Societat

atletisme

presons

Quatre Camins entrena deu presos per córrer la marató

Els interns surten del centre de Quatre Camins dues vegades a la setmana durant tres hores per córrer a camp obert

Els presos que hi participen han superat el programa de delictes violents

Pre­sos que cor­ren en lli­ber­tat, fora de la presó on com­plei­xen con­dem­nes llar­gues per delic­tes molt greus, sense cap mena de vigilància poli­cial, amb la sim­ple com­pa­nyia d'un moni­tor d'esports, i que no s'esca­pen. Això és el que passa dues vega­des a la set­mana a la presó de Qua­tre Camins de la Roca del Vallès des del pas­sat mes de setem­bre, quan un grup de deu interns del cen­tre peni­ten­ci­ari van rebre l'auto­rit­zació per començar a entre­nar-se per córrer la pro­pera edició de la marató de Bar­ce­lona, que se cele­brarà el 12 de març de l'any vinent.

L'experiència és pio­nera dins del sis­tema peni­ten­ci­ari català perquè mai fins ara un grup de reclu­sos s'havia mar­cat el repte de córrer la cursa dels 42 quilòmetres, i mai fins ara una presó havia donat plena con­fiança a un grup d'interns per sor­tir a entre­nar dues vega­des a la set­mana de manera con­ti­nu­ada en con­di­ci­ons de pràctica lli­ber­tat. El repte és doble perquè pel cos­tat dels pre­sos hi ha l'esforç que suposa posar-se a punt per a una prova de màxima exigència atlètica par­tint pràcti­ca­ment de zero –perquè en la majo­ria dels casos es tracta d'homes que no han prac­ti­cat mai esport– i en unes con­di­ci­ons de pri­vació de lli­ber­tat que limi­ten la capa­ci­tat d'entre­na­ment, men­tre que per a la direcció de Qua­tre Camins suposa una aposta clara pels pro­gra­mes de rein­serció dels interns a través de sor­ti­des pro­gra­ma­des que per­me­ten als pre­sos tenir con­tacte amb el car­rer abans que els arribi la lli­ber­tat defi­ni­tiva. Amb l'entre­na­ment, els reclu­sos gau­dei­xen dels bene­fi­cis de l'esport com a teràpia per com­ba­tre l'estrès de la vida en reclusió, i a la vegada recu­pe­ren habi­li­tats soci­als per­du­des i gua­nyen con­fiança per­so­nal.

El pro­grama d'entre­na­ment dis­se­nyat pel moni­tor d'esports de Qua­tre Camins, Jordi Bartrés, pre­veu quasi 60 sor­ti­des pro­gra­ma­des fora del cen­tre per poder pre­pa­rar la marató, cir­cumstància que els matei­xos interns qua­li­fi­quen d'“excep­ci­o­nal” i que ha supo­sat el gran ele­ment de moti­vació per apun­tar-se a un entre­na­ment molt exi­gent.

Bartrés, jun­ta­ment amb els també moni­tors d'esports Jordi Polls i Roger Estapé, fa temps que orga­nitza sor­ti­des de pre­sos per entre­nar, però fins ara eren d'una sola sessió set­ma­nal, perquè com a molt s'havia arri­bat a par­ti­ci­par en cur­ses de mitja marató, però mai s'havia plan­te­jat fer una marató sen­cera. “L'abril pas­sat ho vaig pro­po­sar a uns interns, els va sem­blar bé i ho vam tirar enda­vant”, explica Bartrés.

Per als interns, el fet de poder tren­car la rutina peni­tenciària i sor­tir de la presó durant tres hores cada dime­cres i diu­menge al matí i al llarg de sis mesos és, sens dubte, un cara­mel que no poden rebut­jar, però a la vegada el repte els obliga a un com­promís amb el pro­jecte i una exigència atlètica que per a molts d'ells resulta una petita gran tor­tura. “Jo no havia fet mai esport i el pri­mer dia em feia mal tot”, recorda el Manuel, un dels interns del grup. “El pri­mer dia jo estava eufòric perquè estava cor­rent al car­rer, però el segon dia ja ho volia dei­xar perquè em feien molt de mal els genolls”, reco­neix en Mario, un altre dels interns.

Conèixer els límits

“És una acti­vi­tat molt bene­fi­ci­osa per als interns perquè apre­nen a conèixer el seus límits, i apre­nen a dir «no puc més»”, explica el direc­tor de la presó, Domingo Estepa. El màxim res­pon­sa­ble de Qua­tre Camins és un ferm defen­sor de les acti­vi­tats que per­me­ten als interns tenir con­tacte amb el món exte­rior men­tre dura la con­demna. “Si abans de sor­tir al car­rer no han fet res, ales­ho­res sí que és un perill”, explica Estepa.

Un dels atle­tes afi­ci­o­nats de Qua­tre Camins, el Miguel, fa ser­vir les matei­xes parau­les que Domingo Estepa per expli­car què suposa per ell el repte d'entre­nar-se per córrer 42 quilòmetres. El Miguel és dels interns que fora de la presó no havia fet mai esport i empre­nen el pro­jecte de la marató com un gran repte de “superació per­so­nal”. El Mario, que reco­neix que abans “odi­ava córrer”, asse­gura que l'entre­na­ment li està ense­nyant que els objec­tius s'acon­se­guei­xen “patint i amb esforç”.

