Bionure és una spin off de l'Hospital Clínic de Barcelona que aspira a canviar la història de la neurociència. Està treballant en el desenvolupament d'un fàrmac contra l'esclerosi múltiple que té la virtut de protegir neurones i de regenerar la mielina, una membrana que garanteix la transmissió dels missatges nerviosos i que amb la malaltia es malmet.

El seu fàrmac suposaria un abans i un després ja que, ara com ara, no n'existeix cap altre capaç de detenir de manera efectiva l'avanç de les malalties neurodegeneratives. Els tractaments que hi ha són parcialment efectius i posseeixen nombrosos efectes secundaris. Es dediquen sobretot a tractar simptomatologia i no ataquen la malaltia.

Bionure se centra en l'esclerosi múltiple, però el seu fàrmac obriria la porta a curar moltes altres malalties neurodegeneratives, com Alzheimer, ELA, etcètera. Albert G. Zamora, un dels dos socis fundadors de la firma biotecnològica, explica que han fet aquesta aposta per l'esclerosi múltiple perquè resulta més factible de tractar.“Se sol diagnosticar en fases molt més inicials que d'altres patologies neurodegeneratives”, justifica.

La biotecnològica va començar a desenvolupar el fàrmac quan el doctor Pablo Villoslada, neuròleg i investigador de l'Hospital Clínic de Barcelona, va acudir a Albert Zamora, aleshores director de l'àrea de creació d'empreses de l'Hospital Clínic de Barcelona, i van decidir crear una empresa derivada que els ajudés en aquest somni. Ara es troben en un punt determinant, estan a un pas de fugir del que es coneix com la vall de la mort en l'argot del món de la recerca farmacèutica. Es refereix a l'etapa inicial de recerca que s'enceta després de la troballa i en la qual es calcula que moren al voltant del 90% de les spin-off per manca de finançament.

Per a aquesta empenta final necessiten un milió d'euros i han anat a buscar-los a una campanya de crowdfunding; obren així a la societat la possibilitat de participar en el projecte. “Es poden fer aportacions a partir de 100 euros mínim, que no són donacions sinó participacions en l'empresa”, explica Zamora. En poc més de dues setmanes d'iniciar la campanya ja han recaptat el 60% del previst.

En total, el projecte necessita 30 milions perquè el fàrmac sigui una realitat, i la fita no és fàcil.“No hi ha fons públics i les firmes de capital risc no tenen capacitat per donar resposta a tot el que hi ha en el mercat”, explica Albert G. Zamora. Per això van decidir obrir una oficina a San Francisco, on només en un carrer de Silicon Valley hi ha més inversors de capital risc que els de tot Europa junts, segons diuen. Fins ara, han estat capaços de captar 8 milions d'euros provinents de family offices, inversors privats, fons de la UE i de l'associació americana d'esclerosi múltiple, que els ha premiat com a projecte amb més potencial i els ha injectat un milió d'euros.

Amb aquest capital inicial han aconseguit demostrar que el producte funciona en animals, han industrialitzat el producte i han estat capaços de fabricar-lo a petita escala. El pròxim pas, si capten el capital, és passar a fer proves amb éssers humans.