Eines

EUA posa rumb a la unilateralitat

S'albira un escenari interior megaprotegit i unes relacions exteriors incertes, esbiaixades, conjunturals i d'oportunitat

Les polítiques populistes poden conduir cap a una nova recessió
Es faran polítiques unilaterals, s'estroncarà el comerç mundial i veurem com recula la globalització
Els anuncis de Trump afegeixen incertesa en un moment ja molt incert de l'economia europea

Els anun­cis fets fins ara pel pre­si­dent electe dels Estats Units (EUA), Donald Trump, des que va gua­nyar les elec­ci­ons el novem­bre pas­sat posen en dubte les afir­ma­ci­ons d'aquells que asse­gu­ra­ven que aviat dife­ren­ci­a­ria entre el dis­curs elec­to­ral i la posada en pràctica de les idees polítiques. En un afany de defen­sar a l'extrem l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana i els llocs de tre­ball de la cas­ti­gada classe mit­jana dels EUA –d'on ha tret una gran part el seu suport elec­to­ral– ha amenaçat amb cons­truir un mur –en part ja aixe­cat– a la fron­tera amb Mèxic i de gra­var els seus pro­duc­tes per cos­te­jar-ne la cons­trucció; expul­sar tres mili­ons d'immi­grants irre­gu­lars –xifra rebai­xada poc dies després–; impo­sar aran­zels del 35% als pro­duc­tes d'empre­ses dels EUA fets a l'estran­ger i càstigs per a aque­lles que no relo­ca­lit­zin la pro­ducció; allu­nyar-se de la con­tri­bució a la segu­re­tat euro­pea; reti­rar el país del trac­tat del Pacífic (TTP) i enter­rar l'homònim euro­peu (TTIP), etc.

El resul­tat de la crisi.

“La glo­ba­lit­zació ha com­por­tat gua­nya­dors –Àsia i Lla­ti­noamèrica– i per­de­dors –Occi­dent–. Això ha creat un gran males­tar que supera la divisió entre esquerra i dreta, i que direc­ta­ment és ràbia cap al sis­tema”, explica Jordi Molina, pro­fes­sor de geo­política i geo­e­co­no­mia d'Eada Busi­ness School. Per ell, “la soci­al­de­mocràcia està des­bor­dada” i creu que pot­ser ara farem pas­sos enrere en la glo­ba­lit­zació, “perquè els governs han dei­xat de tenir con­fiança en aquest procés per crear riquesa”. Segons ell, hem ence­tat un període en què “molts governs faran polítiques uni­la­te­rals, s'estron­carà el comerç mun­dial i, després d'arri­bar a un màxim en la glo­ba­lit­zació, veu­rem com recula. Viu­rem un retorn al naci­o­na­lisme econòmic”. I un pri­mer exem­ple és Trump, però no pas l'únic.

Per Jordi Baca­ria, direc­tor del Cidob i catedràtic d'eco­no­mia apli­cada a la UAB, els anun­cis de Trump afe­gei­xen “incer­tesa” en un moment ja molt incert de l'eco­no­mia euro­pea. “Sem­pre hi ha hagut pre­si­dents pro­tec­ci­o­nis­tes als EUA, allò que és nou és que no n'hi ha hagut un de tan exa­ge­rat com ell des de la Segona Guerra Mun­dial”, afirma. Con­fessa, però, que té l'espe­rança que “no li per­me­tin d'exe­cu­tar tot el que ha dit que faria, que trobi un fre en el Congrés, per part d'aquells repu­bli­cans que no estan d'acord amb ell, i en les empre­ses, que en sor­ti­ran molt per­ju­di­ca­des”. En un pri­mer moment, l'eco­no­mia dels EUA ha reac­ci­o­nat posi­ti­va­ment a aquesta línia política, però, per Baca­ria, “això serà tem­po­ral­ment i s'allar­garà fins que el dòlar pugi de valor. Lla­vors no agra­darà tant”.

Trump “va en con­tra del que ha sigut l'eco­no­mia en els dar­rers vint anys, tira pedres a la teu­lada del seu propi mer­cat i dels seus con­su­mi­dors”, asse­gura Baca­ria. Explica que el pre­si­dent vol pro­te­gir el pro­ducte nord-ame­ricà, tan­ma­teix “no s'ha de mirar el comerç des del punt de vista del valor abso­lut del pro­ducte, sinó del seu valor afe­git. I la majo­ria de pro­duc­tes que s'impor­ten i es venen als EUA tenen un valor afe­git exte­rior molt baix”. Si final­ment Trump segueix enda­vant amb la seva política, “pas­sa­ran coses que després seran irre­ver­si­bles i podríem caure en una altra recessió”, alerta. També per Molina “estem vivint un movi­ment tectònic que posa en dubte i en risc alguns dels fona­ments que van per­me­tre avançar al món després de la Segona Guerra Mun­dial, i cada vegada tro­bem més paral·lelis­mes amb els anys 30”.

Per a Europa, aquest pro­tec­ci­o­nisme com­por­tarà afe­gir més incer­tesa quan l'eco­no­mia, la moneda i la segu­re­tat ja estan pen­jant d'un fil o, com diu Molina, “Europa està en sur­vi­val mode”. El Bre­xit “no ajuda gens, però no hem de per­dre de vista que Ale­ma­nya és el país que més exporta als EUA, per sobre del Regne Unit“, apunta Baca­ria, que afe­geix que “el pit­jor que pot fer Europa ara és allu­nyar-se dels EUA”. Per ell, “no s'ha sabut ges­ti­o­nar la crisi finan­cera i part d'aquesta res­pon­sa­bi­li­tat la té Europa mateix i, en par­ti­cu­lar, Ale­ma­nya, que no va fer de loco­mo­tora quan ho havia de fer”. Europa només té una solució: “Resol­dre al més aviat i el millor pos­si­ble el Bre­xit i la seva segu­re­tat. L'objec­tiu és clar, però el meu dubte se cen­tra en l'efec­ti­vi­tat del full de ruta esta­blert”, afirma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.