Enmig de la maror regu­la­dora en què hem immers el sec­tor ban­cari i finan­cer, les nor­mes que, des de pri­mers de 2018, obli­ga­ran una gran part dels pro­fes­si­o­nals de les enti­tats finan­ce­res -pot­ser entre 50.000 i 100.000 per­so­nes a Espa­nya- a estar con­ve­ni­ent­ment qua­li­fi­cats per adreçar-se a vostè i a mi, ha pas­sat fins ara rela­ti­va­ment des­a­per­ce­buda però pot tenir i tindrà uns efec­tes molt impor­tants en les garan­ties de comer­ci­a­lit­zació i asses­so­ra­ment per als cli­ents ban­ca­ris (quasi tot­hom!).

Una sèrie de fac­tors: la crei­xent com­ple­xi­tat dels pro­duc­tes i ser­veis, la consciència que el con­sell i la venda finan­cera (el diagnòstic i el trac­ta­ment en la salut finan­cera) ha de ser pres­crita per un metge de finan­ces titu­lat i l'èmfasi en la pro­tecció del con­su­mi­dor, han acon­se­llat des de fa temps en molts països regu­lar la capa­ci­tació necessària d'aquells que es per­me­ten donar-nos con­sells sobre el nos­tre estalvi i inversió, en defi­ni­tiva sobre el futur de la nos­tra salut finan­cera. A molts països però no a Espa­nya, on fins finals d'aquest any l'exer­cici de les pro­fes­si­ons de vene­dor-infor­ma­dor de pro­duc­tes d'inversió i d'asses­sor finan­cer era lliure, sense cap requi­sit de com­petència o conei­xe­ments pro­fes­si­o­nals. (De vega­des qui signa ha uti­lit­zat la bou­tade però cert que fins ara només Espa­nya i Bulgària entre els països euro­peus per­me­tien -sem­pre teòrica­ment- que anal­fa­bets pogues­sin col·locar-nos pro­duc­tes finan­cers).

Com en tan­tes altres coses, afor­tu­na­da­ment som a Europa i serà la nor­ma­tiva euro­pea la que can­viarà les coses. Així, l'exigència que el per­so­nal d'enti­tats finan­ce­res (con­trac­tats mer­can­til­ment o labo­ral­ment) dis­posi de conei­xe­ments, com­petència i experiència ade­quats per infor­mar i asses­so­rar els seus cli­ents s'haurà d'apli­car trans­ver­sal­ment, deri­vada de nova direc­tiva MiFID 2 (Mer­cats d'Ins­tru­ments Finan­cers) quan sigui vigent i apli­ca­ble des del pròxim 2 de gener i de forma simi­lar per la direc­tiva del Crèdit Hipo­te­cari i per la direc­tiva de Dis­tri­bució d'Asse­gu­ran­ces. Per cla­ri­fi­car el nivell mínim d'apli­cació a tota la Unió Euro­pea en el cas dels pro­duc­tes d'inversió, l'ESMA (Auto­ri­tat Euro­pea dels Mer­cats i els Actius finan­cers) va publi­car ara fa poc més d'un any -el 15 de desem­bre del 2015-, les seves direc­trius per a l'ava­lu­ació dels conei­xe­ments i les com­petències que espe­ci­fi­ca­ven el marc de les exigències de la nova regu­lació. A par­tir d'aques­tes serien els regu­la­dors naci­o­nals -la CNMV a Espa­nya- els que adap­ta­ran en con­seqüència aques­tes direc­trius a l'alça mode­rada, a l'alça des­a­com­ple­xada o sense pujar el llistó d'exigència que podria desem­bo­car en la pràctica en una baixa del llistó en la seva apli­cació esta­tal.

En el cas espa­nyol encara està pen­dent el pro­nun­ci­a­ment de la CNMV a menys d'onze mesos de l'entrada en vigor de la direc­tiva. La interi­ni­tat de l'ante­rior govern i de l'ante­rior pre­si­denta de l'orga­nisme regu­la­dor ho han retar­dat. També pro­ba­ble­ment les lògiques pres­si­ons de certa banca, espan­tada pel que pot repre­sen­tar qua­li­fi­car tants milers d'emple­ats o agents. I dic certa banca perquè deter­mi­na­des enti­tats estan apos­tant per for­mar i cer­ti­fi­car les seves xar­xes, no en mínims per pas­sar el tràngol legal, sinó en nivells més ele­vats, ente­nent per­fec­ta­ment que més exigència serà més pro­tecció per al cli­ent però també per a la pròpia enti­tat, que es pro­te­girà millor de denúncies, recla­ma­ci­ons i infi­de­li­tats de cli­ents. Entre d'altres aquesta major exigència es tra­du­eix en pro­gra­mes de conei­xe­ments més exi­gents, ava­lu­a­ci­ons inde­pen­dents i sepa­ra­des dels for­ma­dors i de l'enti­tat, reci­clatge pro­fes­si­o­nal anual (enten­dre que el sec­tor va molt de pressa i es perd la capa­ci­tació sense for­mació con­ti­nua) i sot­me­tre's a un codi de con­ducta pro­fes­si­o­nal que faci poc con­ci­li­a­bles els con­flic­tes d'interès.

Aquí rau el dilema de la CNMV: o apos­tar per no irri­tar aque­lles enti­tats que volen sor­tir del pas regu­la­dor amb el mínim esforç però indig­nant les que han entès la neces­si­tat de recu­pe­rar la con­fiança del cli­ent i la seva repu­tació amb més pro­fes­si­o­na­li­tat, o bé optar per apro­fi­tar aquesta opor­tu­ni­tat d'or cre­ant les bases per trac­tar d'evi­tar epi­so­dis lamen­ta­bles en dis­tri­bució finan­cera. Això vol dir mol­tes altres coses, però dis­po­sar de pro­fes­si­o­nals ben for­mats és una gran apor­tació.

La CNMV té la res­posta. I la capa­ci­tat de demos­trar la seva inde­pendència exi­gint el nivell de capa­ci­tació i de pro­fes­si­o­na­li­tat que pugui anar recom­po­nent la tren­cada espi­ral de la vin­cu­lació amb la cli­en­tela.