El congrés d'Alternativa per Alemanya (AfD), que se celebra a Colònia aquest cap de setmana, va començar amb una ensopegada de la seva líder més mediàtica, Frauke Petry, un rostre omnipresent en els mitjans de comunicació del país, incapaç ni tan sols de fer que s'incorporés en els debats la seva moció, destinada a preparar el partit per a un “futur” no marginal. “No podem deixar la nostra formació a mans de les minories cridaneres”, va dir, en al·lusió a la banda més radical del partit. Malgrat les seves queixes, el seu document va quedar “aparcat” per a més endavant, fet que equivalia a donar-lo per mort. Va ser el primer signe clar de derrota per a Petry, a qui ni tan sols el seu embaràs de gairebé nou mesos li va servir per obtenir una certa clemència.

La línia Petry, una dona de 41 anys que ha buscat l'agermanament amb la francesa Marine Le Pen, va quedar pràcticament enterrada, en una formació que ha deixat de ser electoralment emergent, a cinc mesos dels comicis generals alemanys. La mateixa Petry era conscient de la seva feblesa, quan dimecres passat va anunciar que renunciava a encapçalar la llista de l'AfD per a les generals del mes de setembre. Sabia que no obtindria el suport que necessita dels seus companys més radicals, encapçalats pel vicepresident Alexander Gauland –un veterà de més de setanta anys– i amb el jove Björn Höcke de company de fórmula, l'home que no s'arruga davant les consignes més clarament xenòfobes o fins i tot en la frontera del negacionisme de l'Holocaust. Un tercer home, el copresident del partit, Jörg Meuthen, va tocar la fibra al congrés, amb proclames contra l'“estrangerització” del país i a favor de la sortida d'Alemanya de l'euro.

Petry va agafar les regnes de la formació enmig de la crisi migratòria i, apuntalada en el vot de protesta contra l'arribada dels refugiats, ha aconseguit per al partit resultats rècord, fins un 24 %, en les regionals de l'any passat a l'est del país. L'AfD, que al 2013 es va quedar a les portes d'accedir al Bundestag (cambra baixa) en obtenir un 4,8 % –dues dècimes per sota del llistó mínim del 5%–, és ara present en onze cambres regionals del total de setze länder del país.

Es dona per fet que al setembre esdevindrà la primera força d'ultradreta que aconsegueix entrar al Bundestag en la història moderna alemanya. Però les bases del partit no en tenen prou.