Procés sobiranista
Parlament en guàrdia a l’agost
El reglament es modificarà perquè la cambra reprengui les sessions el dia 15 d’agost amb vista al referèndum
JxSí demana als seus diputats estar localitzables durant les vacances per si cal actuar d’urgència
Cada vegada es fa més evident que aquest estiu no serà ordinari al Parlament de Catalunya, amb la mirada posada en un referèndum que la majoria independentista vol celebrar a la tardor i que el govern espanyol vol impedir, potser fins i tot preventivament –l’última advertència de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, assenyala la prohibició no ja de la votació, sinó de l’organització mateixa per arribar-hi, inclosa la convocatòria.
I els passos legals que ha fet aquesta setmana la majoria independentista de Junts pel Sí i la CUP, així com la crida interna que el grup majoritari ha fet als seus diputats, ho confirmen. Les dues iniciatives coincidien dimarts, tot i que l’ordre interna de Junts pel Sí no ha transcendit fins a mitja setmana. En la reunió ordinària del grup parlamentari de dimarts, el president de Junts pel Sí, Jordi Turull, demanava als 62 diputats de la formació que estiguessin localitzables i alerta durant l’agost per si s’havien de mobilitzar en poques hores o d’un dia per l’altre.
Això suposa per als diputats del grup no planificar, precisament per aquest estiu, un viatge de setmanes a l’altra punta del món. La direcció del grup vol que el gros dels parlamentaris estiguin en guàrdia durant les vacances d’agost per si cal fer reunions d’urgència, sigui per preparar les iniciatives legislatives del referèndum, sigui per reaccionar amb rapidesa a qualsevol actuació del govern espanyol per aturar-lo, incloses les iniciatives de la fiscalia o dels tribunals.
De vacances i en espera
El nivell de disponibilitat que se’ls demana és el mateix que el d’avui o el del juliol, és a dir, l’ordinari del període de sessions de la cambra. I és que un dels principals acords que dimarts segellaven JxSí i la CUP en la ponència de reforma del reglament suposa habilitar com a període normal de sessions la segona quinzena d’agost quan, fins ara, el Parlament no obria les portes després de les vacances fins a l’1 de setembre.
Sembla cada cop més plausible que, si s’habiliten extraordinàriament els darrers quinze dies d’agost perquè la cambra funcioni normalment, s’aprofiti aquest període per aprovar la llei que ha d’emparar el referèndum, sigui una llei específica o la coneguda com a llei de transitorietat. De fet, pren força la possibilitat que finalment sigui una llei concreta sobre garanties, condicions i organització del referèndum la que aprovi la cambra catalana, de manera que la llei anomenada de transitorietat jurídica entre la legalitat espanyola i la catalana no s’impulsaria fins que es confirmés la victòria de l’opció independentista en el plebiscit.
Els terminis aproximats dels passos jurídics cap al referèndum van prenent forma. La ponència de reforma del reglament també aprovava dimarts amb l’acord de JxSí i la CUP la possibilitat que una llei proposada per un únic grup parlamentari s’aprovi en lectura única en el ple sense debat ni votacions prèvies en comissió o en el debat de totalitat del ple. Que es tramiti en lectura única només requerirà l’autorització de la majoria del Parlament. És el mecanisme que podria utilitzar la majoria independentista per poder aprovar en 48 hores el text legal que doni cobertura al referèndum. La ponència de reforma del reglament tancava ahir l’informe que s’elevarà a la comissió de dimarts vinent.
Pendents del CGE
Amb la possibilitat que encara s’hi afegeixin algunes propostes que estan en transacció entre grups, la comissió hauria de tancar dimarts el dictamen oficial que es publica en un parell de dies en el DOGC. És aleshores quan els grups de l’oposició poden portar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que tindria un mes per pronunciar-se. Ahir cap grup tenia decidit si ho farà o no.
Si no ho fan, la reforma del reglament es podria aprovar en el ple del dia 14. Si s’arriba al CGE, però, no seria fins al juliol que es portaria al ple la modificació del reglament que permetria tramitar ràpidament la llei del referèndum i avançar al 15 d’agost la represa de les sessions de la cambra per poder-ho fer.
Entre les esmenes incorporades ahir a la reforma, hi ha una proposta transaccionada entre Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans per mirar d’evitar que es repeteixi la fallida d’una comissió d’investigació abans d’iniciar els treballs com ha passat amb la del cas Vidal, en què JxSí i la CUP van rebutjar totes les compareixences que proposaven altres grups i la comissió va quedar sense feina.
Ara, amb el vistiplau de la majoria independentista, la modificació del reglament permetrà que la creació d’una comissió d’investigació ja inclogui un pla de treball bàsic que s’haurà de complir. Només caldrà que, prèviament, dos grups de la cambra l’hagin acordat. Fins a la comissió de dimarts, es manté oberta una transacció amb JxSí a proposta de la CUP per suspendre provisionalment els diputats que siguin investigats judicialment.
Anul·len la demarcació de registres
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la demarcació dels registres de la propietat, els registres mercantils i els de béns mobles que havia fixat la Generalitat a través d’un decret que, segons l’alt tribunal, envaeix competències estatals. El Constitucional, que dona la raó al govern espanyol –que hi havia denunciat conflicte de competències–, considera que els preceptes establerts per la Generalitat excedeixen la competència “executiva” de Catalunya i vulneren la competència estatal sobre l’ordenació dels registres, que consideren d’“íntegra regulació”. Segons el TC, les funcions que han d’assumir les comunitats autònomes s’han de situar en l’àmbit de “l’execució de les normes estatals” i, en canvi, atribueix a l’Estat espanyol la competència exclusiva en matèria “d’ordenació dels registres públics”, de manera que inclou “qualsevol norma, de rang legislatiu o reglamentari”. El TC no considera, doncs, una competència autonòmica “la possibilitat de dictar una normativa pròpia o d’establir un règim jurídic diferenciat en la matèria”.