Al grup de la marató no hi pot acce­dir qual­se­vol pres. Els interns que en for­men part pro­ve­nen del mòdul 7, on hi ha tan­cats els que seguei­xen el pro­grama de delic­tes vio­lents, cone­gut en l'argot peni­ten­ciar com el Devi. En aquest pro­grama de trac­ta­ment els pre­sos tre­ba­llen el delicte i les cau­ses que els van por­tar a delin­quir, els hàbits soci­als o els valors, entre altres con­cep­tes. Haver superat aquest curs és requi­sit indis­pen­sa­ble per poder sor­tir a entre­nar, a més de tenir bon com­por­ta­ment i el vis­ti­plau de la junta de trac­ta­ment del cen­tre i de la direcció gene­ral d'Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries, que ha de donar l'OK defi­ni­tiu a cada una de les sor­ti­des que fan els interns.

Per poder-se inte­grar al grup també era indis­pen­sa­ble que els interns com­plis­sin el requi­sit d'estar a Qua­tre Camins entre el setem­bre d'aquest any i el març de l'any vinent, ja que per la seva situ­ació per­so­nal es podia donar el cas que en el període de sis mesos algun intern accedís al ter­cer grau, marxés de la Roca i es des­vin­culés dels entre­na­ments.

El pro­grama de posada a punt dis­se­nyat pel moni­tor Jordi Bartrés és molt exi­gent i pre­veu la par­ti­ci­pació dels pre­sos en diver­ses cur­ses popu­lars abans que arribi el gran dia de la marató. La pri­mera cursa la cor­re­ran diu­menge vinent a la Roca mateix, amb un recor­re­gut de 13 quilòmetres per la mun­ta­nya, men­tre que poste­ri­or­ment faran les mit­ges mara­tons de Ter­rasa i Gra­no­llers. El test defi­ni­tiu el pas­sa­ran a la Mara­test de Bada­lona, el 19 de febrer, quan hau­ran de recórrer una distància de 30 quilòmetres.

Rit­mes desi­guals

Els entre­na­ments dels atle­tes dis­cor­ren pels camins rurals que hi ha a l'entorn de la presó. Jordi Bartrés ordena el grup segons l'estat de forma dels homes, ja que uns estan cor­rent sobre la rat­lla dels 25 quilòmetres, men­tre d'altres encara estan lluny d'aquesta marca. La dis­pa­ri­tat d'edats –dels 24 anys del més jove, en Jordi, o els 30 del Fran, fins als 40 del Nando, el més veterà– també obliga a fer un entre­na­ment a diver­ses velo­ci­tats. Els reclu­sos cor­ren sols per un camí prèvia­ment pac­tat i es rea­gru­pen en un lloc de tro­bada abans de tor­nar a la presó.

Entre els atle­tes afi­ci­o­nats, només dos, en Mario i el Jordi, havien tin­gut una experiència seri­osa en el món de l'esport abans de l'entrada a la presó. Tots dos, jun­ta­ment amb un altre intern del grup, el Diego, for­men part de l'equip de fut­bol sala de la presó i par­ti­ci­pen en una lliga que també els per­met sor­tir quan han de jugar par­tits fora de la presó. Algun intern, com en Wil­ber, no havia cor­re­gut mai abans, si bé havia jugat a beis­bol al seu país, la República Domi­ni­cana.

El repte de l'ali­men­tació

En Jordi Bartrés insis­teix que els atle­tes de Qua­tre Camins tenen el mèrit afe­git que pre­pa­ren la marató amb les con­di­ci­ons poc favo­ra­bles que suposa el règim d'inter­na­ment, que no per­met entre­nar quan un vol sinó quan es pot. Una cosa tan sim­ple com dis­po­sar d'un calçat espor­tiu ade­quat s'ha con­ver­tit per a molts d'ells en un gran pro­blema a resol­dre.

Una altra d'aques­tes con­di­ci­ons des­fa­vo­ra­bles és l'ali­men­tació, que no és la més apro­pi­ada per a les neces­si­tats d'un atleta, segons fa cons­tar en Lucas, un dels interns, que explica que sem­pre ha de com­ple­men­tar els àpats amb “un entrepà de tonyina”. “Recordo un dia que després d'entre­nar tenia molta gana, i només hi havia peix i enciam”, diu en Mario men­tre posa cara de sos­pi­rar per un bon plat d'espa­gue­tis car­re­gats d'hidrats de car­boni.

LES XIFRES

76.000
sortides
amb permís s'han concedit entre els mesos de gener i octubre a les presons catalanes.
1.028
interns
han disfrutat de sortides programades fins a l'octubre d'aquest any, en 1.190 activitats diferents.
2,7%
És el percentatge
de trencament de condemna dels presos en segon grau que han sortit amb permís.

“Entre tots el vam convèncer que no marxés”

L'experiència de la marató dels presos ha coincidit en el temps amb el terrible cas de l'intern de Can Brians que va violar una dona aprofitant un permís programat, un fet que va fer témer alguns dels interns que surten a entrenar que hi hagués una regressió en la política de permisos i sortides programades, circumstància que en el seu cas no s'ha produït. La Cèlia Àvila, educadora de Quatre Camins, és una ferma defensora dels beneficis de les sortides programades i de l'esport en el tractament dels presos. “La primera cursa en què van participar presos va ser la Jean Bouin del 1990”, recorda Àvila, a qui en 27 anys d'experiència professional en totes les sortides programades que ha fet només se li ha escapat un pres. “Va ser en un partit de futbol. Vam arribar al camp, van entrar al vestidor i es va fer fonedís.” Àvila també recorda un altre cas d'un altre intern: “Un cop acabada l'activitat, en el moment de pujar a la furgoneta per tornar a la presó, em va dir que no venia perquè tenia un problema que havia de resoldre. Aleshores vaig fer baixar tot el grup, vam anar a fer un cafè, vam estar parlant llargament i finalment entre tots el vam convèncer perquè no fugís.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.