fins tot mai, si no es té un patri­moni sufi­ci­ent i no es vol per­dre l'estàndard de vida i la per­sona té alguna cosa a apor­tar a la soci­e­tat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.