El Bre­xit i algu­nes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als recents ens han ofert evidències de com els mer­cats finan­cers reac­ci­o­nen davant esde­ve­ni­ments de caràcter polític, avançant les con­seqüències econòmiques que per­ce­ben que aquests fets podrien ori­gi­nar.

Sovint els movi­ments de divi­ses, cotit­za­ci­ons de valors i preus del deute sobirà poc tenen a veure amb les pro­me­ses elec­to­rals o la volun­tat dels can­di­dats gua­nya­dors ni tam­poc amb els efec­tes reals que aca­ba­ran tenint les seves polítiques futu­res. Del que es tracta és de pro­te­gir el valor de les inver­si­ons actu­als o d’anti­ci­par-se per treure pro­fit d’opor­tu­ni­tats d’inversió futu­res. Per això s’afirma que els mer­cats finan­cers reac­ci­o­nen i s’avan­cen a l’eco­no­mia real, si bé mol­tes vega­des es mouen en pre­visió de fets que mai no s’esde­vin­dran.

A l’esce­nari del 2 d’octu­bre les expec­ta­ti­ves juga­ran el seu par­tit també al mer­cat de diner. I el ter­reny de joc estarà deli­mi­tat pel deute del govern català, majo­ritària­ment avui en mans de l’admi­nis­tració cen­tral. Amb els mer­cats finan­cers tan­cats, i emma­ni­llada per un sis­tema de finançament esca­nyo­lit, l’admi­nis­tració cata­lana sap que, tot i que el referèndum coin­ci­dirà amb una caixa força més plena que fa un any, no n’hi ha prou amb els ingres­sos i la hisenda pròpies per finançar els cos­tos de cada pas en el camí de tran­sició cap a un nou Estat.

De manera que el recurs a l’endeu­ta­ment extern és inde­fu­gi­ble. Amb una admi­nis­tració cen­tral en peu de guerra i uns mer­cats finan­cers que cobren la incer­tesa a preu d’or, sen­sat seria pen­sar que els viat­ges recents de les auto­ri­tats econòmiques cata­la­nes han ser­vit per a tenir coberta aquesta con­tingència. Acon­se­guir des­pren­dre’s de l’aspra i incòmoda coti­lla del FLA faria bullir la sang i revis­co­lar ànimes mor­tes però cer­ta­ment fa molt fred en la soli­tud d’uns mer­cats de deute sobirà on l’hivern espera a cada nova sub­hasta.

Men­tres­tant, fora bo recor­dar i no per­dre de vista que el millor antídot con­tra les inqui­e­tuds finan­ce­res és un crei­xe­ment robust i amb uns fona­ments sòlids, que allu­nyi temors d’ines­ta­bi­li­tat macro­e­conòmica. Una eco­no­mia que apro­fita el seu talent i crea opor­tu­ni­tats de negoci cons­tants és més pro­duc­tiva i pot assu­mir cos­tos de finançament supe­ri­ors. Sovint, asso­lir grans fites exi­geix assu­mir grans ris­cos però per apro­par-se a l’abisme cal tenir ben apresa i desen­vo­lu­pada la capa­ci­tat de volar.