Opinió

La nova llei de comerç: tocar de peus a terra

Una bona alternativa per evitar tornar a topar ara amb nous recursos d'inconstitucionalitat seria negociar amb el govern espanyol a través del partit polític que el representa al Parlament de Catalunya per tal de consensuar la normativa catalana. O bé iniciar un diàleg amb Madrid prova del cotó, tal i com va dir el conseller del ram

El 2017 començava amb l'apro­vació per part del Govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya del Pro­jecte de Llei de Comerç, Ser­veis i Fires per actu­a­lit­zar la nor­ma­tiva cata­lana de comerç. Amb el vis­ti­plau de l'exe­cu­tiu català es for­ma­lit­zava el dar­rer tràmit per donar pas a la tra­mi­tació par­la­mentària de la norma. Fal­tarà veure doncs qui­nes esme­nes s'hi aca­ben o no intro­duint i si, un cop apro­vada, el Govern espa­nyol la recor­rerà de nou al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal com ja va fer amb les refor­mes apro­va­des el 2014 (encara pen­dent de sentència) i també el 2012, amb alguns arti­cles final­ment anul·lats com els que limi­ta­ven a 72 hores el temps màxim set­ma­nal que podien roman­dre oberts els comerços o els que pro­hi­bien que aixe­ques­sin la per­si­ana els fes­tius com els de Set­mana Santa, Nadal, Sant Esteve o Sant Joan. Una bona alter­na­tiva per evi­tar tor­nar a topar ara amb nous recur­sos d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat seria nego­ciar amb el govern espa­nyol a través del par­tit polític que el repre­senta al Par­la­ment de Cata­lu­nya per tal de con­sen­suar la nor­ma­tiva cata­lana. O bé ini­ciar un diàleg amb Madrid prova del cotó, tal i com va dir el con­se­ller del ram.

El període d'al·lega­ci­ons també pot ser una opor­tu­ni­tat per als ajun­ta­ments, que podrien apro­fi­tar per pro­po­sar que els muni­ci­pis assu­mei­xin la com­petència noc­turna, és a dir, la potes­tat de deci­dir si s'obren o no els comerços a les nits, així com esta­blir la nor­ma­tiva de quins ho poden fer i quins no i intro­duir, si s'escau, la taxa cor­res­po­nent. Segons la nova pro­posta del govern català, a les loca­li­tats de més de 5.000 habi­tants podran obrir tots els dies i amb lli­ber­tat horària les boti­gues de menys de 150 metres qua­drats que no per­ta­nyin a cade­nes sem­pre que siguin dedi­ca­des a l'ali­men­tació. En el cas dels muni­ci­pis de menys de 5.000 habi­tants, podran obrir les de menys de 150 metres que no siguin de cade­nes inde­pen­dent­ment de la seva oferta comer­cial. Un arti­cle que podria modi­fi­car-se per donar més lli­ber­tat a les admi­nis­tra­ci­ons locals, les més conei­xe­do­res de la rea­li­tat dels seus muni­ci­pis.

La nova pro­posta de llei de comerç cata­lana també modi­fica alguns dels punts d'ante­ri­ors nor­ma­ti­ves que afec­ten pràcti­ques històriques com són les rebai­xes. D'aquesta manera el text indica que “cada comer­ci­ant pot deci­dir el moment en què vol por­tar a terme venda en rebai­xes”, seguint així la libe­ra­lit­zació que aban­dera Madrid. Tot i que es segueix ani­mant a “con­si­de­rar” les tem­po­ra­des “habi­tu­als” d'hivern i estiu, la decisió de libe­ra­lit­zar les rebai­xes és encer­tada perquè aquest és el model que s'ha impo­sat i els comerços ho neces­si­ten en deter­mi­nats moments per acon­se­guir liqui­di­tat. Ara bé, seria acon­se­lla­ble que les enti­tats repre­sen­ta­ti­ves i els seus asso­ci­ats seguis­sin les reco­ma­na­ci­ons de la Direcció Gene­ral de Comerç i es poses­sin d'acord per con­sen­suar el dia d'inici. Un con­sens que ani­ria bé a tot­hom: con­su­mi­dors i comer­ci­ants.

D'altra banda, amb la nova norma els comerços podran obrir tres hores més a la set­mana, pas­sant de les 72 a les 75 hores set­ma­nals i encara lluny de les 90 que con­tem­pla la nor­ma­tiva espa­nyola. A més manté els diu­men­ges i fes­tius d'ober­tura anu­als en 10: vuit de fixats pel Govern i dos per les admi­nis­tra­ci­ons locals. El text també defi­neix amb més clare­dat quel­com que també era impres­cin­di­ble: els cri­te­ris pels quals una població pot ser decla­rada muni­cipi turístic. D'aquesta manera esta­bleix, entre d'altres, que aquest tin­gui un bé decla­rat com a patri­moni de la huma­ni­tat, que tin­gui més de 100.000 habi­tants o que hagi regis­trat més de 600.000 per­noc­ta­ci­ons en un any.

En defi­ni­tiva, els can­vis que plan­teja el Pro­jecte de Llei de Comerç, Ser­veis i Fires són posi­tius i sobre­tot neces­sa­ris per a un sec­tor en cons­tant evo­lució i adap­tació a les neces­si­tats d'una demanda que té el preu com a ele­ment clau i en una etapa en què la renda dis­po­ni­ble segueix patint les con­seqüències de la crisi eco­no­mi­co­fi­nan­cera i en què el món digi­tal imposa les seves con­di­ci­ons. Ja era hora de començar a tocar de peus a terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.