El Pacte Nacional tenia un objectiu clar i una data de finalització de la tasca. Es tractava de treballar per poder aconseguir un referèndum pactat amb l’Estat. Després de la setmana passada, amb una negativa clara del president Rajoy a la petició del president Puigdemont, l’encàrrec del Pacte Nacional ha arribat al final. Tot i així, crec que és positiu que continuï amb una certa activitat, perquè el que ha fet i el que s’ha teixit en el si del Pacte és molt positiu. Ha quedat demostradíssim i clar que s’han esgotat totes les vies per aconseguir aquest referèndum per la via pactada. Ara passem a una altra fase en què espero que totes aquestes entitats i partits que s’han manifestat clarament a favor del dret a decidir ara prenguin també una posició clara. Voler continuar demanant la via pactada és absolutament absurd.

L’ANC, Òmnium i l’AMI ja vam dir conjuntament que ha arribat el moment de pronunciar-se. Ja no s’hi val a al·legar que ho hem de continuar demanant per totes les vies. Ho hem de demanar a les organitzacions que formen part del Pacte; al Pacte, no, ja que no ha pres mai posició personalment. El Pacte ha estat un lloc de trobada de diverses sensibilitats i jo crec que ara ja no poden continuar en la indefinició. Els toca definir-se clarament.

Haurem de fer que sigui viable en el cas que no estiguin disposats a participar-hi. Les formacions polítiques que ens hem presentat amb un programa clar i tenim un compromís amb els nostres electors, hem de posar totes les eines per fer-ho possible. Ho dic com a diputada de Junts pel Sí, però també com a presidenta de l’AMI, perquè els gairebé 800 ajuntaments associats han manifestat clarament la seva voluntat d’anar cap al referèndum i explorar la via de l’estat propi. Ens hi haurem de posar com a grup parlamentari i com a entitat. Serà més fàcil si s’hi sumen tots els que defensen el dret a decidir, però, sigui com sigui, haurem de tirar endavant. Jo estic convençuda que tots aquells que defensen el dret democràtic a pronunciar-nos sobre el nostre futur ho continuaran defensant ara.

Jo crec que les persones que defensen el dret a l’autodeterminació no tenen motius per no participar-hi i per no contribuir a fer possible el referèndum. Jo confio que seran coherents amb les seves manifestacions i donaran suport al plebiscit.

Sí. El govern posarà els mitjans necessaris per impulsar-lo i els ajuntaments farem el que ens pertoqui. Jo no em puc creure que l’alcaldessa Colau posi obstacles a un exercici de democràcia tan important. Em sorprendria molt que ho fes.

Confio plenament que el govern, vist que el no de l’Estat és rotund, trobarà la manera de fer-ho viable, amb la participació d’uns i altres o sense.

Faig referència concreta a l’alcaldessa de Barcelona perquè, com a presidenta de l’AMI, vaig parlar amb ella de la possibilitat que Barcelona entrés a l’entitat després que es votés en el ple, tot i que no va obtenir la majoria absoluta, requisit indispensable. La vaig visitar perquè hi ha una sensibilitat clara. A Barcelona tenen damunt la taula un seguit de consultes populars durant els propers mesos. Un municipalista que creu en la participació ciutadana i la practica, com pot no fer possible un referèndum demanat per més de dos milions de persones? Jo crec que Barcelona ajudarà a fer-ho possible.

En aquests casos, des de l’AMI no hi hem tingut contacte, perquè no s’ha expressat una voluntat manifesta dels plens d’entrar a l’entitat. Seria bastant absurd intentar convèncer-los. Però en les properes setmanes i mesos hi haurà un govern democràticament escollit per majoria que posarà en marxa un referèndum. Caldrà veure què faran aquests ajuntaments davant del fet evident que no és possible un referèndum pactat. No crec que els alcaldes i alcaldesses amb una trajectòria democràtica molt important hi posin entrebancs.

És una manera d’expressar que el referèndum es farà tant sí com no, que tots els entrebancs que hi hagi pel camí s’hauran de superar. En aquell moment, es va dir que es requisarien les urnes i ell va respondre que, si se’ns treuen les urnes, en posarem unes altres i, si ens tanquen els locals, en buscarem uns altres. Tenim un encàrrec i una responsabilitat clara amb els catalans i això haurà de tirar endavant sigui com sigui.

