F.Faiges: operació taca d'oli

F.Faiges és una de les grans envasores d'oli de l'Estat: quarta en oli d'oliva i tercera en oli de gira-sol. També fan oli de llavor de raïm, d'altres llavors, barreges especials per fregir i, recentment, de blat de moro. Així fins a 150 productes diferents. Ara bé, el 80% de les vendes es fan amb marca blanca, per la qual cosa aquesta empresa centenària -els orígens estan en el 1842- és gairebé una desconeguda per al consumidor, dèficit que ara volen reparar. El pla estratègic 2016-2020 de F.Faiges preveu una inversió anual de cinc milions d'euros procedents dels beneficis, que es destinaran a créixer en marca pròpia, a través del segell Abaco, incorporar nous productes complementaris a l'oli, i reforçar les seves estructures industrials: bàsicament l'ampliació del centre fabril que l'empresa té a Daimiel (Ciudad Real) i l'obertura d'una envasadora a la costa est dels Estats Units, mercat que ha de ser un dels puntals del creixement fora d'Europa i que ara només és el 3%.

A més a més la fàbrica històrica de la companyia al barri de Ferreries de Tortosa, que ja ha quedat obsoleta, hauria de ser substituïda per una de nova al polígon industrial Catalunya Sud, entre els termes de Tortosa i l'Aldea. En aquest cas l'operació -d'uns 18 milions d'euros- es finançaria amb les plusvàlues de la venda dels terrenys per fer-hi habitatges. La futura fàbrica ocuparà una superfície de 30.000 m² i es dedicarà a la refinació de l'oli i l'envasament per a l'exportació (ven el 60% de la producció a més de setanta països). “Cada any carreguem 1.500 contenidors que ara surten per València i els volem portar a Tarragona i Barcelona”, diu Francisco Faiges, gerent de l'empresa i un dels quatre germans que representen la segona generació, que és al capdavant de l'empresa tortosina, amb Cinta, divisió d'envasament; Rita, àrea jurídica, i Joan, exportació.

En realitat, aquest esforç inversor ve de lluny. Concretament, de fa deu anys, quan es posa en marxa el complex industrial de la localitat castellana de Daimiel, de 30.000 m², que ja ha quedat petit i s'ha d'ampliar. En aquell moment va representar alleugerir la planta de Tortosa i s'ha convertit en el gran centre i orgull de la família Faiges: hi té refineries d'olis, grans dipòsits d'emmagatzematge, laboratoris i, sobretot, la planta d'envasament de 100.000 litres a l'hora. Ara s'han adquirit uns 25.000 m² al costat per augmentar la capacitat productiva i incorporar noves línies de productes complementaris a l'oli, encara per definir. L'oli d'oliva d'aquesta planta prové d'unes 500 cooperatives espanyoles, i el de gira-sol, de països de l'est d'Europa.

Anys després (2012) s'escull la localitat toledana de Navalmorales per obrir una planta amb capacitat per fer oli d'oliva extra verge i així tancar el cicle industrial. Aquest centre té una almàssera (molí) per extreure el suc de les olives i també una refineria de l'oli de sansa. “Part dels residus els convertim en biomassa per a la pròpia planta”, explica Cinta Faiges. D'altres subproductes se'n beneficia la indústria cosmètica. “Tot s'aprofita”, conclou Joan Faiges.

A Navalmorales, on s'han invertit uns 24 milions d'euros, arriben les olives de les finques pròpies (unes 300 hectàrees) i d'altres productors, amb les quals es fan els olis més selectes com ara l'Abaco Premium, que ha rebut algunes distincions. Part de l'oli d'aquesta planta s'envia al Japó, mercat que exigeix a l'importador garantir la traçabilitat del producte.

En canvi l'oli de sansa (extret del pinyol) s'envia a l'Índia, país que valora l'oli d'oliva però s'orienta al del preu inferior. El de llavors de raïm té molt bona acollida als països asiàtics, mercat que està creixent molt, com l'africà. Francisco Faiges explica que fa només dos anys que van penetrar en països del sud, nord i oest del continent veí i en el darrer any han passat de representar l'1% de les vendes al 5%. “El creixement experimentat fins ara és molt notable”, apunta el gerent.

Tanmateix el principal mercat exterior de la companyia continua sent Europa. Els països més madurs de la UE són els principals compradors de granel i marca blanca. Es dona la circumstància que a Itàlia envien olis que tornen a sortir cap a altres mercats amb el made in Italy a la seva etiqueta.

Les marques pròpies tenen bona acollida als països de l'est del continent i també a l'Àsia. Nova Zelanda, la Xina o Corea també són bons clients de F.Faiges. En alguns d'aquests mercats la porta d'entrada no és el canal de l'alimentació sinó el de les teràpies i els tractaments relacionats amb la salut i l'estètica.

Les necessitats i les preferències de cada mercat són força diferents i F.Faiges s'ha orientat a fer productes a mida del client. Cinta Faiges explica que als països nòrdics i als EUA agraden els olis amb característiques més aviat planes, en canvi al sud d'Europa i els països àrabs tendeixen a consumir olis amb tons afruitats. Aquestes diferències es reprodueixen a l'interior dels països. A Espanya, per exemple, els olis de gust intens i afruitat agraden més al sud, mentre que al nord s'inclinen més pels olis més suaus i equilibrats.

L'aposta que ara fan per la marca pròpia al mercat espanyol és complementària amb la comercialització a través de marques blanques, a les quals no es plantegen renunciar. De fet, el recent rellançament d'Abaco en les diferents categories ha tingut el suport de grans cadenes de distribució com ara Carrefour.

Amb el nou Abaco, F.Faiges vol que el seu producte guanyi visibilitat en els lineals de la gran superfície i reconeixement per part del consumidor, amb el qual vol obrir canals de comunicació directa. En aquest sentit, una de les iniciatives endegades és vincular una línia de producte amb el cuiner Fran López, dels restaurants Villa Retiro i Xerta, amb una estrella Michelin cadascun.

En aquest moment transcendental per a la companyia, Cinta Faiges rememora el fort cop que per a F.Faiges va representar la crisi de l'oli de colza a inici dels vuitanta. Malgrat que els productes de l'empresa no es van veure implicats en l'escàndol alimentari sí que en va patir les conseqüències perquè les seves marques no eren prou conegudes pel consumidor, que es va desplaçar cap a productes més identificables.

F.Faiges va superar el revés i a finals dels noranta ja facturava uns 60 milions d'euros. El gran salt té lloc amb la posada en marxa dels nous centres fabrils de tal manera que el 2012, les vendes arribaven a prop de 155 milions, en una progressió que no va estroncar ni la crisi econòmica. El 2015 s'assolia la xifra màgica de 200 milions i l'any passat es van aconseguir els 250 milions, amb un increment respecte a l'any anterior del 20%. El segell propi, els nous productes i els nous mercats han de ser les noves palanques del creixement.