El passat mes de novembre, HBSC feia públic que destinaria 1.850 milions de lliures dels estalvis per a pensions dels seus empleats en un nou fons respectuós amb el medi ambient. No és l'única institució que pren una decisió d'aquest estil. Cada cop són més les empreses, entitats, fundacions i administracions públiques que aposten per criteris responsables, siguin relacionats amb la sostenibilitat ambiental o amb una altra causa, a l'hora de gestionar els fons de pensions dels seus treballadors.

És el que s'anomena inversió socialment responsable, coneguda en el sector financer per la sigla ISR. El concepte es refereix, a grans trets, a les inversions que es fan seguint criteris no només financers, sinó també ambientals, socials i de govern corporatiu. No obstant això, aquesta definició àmplia es concreta amb estratègies molt diferents. Des de la més senzilla i estesa, la primera que es va utilitzar i que consisteix a excloure de la cartera les inversions en companyies que contradiuen algun dels criteris socials amb els quals un inversor s'identifica o aquelles que no compleixen determinades normes internacionals, fins a la inversió d'impacte social, que busca finançar empreses i projectes que tenen integrats en el seu model de negoci o entre els seus objectius aquests criteris (vegeu peça).

Passant per altres com ara la selecció d'aquelles empreses que tenen millors pràctiques ambientals, socials i de bon govern dintre del seu sector o univers (best in class); la inversió temàtica, és a dir, fons dedicats a un àmbit determinat, per exemple, a la lluita contra el canvi climàtic, a la gestió responsable de l'aigua, a la gestió agrícola o forestal responsable i a les energies renovables; o l'activisme accionarial, que consisteix que els accionistes traslladin a la companyia en la qual inverteixen les seves inquietuds socials, sigui a través del seu vot o les preguntes que fan incloure en l'ordre del dia de les juntes d'accionistes.

La inversió socialment responsable ha tingut un creixent desenvolupament en els darrers anys als països occidentals. També a l'Estat espanyol, on el sector de la ISR ha eclosionat sobretot a partir de l'any 2010. Des de Spainsif, fòrum d'inversió socialment responsable, es valora que aquesta metodologia d'inversió no ha parat de créixer des de 2002 i, per tant, ho ha fet tant en moments d'expansió del mercat d'actius com en cicles de recessió. Les dades més recents de què disposa l'organització, recollides en el seu Estudi Spainsif 2016 sobre la inversió socialment responsable a l'Estat espanyol, situa en gairebé 170.000 milions d'euros els que mou aquest sector.

Aquesta expansió ha vingut acompanyada d'una major normativització. En aquest sentit, una de les fites importants va ser la publicació, al 2014, de la circular sobre ISR d'Inverco, l'Associació d'Institucions d'Inversió col·lectiva i Fons de Pensions. Segons aquest text, tal i com recorda el director d'estudis de l'Observatori Inverco, José Luis Manrique, un fons té una política d'inversió socialment responsable quan els valors en cartera o la majoria d'ells compleixen amb criteris mediambientals, socials i de govern corporatiu, i exclouen les inversions en empreses els ingressos o beneficis de les quals, en part o en la seva totalitat, provinguin d'activitats que entren en contradicció amb l'ideari ISR del fons.

Manrique destaca també que aquest tipus de fons han d'informar sobre la qüestió als seus partícips, a més de comunicar-los els criteris d'inversió socialment responsables aplicats a l'hora de fer la selecció d'actius, explicar-los els mètodes d'anàlisi i la possible existència de comitès externs d'avaluació d'aquestes inversions.

El creixement de la ISR en els darrers anys es deu a l'interès que ha despertat entre un nombre cada cop més gran d'inversors. I què és el que els atreu? Segons Lisa Hehenberger, professora del Departament de Direcció General i Estratègia d'Esade i experta en temes de filantropia empresarial i d'inversió d'impacte social, hi ha dos factors que són clau. Per un costat, la constatació que la inversió socialment responsable, com que contempla criteris extrafinancers, implica un menor risc. Per altra banda, hi ha inversors que són activistes, és a dir, que volen influir en la societat d'alguna manera a través de la gestió del seu patrimoni.