El primer és que sembla que la gestió directa és transparent i participativa. El ciutadà trobarà en la gestió directa que és més econòmica i que amb els mateixos diners tindrà un millor servei. El gran drama de la gestió indirecta dels serveis públics és que les empreses privades van un 25-30% per sobre dels preus reals de mercat.

Acaba passant que un servei que fent-lo ben fet valia 10, l'empresa l'acaba ofertant estalviant recursos, i això vol dir que una part del servei no s'acaba complint segur. Qualsevol ajuntament que faci seguiment del contracte podrà comprovar que les empreses mai no arriben a un 80% del compliment del servei, la majoria es queden en el 60-70%. Per exemple, en un contracte de recollida de residus, s'encarrega a l'empresa que reculli els contenidors un cop a la setmana i els netegi un cop cada vint dies. Doncs el que passa és que l'empresa els acaba netejant un cop cada tres mesos.

Sí, hi té molt a veure. Els ajuntaments necessiten destinar recursos a acció social, comencen a fer números i veuen que si presten serveis de forma directa, amb els mateixos diners podran fer més coses, fer acció social i a més a més prestar un servei públic. Va punxar la bombolla immobiliària i va desaparèixer aquesta via de finançar els ajuntaments. A més, hi havia la pressió per contenir la despesa de la llei de sostenibilitat o de LRSAL, que van contenir la capacitat de fer despesa. Per això hi ha hagut ajuntaments de tots els colors, des de la CUP al PDeCAT, que s'han dedicat a remunicipalitzar serveis.

Si un ajuntament no té capacitat d'inversió, per exemple en el cas de la recollida de residus, li diu a la concessionària que ho faci, fa la inversió i te la repercuteix com si fos un préstec, amb el corresponent tipus d'interès. Acaba pagant més en despesa corrent. Si hagués anat a un banc, tot i que constés com a endeutament, li hauria costat menys. I encara més descarat és en la qüestió dels cànons de l'aigua. Com que als ajuntaments els baixa la capacitat d'ingressos, les companyies d'aigua els ofereixen finançament a canvi d'allargar les concessions d'abastament d'aigua.

Es resol fent que els treballadors que estaven prestant el servei a l'empresa privada passin al cos funcionarial de l'ajuntament de forma provisional. Quan hi hagi baixes per jubilació, a aquests llocs s'hi podrà accedir pel sistema de pública concurrència i la gent que venia de l'empresa privada mantindrà les mateixes condicions, però no podran moure's d'aquest servei.

Quan tu acabes licitant per fer una gestió indirecta, en teoria has de tenir un projecte d'explotació del servei i un estudi econòmic, i després de preveure aquests elements, fas la cessió a un tercer. Quan fas la gestió indirecta, has de fer el mateix. Quan ho fas, veuràs que et cal personal, que et cal capacitat d'inversió, i ho preveus als teus pressupostos i modifiques la teva estructura de llocs de treball.

Tinc la percepció que la LRSAL ha estat una oportunitat per remunicipalitzar. La LRSAL diu que el servei s'ha de prestar de la forma més sostenible i eficient, i això t'obliga, ja que tens les dues opcions, la gestió directa i la indirecta, a fer un estudi de les dues, i si fas bé els números, sense fer-te trampes al solitari, poques vegades et sortirà que la gestió pública no és més sostenible i eficient. És clar quan es tracta de serveis com aigua, residus o enllumenat.