L’associació de juristes Drets ha suggerit aquest dimarts davant la comissió d’investigació de l’anomenada Operació Catalunya que aquesta és una trama política contra el procés sobiranista que va més enllà de “quatre policies eixelebrats”.

L’advocat i membre del col·lectiu Agustí Carles ha comparegut aquesta tarda com a expert a la comissió el mateix dia que Drets ha anunciat la presentació d’una querella davant la justícia d’Andorra contra quatre policies espanyols, als quals acusa d’haver “coaccionat” a ciutadans del principat pirinenc per obtenir informació susceptible de perjudicar.

Carles ha recordat que des de l’any 2011 s’han anat produït filtracions de notícies falses quan hi ha processos electorals que després s’han demostrat falses. Unes filtracions, lligades sempre a investigacions de la Policia Nacional espanyola, que han anat en augment a mesura que el procés sobiranista ha agafat més volada.

El lletrat ha fet una exposició cronològica on ha relacionat la gestació d’una suposada brigada d’intel·ligència dins la policia amb diferents dates clau del procés polític català. Es tracta d’un grup de policies que aprofitarien informacions d’altres investigacions que no poden ser utilitzades judicialment i les filtrarien als mitjans.

Segons ell, aquesta trama s’hauria encarregat de fer públics casos com la conversa al restaurant La Camarga entre l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola Vicky Álvarez i l’expresidenta del PP català Alícia Sánchez Camacho; el cas Método 3; la filtració al diari La Razón de les fotografies de 33 jutges favorables al procés; el suposat compte a Suïssa de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el de la Banca Privada d’Andorra (BPA).

Aquestes revelacions es van accelerar el 2012 a partir del distanciament entre CiU i el PP, però és a partir de l’anunci del 9-N “quan es posa en marxa l’Operació Catalunya en estat pur”.

Així, al maig de 2014 el comissari Martín Blas, cap d’Afers Interns de la Policia Nacional, fa saber als responsables del BPA que si no els donen informació dels comptes de les famílies d’Artur Mas, Jordi Pujol i Oriol Junqueras “el seu banc morirà”.

Una cosa que va acabar passant a principis de març de 2015, quan l’entitat andorrana i la seva filial a l’Estat espanyol Banco de Madrid són intervinguts. “Els dos bancs moren. Entenem que això també és operació Catalunya”, ha assenyalat.

Mentre tot això passava, es va produir una baralla entre els comandaments de l’operació Catalunya que va propiciar que als responsables del banc andorrà els arribessin proves de l’entramat.

“No poden afirmar qui mata el banc, encara és prematur, però quatre policies no tenien prou poder per tancar el banc”, ha explicat. “Qui hi ha a la cúspide tots ho sabem (...) sabia què passava, el que no sabem si aquesta persona era la que donava l’odre”, ha insinuat.

“Hem posat l’escenari amb les proves que tenim perquè això comenci a caminar amb garanties. No és un delicte qualsevol, és l’Estat amb tota la seva força”, ha argumentat. L’advocat ha subratllat que cal ser “astuts” perquè l’aparell de l’Estat pot maniobrar per evitar que declarin els implicats.