Opinió

Un dietari de la postcrisi

Barcelona voldria ser capdavantera tecnològica en finances i voldria atreure empreses que marxin del ‘Brexit'. Tenim condicions, infraestructura, atractiu. Potser ens falta dimensió i ens sobra soroll

En aquests temps de blancs i negres, les peti­tes i par­ci­als apre­ci­a­ci­ons et van con­fi­gu­rant el teu propi gris. Aques­tes són algu­nes de les que han con­tribuït al meu gris des de la dar­rera edició de L'Econòmic.

Dinar amb González Páramo. Lluny queda ja la seva sòlida i enyo­rada presència espa­nyola al BCE. Segueix essent un refe­rent si volem esbri­nar cap a on va l'eco­no­mia euro­pea. Ell, un opti­mista nat, veu en Trump més opor­tu­ni­tats que ris­cos per a Europa. Dinar de bon dige­rir.

Fin­tech. Bar­ce­lona vol­dria ser cap­da­van­tera tec­nològica en finan­ces i vol­dria atreure empre­ses que mar­xin del Bre­xit. Tenim con­di­ci­ons, infra­es­truc­tura, atrac­tiu. Pot­ser ens falta dimensió i ens sobra soroll. En tot cas, se'n parla i a través d'unes enti­tats -Bar­ce­lona Glo­bal, Bar­ce­lona Cen­tre Finan­cer Euro­peu, LECE- es tre­ba­lla i es plan­teja la feina a fer com a ciu­tat i com a país. Molta, i els governs no sé si estan pel que toca.

Les pre­vi­si­ons de mer­cats de cada any. El canvi d'any és el temps per fer resums i pre­vi­si­ons, també en inver­si­ons. Les grans ges­to­res de fons d'inversió des­ple­guen el seu conei­xe­ment i el que han gas­tat en anàlisis per impres­si­o­nar cli­ents i futurs cli­ents: poca cosa. Tots repe­tei­xen quasi el mateix i amb molta prudència per equi­vo­car-se menys. Aquesta anàlisi i la gestió sub­seqüent de les inver­si­ons sur­ten cares als estal­vi­a­dors. Massa, per resul­tats tan min­sos.

Sessió de psi­coanàlisi naci­o­nal a Ate­nes. Els asses­sors i pla­ni­fi­ca­dors finan­cers grecs s'adap­ten a la anor­ma­li­tat per­ma­nent del país. Ens dema­nen que els expli­quem què fan els col·legues a Europa i com­plim, fas­ci­nats per poder escol­tar qui ens pre­ce­deix en l'ús de la paraula, l'eco­no­mista i antiga col·labo­ra­dora de Varou­fakis en el govern grec, Elena Pana­ri­tis, que ens sac­seja. Una anàlisi impe­ca­ble però cap con­clusió sobre allò que han de fer com a país. Només embo­li­ca­des al·lusi­ons a una supo­sada idi­o­sincràsia inva­ri­a­ble dels grecs. Encara així a aques­tes altu­res!

RSC, volun­ta­riat, eco­no­mia coo­pe­ra­tiva. Posem temps i recur­sos des de les finan­ces soci­al­ment res­pon­sa­bles a l'edu­cació finan­cera via volun­ta­riat, pas­sant per pro­jec­tes euro­peus que bus­quen millo­rar la forma de fer finan­ces i pen­sar una mica més en els cli­ents de ser­veis finan­cers. Però, malau­ra­da­ment, ni les enti­tats finan­ce­res estan encara ple­na­ment con­vençudes, ni les enti­tats cíviques d'afec­tats més cri­da­ne­res bus­quen res més que pírri­ques victòries judi­ci­als amb pocs efec­tes i molts titu­lars. Les clàusu­les sol o les des­pe­ses hipo­tecàries seran la història de com enca­rir per a tot­hom els ser­veis finan­cers. Des­es­pe­rant per a alguns dels que estem al mig.

Roma, exem­ple de mala gestió. Fins i tot els més ena­mo­rats de Roma la tro­bem ara més dei­xada i bruta que mai. L'alcal­dessa 5 ste­lle ha resul­tat ser pit­jor que els ante­ri­ors bat­lles, alguns a la presó i repre­sen­tants de la vella política. El desori és ara feno­me­nal i el pri­mer que passa és que els inver­sors els fugen mas­si­va­ment. Pri­mera mos­tra de popu­lisme en acció a Europa?

ESMA, èmfasi en beha­vi­o­ral finance. Els regu­la­dors ente­nen que s'han de posar al dia si volen ser efec­tius. En finan­ces i en inver­si­ons, el big data, els algo­rit­mes i la savi­esa comer­cial ja fa temps que saben que l'inver­sor no és raci­o­nal, que actua i pren deci­si­ons amb uns forts biai­xos, pot­ser l'ins­tint de ramat, el més impor­tant. Els regu­la­dors pen­sen que seguir actu­ant com si els mer­cats fos­sin efi­ci­ents fa la seva feina poc útil. A ESMA, l'auto­ri­tat euro­pea dels mer­cats finan­cers, ens sot­me­ten als mem­bres del seu con­sell con­sul­tiu a ses­si­ons inten­si­ves de finan­ces com­por­ta­men­tals. El futur imme­diat.

Les EAFI, para­lit­za­des per la por a la regu­lació. Són les úniques enti­tats finan­ce­res dedi­ca­des només a l'asses­so­ra­ment finan­cer i tot i això, men­tre aquest s'enlaira, les EAFI no aca­ben de sobre­sor­tir. D'una forma una mica pre­po­tent, apro­fi­tem que ens con­vi­den a un dels seus actes per can­tar-los les qua­ranta: han de ser l'elit de l'asses­so­ra­ment i per això cal quei­xar-se menys de la regu­lació i tre­ba­llar més per ofe­rir ser­veis efi­ci­ents i ser com­pe­ti­ti­ves. Ni cas. La següent pre­gunta també és sobre la nova regu­lació.

Robo­ad­vi­sors a la City. Amb els amics de la Per­so­nal Finance Soci­ety con­vo­quem una jor­nada sobre l'asses­so­ra­ment finan­cer digi­tal o robo­ad­vice a Lon­dres. Posi­ci­ons con­fron­ta­des dels tecnòlegs i dels que pro­mo­uen la per­so­na­lit­zació del con­sell finan­cer evi­tant ser robo­tit­zats: lògic. En tot cas, el Bre­xit sobre­vola aquesta i qual­se­vol dis­cussió d'aquests dies a la City. Si no és por de les con­seqüències, s'hi assem­bla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.