La trans­for­mació tec­nològica digi­tal, -més que qual­se­vol altre fac­tor- està i seguirà trans­for­mant la indústria bancària i finan­cera en gene­ral.

Per a la glo­ba­li­tat del sec­tor, el repte que la digi­ta­lit­zació i l'apa­rició de les Fin­tech pre­senta és de super­vivència. Tot el futur del sec­tor més o menys “tra­di­ci­o­nal” dependrà de la capa­ci­tat i de l'eficiència amb què res­pon­gui a empre­ses inno­va­do­res que estan apro­fi­tant les opor­tu­ni­tats tec­nològiques per entrar en el mer­cat, res­po­nent ade­qua­da­ment a la irrupció de la demanda exclu­si­va­ment online i sobre­tot es bene­fi­cien de no haver d'amor­tit­zar les pesa­des estruc­tu­res -cada cop més poc útils-, de la banca tra­di­ci­o­nal.

Aquesta tec­no­lo­git­zació o digi­ta­lit­zació finan­cera és ine­vi­ta­ble. Ja ha trans­for­mat i ha fet més efi­ci­ent la indústria fins ara, i con­ti­nuarà essent un fac­tor essen­cial i ine­vi­ta­ble. Només hem d'obser­var el com­por­ta­ment de la gene­ració dels mille­ni­als i enten­dre la ine­vi­ta­ble tendència cap als ser­veis digi­tals.

Una de les acti­vi­tats, fun­ci­ons o ser­veis finan­cers que recent­ment han vist créixer més la com­petència digi­tal és l'asses­so­ra­ment finan­cer. I aquesta com­petència dels robo-advi­sors a l'asses­so­ra­ment per­so­nal “humà” sor­geix en uns moments en els quals la demanda i la neces­si­tat d'asses­so­ra­ment finan­cer és més impor­tant que mai per a una gran part de la ciu­ta­da­nia. Tenim unes ràtios d'estalvi insu­fi­ci­ents per con­tra­res­tar l'enve­lli­ment de la població i el con­següent gap d'ingres­sos en la jubi­lació, -públics o pri­vats, tant li fa-; per­sis­teix una baixa cul­tura finan­cera men­tre que es manté la com­ple­xi­tat en els pro­duc­tes i ser­veis finan­cers dis­po­ni­bles; aug­menta la fra­gi­li­tat finan­cera d'àmplies capes de la població deri­vada de la crisi i, per tant, cal fomen­tar l'estalvi i pre­ve­nir el sobre­en­deu­ta­ment; i final­ment amb els tipus d'interès en mínims i la pressió exa­ge­rada en cos­tos sobre el min­vat estalvi; tots són ele­ments que fan créixer la neces­si­tat de con­sell i asses­so­ra­ment genèric i pro­fes­si­o­nal per esco­me­tre el futur en con­di­ci­ons.

L'asses­so­ra­ment digi­tal és un ser­vei ges­ti­o­nat per algo­rit­mes que es nodrei­xen només de les dades i la infor­mació –sem­pre esbi­ai­xada- que podem conèixer de nosal­tres matei­xos. Sense prou edu­cació finan­cera, el que cre­iem que són les nos­tres carac­terísti­ques com a estal­vi­a­dors o inver­sors no són sinó una apro­xi­mació molt sim­pli­fi­cada als objec­tius finan­cers, a l'horitzó tem­po­ral per al qual estal­viem i sobre­tot a la capa­ci­tat que tenim per ento­mar cai­gu­des dels preus dels actius, és a dir, l'aprensió al risc que mesu­rarà en quin tipus d'inversió podem col·locar els estal­vis i el patri­moni. Sense la interacció humana que ens faci­lita conèixer-nos i saber el nos­tre per­fil inver­sor, el robo-advice no pot ser gaire més que una reco­ma­nació de dis­tri­bució d'actius molt sim­pli­fi­cada que en cap cas pot ano­me­nar-se asses­so­ra­ment finan­cer per­so­nal.