Ara mateix no ho podem dir, perquè estem pendents de veure quin és el decret del govern per celebrar la consulta i què se’ns demana als ajuntaments. Un cop veiem què se’ns demana, com a AMI expressarem la nostra opinió. Sí que hem dit que estarem al costat del govern en tot allò que requereixi.

No es farà res il·legal, tal com ja han explicat el president i el govern. En tot cas, es farà a l’empara d’una altra legalitat. Si les coses es fan bé, tal com s’han fet fins ara, seguint els passos que corresponen legalment, els ajuntaments no tindran cap inconvenient a tirar endavant. Insisteixo: no hi haurà desobediència, sinó una obediència a la voluntat majoritària dels catalans i a una legislació catalana. No es farà res fora de la llei. Tot el que es farà serà cenyint-nos a una legalitat vigent. Per això no tenim por de possibles denúncies penals.

Però no són nostres. Els ajuntaments tenim clar que les tenim en dipòsit, però que no són nostres. En principi, els ajuntaments no tenim urnes.

En aquests moments, els ajuntaments no tenim res planificat. Estem pendents de l’anunci, del decret de convocatòria del govern per veure quin és el nostre paper. Ara mateix no tenim res previst, només la voluntat política de donar suport al govern en tot el que calgui.

No, no. Insisteixo: estem absolutament pendents de veure el decret. Com es pot demanar als ajuntaments la seva posició sobre una cosa que encara no se sap què serà? No sabem a l’empara de quina legalitat o de quina manera es convocarà el referèndum. Evidentment, se’ns ha preguntat sobre la nostra predisposició, que hi és tota, però no podem prendre posició sense conèixer sobre què.

Ara mateix no preveiem la possibilitat que no es pugui fer. L’objectiu és fer-lo i buscarem la manera. Si això passés, caldria veure en quines circumstàncies s’hi ha arribat i decidir com podem continuar.

No, no enganya. És possible que ho tingui clar, però no ho aconseguirà. És impossible impedir una votació que té el suport de tanta i tanta gent. Seria molt bèstia. Estem parlant de la voluntat de votar de milions de catalans. Cap govern ho pot impedir dins dels paràmetres democràtics normals a Europa.

Hauríem de veure com s’hi arriba. Per què no hi ha referèndum? Perquè no hi ha autonomia? Perquè no hi ha Parlament? Perquè han inhabilitat tot el govern? Crec que, quan s’hi arribés, s’hauria d’analitzar. Però jo ho descarto, perquè estic convençuda que el referèndum es farà.

Esperem i desitgem que el xoc democràtic no sigui gaire dur, que es pugui superar i, en funció del resultat del referèndum, que continuem parlant.

Quan dic espero, vull dir que ho desitjo. Vull pensar que serà un xoc suau, el que seria esperable el 2017 a la Unió Europea. Això no vol dir que no pugui ser fort. Desitjo que sigui suau pel bé de tothom. Vull pensar que l’Estat espanyol, amb totes les seves deficiències i evidències que cal una regeneració democràtica, sabrà posar límits a les seves actuacions i no es mourà d’un àmbit de mínims democràtics.

Estic convençuda que el govern treballa per fer possible el referèndum. Aquesta expressió de la vicepresidenta és una altra de les estratègies per crear mal ambient a Catalunya, cosa que no aconseguirà.

Segurament. Perquè tenim per primer cop un Parlament amb majoria independentista. Suposo que tenen l’esperança que, amb unes noves eleccions, deixi d’existir. Però jo dubto molt que desaparegui, perquè, en el món municipal, la voluntat de treballar pel referèndum i l’estat propi és més viva que mai.

Caldrà veure si Sánchez, que ha expressat visions diferents de les dels seus antecessors, canvia alguna cosa. La seva primera presa de posició no fa pensar que s’hagi de produir cap canvi. La incapacitat de les diverses forces que estem a l’oposició al Congrés per treballar de manera més conjunta ens debilita a tots plegats i beneficia molt el PP i Rajoy.