El Pacte Nacional pel Referèndum ha acabat la feina que se li va encarregar d’aglutinar esforços polítics i socials a favor d’un plebiscit acordat entre els governs català i espanyol per tal que el resultat fos efectiu i vinculant i permetés el reconeixement internacional. El govern espanyol ha confirmat oficialment a l’executiu de Puigdemont que no negociarà cap referèndum d’autodeterminació per Catalunya i que n’impedirà qualsevol intent de celebració.

Per això, el comitè executiu del Pacte va anunciar la seva dimissió a la reunió de plenari d’ahir en considerar que ha acabat la feina; una reunió de plenari que, amb un centenar de representants d’entitats i partits, va convertir-se en una de les més participades, després de l’expectativa generada per la funció de futur que li reclamava Catalunya en Comú.

El portaveu Joan Ignasi Elena i els altres set coordinadors –Jaume Bosch, Francesc Pané, Itziar González, Carme Laura Gil, Carme Porta, Maite Arqué i Francesc de Dalmases– dissolen la direcció executiva de l’organisme amb una crida a la continuïtat com a espai de debat dels partidaris del referèndum. “La nostra era una tasca que començava el 23 de gener i que acabava. Més enllà de la dinàmica que pugui afrontar ara el Pacte, la nostra funció s’ha acabat”, afirmava Joan Ignasi Elena en una compareixença posterior.

Ahir era l’hora de fer balanç. Elena defensa que el Pacte ha explicat a Catalunya, a Espanya i al món que el dret a la sobirania és un “anhel col·lectiu de Catalunya” perquè la centralitat del catalanisme s’hi ha situat: “Catalunya és nació i, en tant que nació, és sobirana i vol exercir la sobirania.” El portaveu de l’organisme defensa que, més enllà del mur en què s’ha convertit la negativa del govern espanyol a permetre el referèndum, s’han sumat suports a l’Estat espanyol però també a Europa.

Però l’executiva dissolta centra les possibilitats de futur del Pacte en un dels assoliments que considera més importants: “Hem preservat i ampliat el consens. El referèndum no divideix sinó que uneix entorn de l’urna, una urna transparent, clara i neta.” Per ells, el Pacte ha aconseguit una dimensió més cívica i social que partidista gràcies, diuen, al compromís dels partits sobiranistes a no interferir-hi i, a partir d’ara, “ha de seguir, és viu, ha de mirar la realitat del país i ser convocat quan els esdeveniments ho requereixin”, en paraules d’Elena.

De fet, el mateix president Carles Puigdemont va demanar al Pacte que continuï com un espai de debat i de consens entre els partidaris del dret a decidir i els va instar a estar amatents a l’evolució política fins al setembre i, fins i tot, els va avançar la seva disponibilitat a demanar-los que es reuneixin segons com evolucioni la situació.

Respecte al posicionament davant del referèndum que el govern català preveu convocar unilateralment després de la negativa espanyola, Elena deixa clar que no és funció del Pacte “ni avalar ni desautoritzar” la fórmula que acabin triant govern i majoria parlamentària. El futur paper del Pacte, afirma Elena, l’han de decidir els seus membres, sigui prenent posicions, sigui establint “un diàleg per veure quins horitzons treballaran junts”. Només els fa una petició: “És important mantenir la unitat cívica del catalanisme.”

A la sortida de la reunió, tots els participants consultats confirmaven que la majoria de membres estan d’acord en la continuïtat d’aquest espai de debat i consens. Hi ha, així, voluntat de reinventar-se tenint en compte que s’ha quedat sense direcció executiva. Una de les possibilitats funcionals que s’apunta és que es mantingui algun tipus de secretaria. Tenint en compte que el Pacte estava concebut com una gran plataforma aglutinadora de veus, fins ara Ciemen, Òmnium i la federació d’organitzacions no governamentals Lafede havien funcionat com un secretariat de facto.

Ara es buscaria una fórmula semblant entre les entitats que estiguessin disposades a fer de coordinadora. Pel que fa a objectius, s’explora la possibilitat que el Pacte assumeixi el debat cívic entre els arguments del sí i del no a la independència que hauria de centrar el referèndum.