“No és la resposta que esperàvem, perquè no serveix per resoldre ni encarrilar la situació.” Des de Sitges, on va pronunciar una conferència per obrir la XXXIII Reunió del Cercle d’Economia, el president Carles Puigdemont va reaccionar ahir a la tarda amb certa tristesa a la nova negativa epistolar de Mariano Rajoy a parlar d’un referèndum a Catalunya, i va lamentar que “sense diàleg i sense pacte” no es podran trobar solucions. “No tenim mecanismes per obligar l’Estat a pactar si no vol”, es resignava. El calendari previst per al referèndum, en tot cas, es manté inalterable.

Davant la insistència estatal perquè porti la proposta al Congrés, Puigdemont va recordar que la cambra ja coneix perfectament la reivindicació, que ha despatxat en múltiples ocasions els últims anys, i va instar a fer “coses diferents de les que s’han fet fins ara” per solucionar la situació. D’aquí que anés a l’arrel del problema, i reptés Rajoy a dir si Catalunya té o no el dret d’autodeterminació. “Si el tenim, posem-nos d’acord a remoure els obstacles del marc legal per fer-lo possible”, suggeria, perquè llavors “demà mateix” el govern s’hi posaria bé. Però si la resposta és que no, hi afegia, “no és raonable pensar que el Congrés pugui aixecar el vet”. I, per tant, anar-hi seria un “fals amic” de la solució. Conclusió, ja indicada divendres: “Hi podem anar, sí, però abans cal un acord entre els governs.”

La resposta de Puigdemont anava per Rajoy, però també pel president del Cercle, Juan José Brugera, que en la introducció li reclamava que el govern es mogués “dins dels marges legals”, i s’alineava amb el president espanyol per reclamar-li que anés al Congrés “a expressar el malestar”, i “fer-ne partícip el conjunt de la política espanyola”. És clar que Brugera, que reclamava diàleg a les dues parts per arribar a una solució política que “requerirà temps”, no aposta pas per la negociació d’un referèndum, sinó per una tercera via segons ell majoritària en totes les enquestes per atorgar major autonomia a Catalunya i facilitar-ne l’encaix a l’Estat, via que reclamava que ara “s’ompli de contingut”.

Tampoc això va defugir Puigdemont, que es mostrava d’acord amb la necessitat d’una solució política, però que es declarava “trist” pels qui ja invoquen l’ús de la força o la suspensió de l’autonomia per aturar el referèndum. De fet, els reptava a oferir un projecte alternatiu per a Catalunya si realment admeten que ara hi ha un problema. “No és just ni responsable que no n’hi hagi”, sentenciava, després de defensar també la pluralitat dels mitjans catalans, i sobretot dels públics, després que l’única pregunta que va rebre la qüestionés.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, que el rellevava en les ponències i amb qui es va saludar breument, en rebria més, de preguntes, i una sobre el procés, que va despatxar com és habitual: dient que “Espanya no deixarà que succeeixi” perquè la independència seria “extremament negativa” per als catalans, i que a fora “ningú li dona la més mínima possibilitat”. De Guindos acusava el sobiranisme de “populista” perquè en compleix els dos trets bàsics: trobar un enemic exterior i oferir receptes simplistes