“No patiu, l’1 d’octubre hi haurà urnes”, reiterava ahir a la tarda el president Carles Puigdemont a Facebook. Això sí, es faran esperar una mica més del compte, després que la vigília la taula de contractació del govern declarés desert el concurs públic convocat per homologar les empreses que les havien de fabricar, com a pas previ al seu encàrrec. Va ser la portaveu i consellera de Presidència, Neus Munté, qui va confirmar la notícia, que encara no s’havia notificat a les afectades, després del consell executiu, quan va explicar que cap de les dues ofertes rebudes, de Plastic Express i la unió temporal d’empreses entre Espai World i Suministros Integrales Futbida, no va poder acreditar els requisits mínims que s’exigien per a la seva “solvència econòmica”.

Altres fonts del govern, això sí, reconeixien després la seva estranyesa pel fet que no es presentessin al concurs empreses més grans del sector que haurien complert de sobres els criteris econòmics, i suggerien diverses raons per explicar-ho, des de possibles pressions directes del govern espanyol a l’autocensura de les companyies per evitar perdre mercat en altres comunitats on treballen. Les mateixes fonts concretaven que en demanar els balanços a les empreses presentades perquè acreditessin que tenien guanys, l’una no els va presentar i en l’altra hi havia mancances. Segons TV3, de fet, la Guàrdia Civil va arribar a visitar una de les empreses. I encara altres fonts asseguraven que cap de les dues complia tampoc el topall mínim de facturació que es requeria en els últims exercicis. “No és res extraordinari, no han pogut acreditar tots els requisits de la llei de contractes i el plec de clàusules i no es pot tirar endavant per aquesta via”, relativitzava Munté, que defensava que el procediment ha seguit tots els passos legalment fixats. Ella mateixa, en tot cas, tranquil·litzava dient que “evidentment” hi haurà urnes l’1-O, perquè els empara “la legalitat i les competències”, i recordava que la llei preveu “altres fórmules legals” que analitzaran abans de decidir “la més adient”. Així, tot i que evitava entrar en concrecions, gairebé descartava convocar un nou concurs, perquè “tampoc hi ha tantes empreses que fabriquin urnes”, i descartava del tot que s’encarregui algun altre “giny” que no siguin urnes. Amb això, una altra opció, en tractar-se d’un contracte per una quantitat baixa –tot just s’havia estimat en uns 200.000 euros–, seria que el mateix govern ho adjudiqués a una empresa amb qui negociés directament sense concurs previ.

La inesperada frenada, en tot cas, va servir per alimentar tot d’especulacions i reaccions. Fonts de la vicepresidència estatal citades per ACN atribuïen la decisió al temor dels efectes judicials que hauria pogut desencadenar la licitació –hipòtesi negada després des del govern– arran de la querella que la fiscalia va interposar contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l’aleshores secretari general Francesc Esteve.

La diputada de la CUP Mireia Boya expressava la seva “perplexitat absoluta” i reclamava al govern que compri les urnes “amb el procediment que vulgui”, perquè és “urgent” resoldre problemes tècnics i desfer suspicàcies. Boya, que denunciava que se’ls hagi “bandejat” de la presa de decisions sobre el referèndum, oferia els cupaires per fer “tot allò que des del govern no puguin o no vulguin fer”, i assumir-ne les conseqüències.

Des de l’oposició, C’s titllava de “nyap” el concurs, i el PSC apuntava que el govern pot utilitzar-lo com a “excusa” per no fer el referèndum. A més, recordava que ja va denunciar “irregularitats” en el procés, com que la mesa de contractació la formin íntegrament alts càrrecs, i no una comissió de subministrament de la conselleria, com deia el DOGC.