Els darrers registres estadístics deixen ben clar que el consum de pel·lícules i sèries en plataformes de pagament progressa a passos ferms, i ara resta per veure com pot evolucionar aquest mercat, cobejat per grans grups transnacionals.

A final de l’any passat, a tot l’Estat un 12% de les llars estaven subscrites a aquestes plataformes de televisió de pagament en reproducció en temps real gràcies, en bona part, a l’empenta de Netflix, que ha aconseguit que li facin confiança 540.000 llars, però que roman lluny del campió estatal, Yomvi, la plataforma de Movistar que té el favor del 7,6% de les llars, en les dades del panell de llars de la Comisión Nacional de los Mercados de la Competencia (CNMC).

Assistim arreu a un interessant combat de Netflix contra tots, després que la plataforma ha aconseguit el seu pic als EUA, on ha entrat a un 60-70% de llars. Com diu el professor Joan Corbella, investigador dels mercats de comunicació social a la UPF, “com que no podia créixer gaire més, ha fet una aposta internacional que és una veritable fugida cap endavant, amb uns ingressos de 8.000 milions de dòlars, que es poden considerar curts si considerem les fortes inversions que fa, de 6.000 milions.” Aquesta estratègia arriscada, que explica els migrats 186 milions de dòlars de benefici, converteix Netflix, ara per ara, en el gran animador del mercat de la televisió en línia, amb una molt bona relació entre el catàleg i el preu, amb quotes que es poden compartir. Però la pregunta és què pot fer a mitjan termini en el duel contra gegants com Amazon, que actualment ja és una plataforma important a diversos, o Google, Facebook o Apple, amb plans per entrar amb força en aquest mercat, o amb els campions estatals? “En mercats com el del Regne Unit, Holanda i els escandinaus -aclareix Corbella- amb una cultura consolidada en televisió de pagament, hi té una posició sòlida, però en dura competència amb Amazon.” En canvi, “a mercats com Alemanya, França, Itàlia o Espanya, els està costant més aconseguir quotes substancioses, per l’oposició de competidors nacionals com Yomvi en el cas espanyol.” A parer seu, Netflix podria ser un rival a tenir en compte per a la plataforma de Movistar, “si podem seguir amb aquest ritme de fortes inversions.”

En el Joc de Trons de les plataformes de pagament en línia, l’efervescència de Netflix, com assenyalen els coneixedors del mercat, la podria dur a ser objecte d’opa de grans monstres com Disney o Apple i a competir amb nous jugadors que ja es fan respectar, com ara Iflix, plataforma vinguda d’Àsia –tot i que un dels accionistes principals és la nord-americana Liberty– que ha adquirit xarxa de cable a la Gran Bretanya, Bèlgica i Alemanya.

Conscient que hi ha un límit de creixement, ara Netflix cerca suports i es vol integrar, com un producte més, en els lots que ofereixen companyies de telefonia com Orange i Vodafone.

Hi ha lloc per a algú més? Wuaki.tv, tot i que al darrere hi té el gegant Rakuten, “no han tingut la capacitat d’invertir en continguts que tenen altres, i per això només disposa d’un 1,3% de les llars”, assenyala Corbella, que remarca que no ha pogut lluitar amb continguts propis com ho fa Netflix amb les seva trentena de sèries que estrena anualment, o els cent milions que destina a 10 sèries cada any Telefónica (Movistar+). Per a petites plataformes com Filmin, dedicada al cinema independent, el futur pot ser menys incert: “sobreviu perquè és un nínxol.”

Les plataformes haurien d’anar en compte de no esprémer massa l’usuari via preus. Movistar+/Yomvi ha apujat tres cops l’abonament en un lapse curt de temps, per costejar el que li costen els drets del futbol i produir sèries. Si ha davallat lleugerament en els darrers mesos pot ser “perquè el consumidor interpreta que li fan pagar massa per continguts que en bona part no veu”, conclou el professor Corbella.