El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, ha car­re­gat aquest dis­sabte con­tra l'Estat i l'acti­tud dels seus diri­gents davant “els can­vis pro­funds” que con­si­dera que com­porta el segle XXI.

En la seva inter­venció al XIX congrés de la Joven­tut Naci­o­na­lista de Cata­lu­nya (JNC) –la branca juve­nil del PDe­CAT– a Vila­nova i la Geltrú, Puig­de­mont ha vati­ci­nat que davant un futur “ple de grans can­vis i de rep­tes del segle XXI”, les soci­e­tats com la cata­lana “no podran fer-hi front amb les eines del segle XIX o del segle XX”.

“Neces­si­tem una soci­e­tat on la gent deci­deixi més i més sovint, on no puguem posar límits a la capa­ci­tat de decisió dels ciu­ta­dans. Tenim una ciu­ta­da­nia madura”, ha rei­vin­di­cat.

Puig­de­mont ha con­tra­po­sat aquesta acti­tud amb la d'aquells que volen “fre­nar aquesta pulsió moder­nit­za­dora i la capa­ci­tat de deci­dir”, en al·lusió a l'Estat espa­nyol. “Van abso­lu­ta­ment en con­tra el sen­tit dels temps”, ha afe­git.

“Ens tro­bem amb un Estat moder­nofòbic , que desen­vo­lupa una mena d'al·lèrgia a tot el que repre­senta can­vis pro­funds en la seva manera de ser, perquè tal com és con­si­dera que ja és per­fecte”, ha afir­mat. Segons ell, el sis­tema polític espa­nyol reac­ci­ona a “tot el que l'obliga a qüesti­o­nar-se” a si mateix amb “el canvi de lleis o amb decrets”.

El cap del govern català ha posat com a exem­ple d'aquest tarannà la reforma del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) impul­sada pel govern espa­nyol, que dona atri­bu­ci­ons a la cort de garan­ties per san­ci­o­nar els qui no aca­tin les seves sentències. Una modi­fi­cació que avui mateix s'ha sabut que ja ha rebut les crítiques del Con­sell Euro­peu a través d'un informe de la Comissió de Venècia.

“Fins i tot la Comissió de Venècia se n'ha ado­nat de la moder­nofòbia i els ha dit ««alerta que per aquí no aneu bé»»”, ha comen­tat el pre­si­dent.

També s'ha refe­rit a les ame­na­ces més o menys vela­des que pla­nen en el dis­curs polític del govern espa­nyol davant la qüestió cata­lana. Ha cons­ta­tat que davant els grans can­vis o rep­tes com el de Cata­lu­nya, a Espa­nya “li surt l'estat d'excepció de dins” i “es blo­queja, es bun­que­ritza”.

“Li surt aque­lla ànima quan les coses es posen difícils i comença a ver­ba­lit­zar-ho amb l'arti­cle 155 d ela Cons­ti­tució, amb el 116, o amb l'estat d'excepció. Això és una cosa que pensàvem que ja no for­mava part del debat polític i que havia des­a­pa­re­gut”, ha lamen­tat.