La plaça de Santa Anna, al centre de Manchester, s’ha convertit en l’epicentre emocional, en el cor de la ciutat. Milers de persones van voler estar al costat de les famílies dels afectats i es van apropar a la plaça per fer-hi una ofrena i dipositar un ram a la impressionant catifa floral que s’hi ha instal·lat. Minuts abans de les onze del matí, els carrers del centre de la ciutat es van omplir de persones que caminaven per les voreres, en una mena de peregrinació, en direcció a la plaça.

Alguns cantaven, d’altres caminaven amb el cap baix. Tots els comerços van tancar les portes per permetre que els treballadors s’hi poguessin desplaçar.

Santa Anna és una plaça molt petita i de seguida va quedar plena. La gent es va anar aturant pels carrers dels voltants. Van esperar fins a les onze en punt per començar el minut de silenci. Els familiars de les víctimes presidien l’homenatge. Van sonar les campanades i es va guardar un profund i sentit minut de silenci que va acabar amb un llarg aplaudiment. “He vingut aquí per solidaritzar-me amb les famílies; això li hauria pogut passar a qualsevol de nosaltres”, va explicar la Martha, una dona de Manchester d’uns 40 anys. Un altre home va destacar que no recordava res igual des de l’atemptat de l’IRA del 1996. “El caràcter dels habitants de Manchester va canviar des de llavors; es van tornar més forts”, explica. A les cares de la gent, s’hi veia ràbia, llàgrimes i contenció, però també fortalesa. “Els últims dies he vist que la gent pel carrer somreia més del que és habitual”, explica una noia de 22 anys. “Crec que és la resposta de la gent als terroristes”, hi va afegir. Els voltants del memorial eren plens de periodistes de televisions d’arreu el món. “Gràcies per informar el teu país del que ha passat a la nostra ciutat, gràcies de tot cor”, expressa un noi de 25 anys amb els ulls plorosos a un periodista que acaba de fer una connexió per a una televisió estrangera.

Alguns supermercats hi van enviar treballadors per entregar entrepans, gelats i ampolles d’aigua als periodistes que estaven exposats durant hores a un sol assassí. Hi havia venedors de menjar que donaven els seus productes gratis. A totes les cafeteries entregaven també sense cobrar cafès i entrepans als agents de policia, en agraïment per la feina que estaven fent. La jornada d’ahir va ser de comunió absoluta.