Els periodistes de Público Patricia López i Enrique Bayo han obert aquest dimarts la ronda de compareixences a la comissió d'investigació del Parlament sobre l'anomenada Operació Catalunya. Tots dos han alertat de l'existència d'“una policia política” dins el ministeri espanyol d'Interior que actua des de fa anys al marge de la llei, contra rivals polítics i per lucrar-se.

López i Bayo, que han comparegut com a experts, van publicar, entre altres informacions, la sèrie de converses entre l'aleshores titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el llavors director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso.

Els dos periodistes han explicat als grups que aquesta “brigada política“ forma part d'un entramat molt més complex que no funciona exclusivament contra l'independentisme català.

López ha puntualitzat que el concepte Operació Catalunya és producte del màrqueting periodístic i que formaria part del que descrit com a “operació clavegueres de l'Estat”, que estaria liderada pel que ha qualificat de “grup mafiós” de funcionaris, policies i polítics. “Hi ha policies que investiguen delictes seguint les lleis i hi ha altres que actuen al marge de la legalitat i sense tutela judicial, i que reben ordres directes des d'altres poders”, ha denunciat.

La periodista ha situat l'inici d'aquesta operació el 2010 amb la trobada entre l'aleshores presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez. “Van sortir d'allà amb acusacions de corrupció a Pujol per part de Victoria Álvarez i no es va denunciar res. Es va guardar l'enregistrament en un calaix fins que es va poder usar políticament”, ha apuntat.

Segons ella, això demostra que el seu objectiu no era combatre la corrupció, sinó tenir informació per utilitzar-la políticament quan interessés. Ha assegurat que aquesta és una estratègia utilitzada des de fa anys per “les clavegueres de l'Estat”, al marge del color polític del govern espanyol.

De la seva banda, Enrique Bayo ha destacat que aquesta informació es va decidir utilitzar el 2012, “després de l'última reunió en Moncloa amb les 23 condicions que va posar l'expresident Artur Mas”.

Segons ha dit, hi ha una “policia paral·lela” que va sorgir “molt abans de Fernández Diáz i funciona independentment de l'executiu que hi hagi al poder”. Una brigada que en els últims anys hauria intensificat les seves accions contra polítics catalans a través de dossiers i informes falsos, ha afegit.

Sobre el cas de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso, Bayo ha comentat que, amb posterioritat a la difusió de la gravació, que va arribar a les seves mans dins “un sobre anònim” i en el format d'un “pendrive”, van tenir constància que l'“àudio” va ser enregistrat “dins del ministeri de l'Interior”. L'ha atribuït precisament a aquesta “policia política” que des de fa molts anys, “actua com una policia paral·lela” a l'oficial.

L'activitat d'aquest grup no se centraria només en l'àmbit de la política, sinó que abraça molt més. “A vegades ha treballat al servei d'alguns milionaris”, ha precisat Bayo.

Els dos periodistes han repetit al llarg de la seva compareixença dos noms com a presumptes responsables de la “policia paral·lela”: els comissaris Eugenio Pino i José Manuel Villarejo, i han retret que tots dos “hagin estat molt condecorats malgrat les seves actuacions”.