El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, considera imprescindible que els comuns participin activament en el referèndum si l'esquerra catalana vol governar junta en el futur. En un debat organitzat pel mitjà digital Crític al barri de Sant Antoni de Barcelona, el republicà va afirmar ahir que la seva principal preocupació és que l'esquerra independentista i els comuns convergeixin en els mesos vinents com a “agents actius de l'exercici del dret a decidir”. I avisa que, si això no passa, i el referèndum fracassa, ERC i la CUP per una banda i els comuns per l'altra s'estaran culpant mútuament de la derrota durant molt de temps: “La futura hegemonia de les esquerres durant els primers anys de construcció de la república ens la juguem en els propers mesos.”

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, li va respondre que ell donarà suport a un referèndum, encara que no sigui pactat, amb la condició que sigui efectiu i vinculant. “Amén”, li agraïa Tardà. Però el cert és que, malgrat la voluntat d'entesa creixent expressada per ambdós, Pisarello va anar marcant distàncies amb ERC per la contradicció, segons ell, de voler fer un procés constituent liderat per l'antiga CiU: “Mentre el PDeCAT tingui aquest paper de líder del procés, el procés no arribarà a la majoria de ciutadans del país.”

De fet, bona part del debat organitzat per construir ponts entre l'esquerra independentista i els comuns va demostrar la dificultat d'ambdós actors de posar-se d'acord en la tàctica actual per trencar el bloqueig de l'Espanya constitucional del 1978. Tot i coincidir que ERC, els comuns i la CUP ja treballen junts als ajuntaments i que la sintonia dels comuns és major amb el govern de Puigdemont que no pas amb el de Mas, “l'ambient preelectoral” fa que cadascú busqui les contradiccions de l'altre, admetia Pisarello. Per exemple, ambdós van defensar els governs tripartits però el primer tinent d'alcalde barceloní va recordar que ERC ha triat CiU com a company de viatge i que el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, ha definit el seu partit com els “liberals de debò” i defensors de la lliure competència.

Tardà va admetre les contradiccions que viu ERC en aliar-se amb CDC per tirar endavant el procés: “En manifestacions contra retallades m'han escridassat dient-me que què hi feia si donava suport al govern de Mas? I tenien raó”. Però, tot seguit, responia amb un dard a Pisarello. Mentre ERC ha aconseguit, segons Tardà, “arrossegar CiU cap a un escenari de ruptura quan van ser uns dels pares fundadors del règim del 1978”, l'esquerra espanyola no ha estat capaç “de fer fora l'únic partit democràtic que no renega del franquisme” en referència al PP.

Encara hi va afegir una darrera reflexió. Per ell, CiU representava la petita i mitjana burgesia però no els grans poders econòmics catalans: “Estem d'acord que l'oligarquia catalana no és CiU? Si La Caixa i Foment del Treball volguessin que fóssim independents, ja ho seríem.”