El govern veu marge per introduir canvis en el tràmit parlamentari del pressupost del 2017, tal com reclama la CUP. Així ho va indicar ahir el vicepresident, Oriol Junqueras, durant el debat que va tombar les esmenes a la totalitat de l'oposició, amb els 62 vots de JxSí i dos dels anticapitalistes, i va donar via lliure a la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. “Estem amb la possibilitat d'arribar a acords en alguns aspectes”, responia Junqueras al diputat de la CUP Benet Salellas, aspectes com ara una major contractació pública, o que es posi més pressió fiscal sobre el capital que sobre les rendes del treball. “Hem de donar senyals en les decisions de com volem que sigui la futura república”, coincidia.

Igual que la vigília en el debat del pressupost, la CUP va avisar que no està satisfeta amb la llei de mesures perquè “no assumeix el moment polític que viu el país” i “no incorpora la majoria” de les seves demandes. “Fa passes però no les suficients, tot i que aquesta vegada l'escenari és més trencador, i hi ha un horitzó de fi de processisme”, justificava Salellas, que admetia aspectes positius, com ara el compromís per reassumir ATLL o la derogació de la llei d'estabilitat. En tot cas, a falta que redactin les esmenes a la llei -hi ha temps fins al 17 de gener-va demanar que “s'esgotin els límits de l'autonomisme” i no es continuïn afavorint “els interessos del 4%” de més renda. “No renunciem al diàleg i la negociació”, postil·lava la diputada de JxSí Maria Senserrich, que, per si n'hi havia cap dubte, deixava clar que el grup “està disposat a parlat absolutament de tot”, amb tothom, durant el tràmit parlamentari.

L'oposició es va queixar que la llei d'acompanyament inclou moltes mesures que no són econòmiques i s'aprofita per modificar o eliminar desenes de lleis “per la porta del darrere”, un fet que Senserrich contestava recordant que és un instrument “legal i útil, que tothom ha utilitzat”. Els grups d'esquerres van retreure al govern la “voluntat nul·la” de diàleg en el pressupost, amb ells i amb els sectors afectats, i la renúncia a afrontar una reforma fiscal progressiva en profunditat, ja que, segons el PSC i Sí que es Pot, “hi ha marge” per poder obtenir més de mil milions de recaptació extra, pels 110 de l'actual projecte. C's s'oposa a “l'augment general de la pressió impositiva” per afany recaptatori, i el PP reclama que, si hi ha increments d'impostos, siguin “mesurats i no a dojo”, i insistia que cal abaixar l'IRPF al 80% dels contribuents que cobren menys, també com a estímul de l'economia.

Junqueras constatava que els tipus impositius a Catalunya ja són uns dels més elevats de l'entorn, però que els efectius són menors, i es fixava com a objectiu maximitzar la recaptació sense perjudicar l'activitat econòmica, perseguint el frau, les elusions i les deduccions fruit d'exercicis d'enginyeria financera. El vicepresident recordava que, amb les novetats tributàries creades des del 2012, es generaran el 2017 1.280 milions més, i recordava que l'impost de successions vigent, pactat per ERC i CiU, recapta per exemple més que l'últim model del tripartit. A més, defensava l'impost turístic per corregir l'excés de pressió en certs àmbits, sobretot a Barcelona, per evitar externalitats negatives.