Cada episodi de la trama russa que domina la política nord-americana incrementa més les sospites sobre la relació real entre la campanya electoral del president Donald Trump i el Kremlin en els ciberatacs per interferir en les eleccions dels EUA.

L'últim capítol recupera un personatge que havia desaparegut de la història però que torna amb un protagonisme fonamental: l'exassessor de Seguretat Nacional de Trump, Michael Flynn, ha ofert el seu testimoni a les investigacions en el cas –tant del Congrés com del Departament de Justícia– a canvi d'immunitat processal. L'exgeneral va ser la primera víctima del cas, quan va ser acomiadat per haver mentit al vicepresident sobre converses amb l'ambaixador rus a Washington, Serguei Kisliak, on hauria parlat d'aixecar sancions tot i que encara no formava part del govern, un delicte federal.

Llavors Trump, que el va defensar, es va veure obligat a apartar-lo del seu consell assessor. El retorn de Flynn i la magnitud de l'oferiment és significativa per culpa del mateix Flynn. Al setembre, l'exassessor havia afirmat que “quan et donen immunitat significa que probablement has comès un crim”, una frase que ara se li ha girat en contra. L'hemeroteca no perdona ningú, tampoc Trump, que en alguna ocasió havia dit: “Si no ets culpable d'un crim, per què vols immunitat?”

No obstant això, el president va encoratjar Flynn a demanar la immunitat en aquesta “caça de bruixes” que va tornar a relacionar amb una estratègia dels demòcrates per amagar la derrota electoral. L'advocat de Flynn va confirmar que els contactes s'han produït perquè l'exgeneral “té una història per explicar, i la vol explicar”. El comitè del Senat ja hauria rebutjat l'oferiment perquè “la immunitat no està sobre la taula”.

Fa uns quants dies l'FBI confessava que està investigant el cas, i aquesta setmana el comitè d'informació del Senat ha començat unes indagacions que ha promès que seran “imparcials”, “transparents” i “creïbles”. En la primera jornada van rebre experts que van alertar de la magnitud de la ingerència russa i la continuació del pla del Kremlin, ara a Europa.

La serietat demostrada en els inicis de la investigació al Senat contrasten amb el desgavell que es viu en el comitè de la Cambra de Representants, on el seu líder, el republicà Devin Nunes, està sota sospita i rep peticions de dimissió de totes bandes. Nunes està acusat d'obtenir informació confidencial provinent de la Casa Blanca que va amagar als seus col·legues de comitè, cosa que ha despertat dubtes sobre la imparcialitat del seu judici en una investigació que afecta directament el president i tota la seva administració.