El procés del deute
El Brexit i algunes eleccions presidencials recents ens han ofert evidències de com els mercats financers reaccionen davant esdeveniments de caràcter polític, avançant les conseqüències econòmiques que perceben que aquests fets podrien originar.
Sovint els moviments de divises, cotitzacions de valors i preus del deute sobirà poc tenen a veure amb les promeses electorals o la voluntat dels candidats guanyadors ni tampoc amb els efectes reals que acabaran tenint les seves polítiques futures. Del que es tracta és de protegir el valor de les inversions actuals o d’anticipar-se per treure profit d’oportunitats d’inversió futures. Per això s’afirma que els mercats financers reaccionen i s’avancen a l’economia real, si bé moltes vegades es mouen en previsió de fets que mai no s’esdevindran.
A l’escenari del 2 d’octubre les expectatives jugaran el seu partit també al mercat de diner. I el terreny de joc estarà delimitat pel deute del govern català, majoritàriament avui en mans de l’administració central. Amb els mercats financers tancats, i emmanillada per un sistema de finançament escanyolit, l’administració catalana sap que, tot i que el referèndum coincidirà amb una caixa força més plena que fa un any, no n’hi ha prou amb els ingressos i la hisenda pròpies per finançar els costos de cada pas en el camí de transició cap a un nou Estat.
De manera que el recurs a l’endeutament extern és indefugible. Amb una administració central en peu de guerra i uns mercats financers que cobren la incertesa a preu d’or, sensat seria pensar que els viatges recents de les autoritats econòmiques catalanes han servit per a tenir coberta aquesta contingència. Aconseguir desprendre’s de l’aspra i incòmoda cotilla del FLA faria bullir la sang i reviscolar ànimes mortes però certament fa molt fred en la solitud d’uns mercats de deute sobirà on l’hivern espera a cada nova subhasta.
Mentrestant, fora bo recordar i no perdre de vista que el millor antídot contra les inquietuds financeres és un creixement robust i amb uns fonaments sòlids, que allunyi temors d’inestabilitat macroeconòmica. Una economia que aprofita el seu talent i crea oportunitats de negoci constants és més productiva i pot assumir costos de finançament superiors. Sovint, assolir grans fites exigeix assumir grans riscos però per apropar-se a l’abisme cal tenir ben apresa i desenvolupada la capacitat de volar.