“La gestió directa sempre és més econòmica, costa un 25-30% menys”

El pri­mer és que sem­bla que la gestió directa és trans­pa­rent i par­ti­ci­pa­tiva. El ciu­tadà tro­barà en la gestió directa que és més econòmica i que amb els matei­xos diners tindrà un millor ser­vei. El gran drama de la gestió indi­recta dels ser­veis públics és que les empre­ses pri­va­des van un 25-30% per sobre dels preus reals de mer­cat.

Acaba pas­sant que un ser­vei que fent-lo ben fet valia 10, l'empresa l'acaba ofer­tant estal­vi­ant recur­sos, i això vol dir que una part del ser­vei no s'acaba com­plint segur. Qual­se­vol ajun­ta­ment que faci segui­ment del con­tracte podrà com­pro­var que les empre­ses mai no arri­ben a un 80% del com­pli­ment del ser­vei, la majo­ria es que­den en el 60-70%. Per exem­ple, en un con­tracte de reco­llida de resi­dus, s'encar­rega a l'empresa que recu­lli els con­te­ni­dors un cop a la set­mana i els netegi un cop cada vint dies. Doncs el que passa és que l'empresa els acaba nete­jant un cop cada tres mesos.

Sí, hi té molt a veure. Els ajun­ta­ments neces­si­ten des­ti­nar recur­sos a acció social, comen­cen a fer números i veuen que si pres­ten ser­veis de forma directa, amb els matei­xos diners podran fer més coses, fer acció social i a més a més pres­tar un ser­vei públic. Va pun­xar la bom­bo­lla immo­biliària i va des­a­parèixer aquesta via de finançar els ajun­ta­ments. A més, hi havia la pressió per con­te­nir la des­pesa de la llei de sos­te­ni­bi­li­tat o de LRSAL, que van con­te­nir la capa­ci­tat de fer des­pesa. Per això hi ha hagut ajun­ta­ments de tots els colors, des de la CUP al PDe­CAT, que s'han dedi­cat a remu­ni­ci­pa­lit­zar ser­veis.

Si un ajun­ta­ment no té capa­ci­tat d'inversió, per exem­ple en el cas de la reco­llida de resi­dus, li diu a la con­ces­sionària que ho faci, fa la inversió i te la reper­cu­teix com si fos un préstec, amb el cor­res­po­nent tipus d'interès. Acaba pagant més en des­pesa cor­rent. Si hagués anat a un banc, tot i que constés com a endeu­ta­ment, li hau­ria cos­tat menys. I encara més des­ca­rat és en la qüestió dels cànons de l'aigua. Com que als ajun­ta­ments els baixa la capa­ci­tat d'ingres­sos, les com­pa­nyies d'aigua els ofe­rei­xen finançament a canvi d'allar­gar les con­ces­si­ons d'abas­ta­ment d'aigua.

Es resol fent que els tre­ba­lla­dors que esta­ven pres­tant el ser­vei a l'empresa pri­vada pas­sin al cos fun­ci­o­na­rial de l'ajun­ta­ment de forma pro­vi­si­o­nal. Quan hi hagi bai­xes per jubi­lació, a aquests llocs s'hi podrà acce­dir pel sis­tema de pública con­currència i la gent que venia de l'empresa pri­vada man­tindrà les matei­xes con­di­ci­ons, però no podran moure's d'aquest ser­vei.

Quan tu aca­bes lici­tant per fer una gestió indi­recta, en teo­ria has de tenir un pro­jecte d'explo­tació del ser­vei i un estudi econòmic, i després de pre­veure aquests ele­ments, fas la cessió a un ter­cer. Quan fas la gestió indi­recta, has de fer el mateix. Quan ho fas, veuràs que et cal per­so­nal, que et cal capa­ci­tat d'inversió, i ho pre­veus als teus pres­su­pos­tos i modi­fi­ques la teva estruc­tura de llocs de tre­ball.

Tinc la per­cepció que la LRSAL ha estat una opor­tu­ni­tat per remu­ni­ci­pa­lit­zar. La LRSAL diu que el ser­vei s'ha de pres­tar de la forma més sos­te­ni­ble i efi­ci­ent, i això t'obliga, ja que tens les dues opci­ons, la gestió directa i la indi­recta, a fer un estudi de les dues, i si fas bé els números, sense fer-te tram­pes al soli­tari, poques vega­des et sor­tirà que la gestió pública no és més sos­te­ni­ble i efi­ci­ent. És clar quan es tracta de ser­veis com aigua, resi­dus o enllu­me­nat.