Quan la filla de Montse Roset, amb dos anys de vida, va men­jar per pri­mer cop una nou va patir un xoc ana­filàctic que si no arriba a ser per la imme­di­ata reacció dels pares podria haver tin­gut con­seqüències molt greus. Des d'ales­ho­res de la dieta de la nena van excloure mul­ti­tud d'ali­ments.

A banda d'al·lèrgia als fruits secs la nena hi va sumar una llarga llista d'into­leràncies que algu­nes de les quals ha superat. Ara bé, a mesura que va anar crei­xent no es resig­nava a renun­ciar a la xoco­lata, que­so­vint o té fruits secs o com que es fa amb pro­duc­tes que en tenen en conté tra­ces, que són igual de per­ju­di­ci­als per a un al·lèrgic.

Així que Montse Roset, can­sada de dir-li que no a la seva filla, va tirar pel dret i va mun­tar Xoco­mon, una empresa dedi­cada a la comer­ci­a­lit­zació de xoco­lata sense fruits secs ni tra­ces. No són els pri­mers, ja n'hi havia al mer­cat , però que té molts talls de dis­tri­bució. “Volíem un pro­ducte que tingués garan­ties d'estar net i amb con­tinuïtat a les pres­tat­ge­ries del major nom­bre de boti­gues pos­si­bles”, diu l' empre­ne­dora.

Xoco­mon ha nas­cut per fer la vida una mica més dolça a la seva filla i a molts altres afec­tats d'al·lèrgia. De fet, a l'Estat espa­nyol, els fruits secs repre­sen­ten el 22% del total de les al·lèrgies ali­mentàries, és la pri­mera causa d'al·lèrgia ali­mentària en els ado­les­cents i adults i una de las pri­me­res en l' edat infan­til.

Montse Roset no és una empre­ne­dora nove­lla, ja va enge­gar una con­sul­tora empre­sa­rial sobre temes de medi ambi­ent que va deci­dir dei­xar per fer rea­li­tat Xoco­mon. Fa dos anys que va començar a cui­nar-la i ara acaba de sor­tir del forn. De fet, el pas­sat 10 de febrer ini­ci­ava la comer­ci­a­lit­zació d'una rajola de xoco­lata belga negra i una altra amb llet, que és apta per a al·lèrgics als fruits secs però també celíacs o into­le­rants a la lac­tosa, en el pri­mer cas, per un preu que no arriba als 4 euros.

En poc més d'un mes han venut 600 rajo­les de les 4.000 amb què van començar el negoci, i no només al mer­cat espa­nyol, també han fet envi­a­ments a França, Itàlia i Ale­ma­nya. Xoco­mon ven per e-com­merce, però ara com ara la gran part de les coman­des han arri­bat per e-mail. Roset s'emo­ci­ona expli­cant el bene­fici emo­ci­o­nal que li genera Xoco­mon, ha rebut agraïments múlti­ples a través d'aquest canal, però també en per­sona. “En el procés de pro­moció vaig donar-ne un tros a una senyora adulta que tas­tava per pri­mer cop la xoco­lata en la seva vida i li van caure les llàgri­mes”, recorda.

Crear Xoco­mon no ha estat gens fàcil. La pri­mera com­pli­cació va ser tro­bar un obra­dor net de fruits secs, “ en vaig recórrer més de 50 per tot l'Estat i tot­hom em deia que no ho acon­se­gui­ria”, diu Roset, que, tos­suda de mena com és ella, va posar totes les ganes del món i els estal­vis de la família per anar a la con­tra d'aquests mis­sat­ges pes­si­mis­tes. I després han anat arri­bant altres limi­ta­ci­ons que també ha acon­se­guit superar.

Xoco­mon té uns plans que van molt més enllà de la xoco­lata. Tenen pre­vist comer­ci­a­lit­zar dife­rents pro­duc­tes de merc­han­di­sing que faci­li­tin la vida al les famílies que tenen al·lèrgics a casa.