L'Ibex-35, l'índex de referència de la borsa espanyola, va tancar la sessió del passat 30 de desembre en els 9.352 punts, és a dir, per sota del nivell a què havia inaugurat l'any. Entre gener i desembre, la baixada va ser del 2%. A partir d'aquestes dades, que són objectives, es poden fer -i, de fet, així ha estat- diferents interpretacions. El got està mig ple o mig buit?Alguns posen de relleu que el selectiu espanyol va ser incapaç de recuperar al llarg de l'any el nivell amb que havia tancat l'anterior. Altres remarquen que el segon semestre ha estat molt més positiu que el primer i que, després del comportament dels primers mesos, i amb les incerteses a les què han fet front els inversors, una baixada del 2% no és una mala nota.

D'aquesta opinió és Albert Grau, d'Argenta Patrimonios: “El balanç és relativament bo. Veient el que ha passat, podem estar prou contents.”

Amb “el que ha passat”, Grau es refereix a uns inicis d'any difícils pels dubtes sobre la solidesa de l'economia xinesa i, sobretot, per la debilitat del preu del petroli, que, després de gairebé dos anys a la baixa, va marcar mínims al febrer, castigant les economies de molts països emergents, entre els quals es troba el gruix dels productors. En algun cas, fins i tot va aparèixer l'amenaça d'una fallida, cosa que va espantar els inversors, fent baixar les borses mundials. La decisió d'alguns fons sobirans d'estats productors de cru de desfer posicions en renda variable per fer caixa, va accentuar les caigudes. Així, al mes de febrer, l'Ibex-35 perdia al voltant d'un 15%.

Però es refereix també a dues notícies de caire polític que van impactar sobre els mercats pel seu desenllaç inesperat. Es tracta del referèndum sobre el Brexit al Regne Unit i les eleccions presidencials als EUA. En tots dos casos, les enquestes van fallar i es van acabar imposant les opcions que havien despertat més recels entre analistes i inversors. Els mercats van rebre la victòria dels partidaris que el Regne Unit no continués a la Unió Europea amb caigudes històriques,a les quals van succeir setmanes amb una tònica negativa. Sorprenentment, la situació ha fet la volta. De fet, la borsa de Londres és una de les que han tancat 2016 amb un millor balanç a tot Europa. El Footsie 100 ha registrat un increment superior al 14%.

Una cosa similar -fins i tot, més exagerada- va passar en el cas de la victòria de Trump a les eleccions presidencials nord-americanes. Les enquestes havien donat com a vencedora la seva contrincant demòcrata, Hillary Clinton, però es va demostrar que havien errat. El daltabaix electoral va provocar fortes caigudes en els mercats de futurs i en les borses asiàtiques, mentre tothom esperava expectant l'obertura de la borsa de Nova York, a la qual es presumia el mateix comportament o encara pitjor. Res més lluny del que va acabar passant. Els inversors es van refer de la sorpresa inicial i van començar a veure el costat positiu de Donald Trump. S'ha de dir també que el seu primer discurs, moderat, hi va ajudar.

Com s'explica aquest gir dels esdeveniments? Per què allò que els inversos havien arribat a témer tant ha quedat neutralitzat? L'analista d'Alt Capital Susana Felpeto creu que "els mercats són més sensibles a les expectatives que a les notícies". I aquests dos casos en serien bons exemples. Per la seva banda, Toni Cárdenas, de Caixa d'Enginyers, considera que els inversors han volgut mirar el cantó positiu d'ambdues notícies, però adverteix que no han desaparegut els perills que representen. En el cas del Brexit, diu Cárdenas, les empreses britàniques s'han vist beneficiades, en el curt termini, per una devaluació de la lliura esterlina, que les ha fet més competitives a escala internacional, cosa que ha ajudat a les exportacions. A l'altre costat de l'Atlàntic, la por inicial a Trump ha donat pas a una millora de les expectatives per a moltes empreses per les promeses de rebaixa fiscal i estímul a l'economia nord-americana.

L'analista de Self Bank Fernando López-Gálvez assegura que, més enllà d'això, les borses mundials han tingut millor comportament al segon semestre perquè les dades macroeconòmiques, especialment les relacionades amb la inflació, han estat més positives. “S'han allunyat els temors sobre un aterratge forçós de l'economia xinesa i l'OPEP ha arribat a un acord per reduir la producció de petroli que ha encarit el preu del barril. D'aquesta manera, les perspectives de les petrolieres i dels països productors han millorat.”