“És més fàcil innovar en sectors tradicionals que no en punters com el tecnològic.” Qui diu això va ocupar durant 25 anys diversos càrrecs de responsabilitat en firmes farmacèutiques i el 1999 va muntar un viver de projectes biotecnològics dels quals van sortir tretze start-ups. Tota l’experiència i el coneixement acumulats han servit a Miquel Huguet per desenvolupar un mètode per detectar oportunitats de negoci i aixecar finançament que ara aplica a sector insospitats com el del llibre de col·leccionista.

La principal característica de la bibliofília és que té un mercat molt ben identificat: hi ha uns 20.000 grans amants dels llibres antics al món, dels quals el 80% estan a Europa i 3.000, a Espanya; són persones amb un nivell cultural i econòmic elevat, que estan disposades a gastar-se una mitjana de 5.000 euros cada any en la seva passió. Mentre la demanda és notable, l’oferta és més aviat escassa: hi ha poques coses realment interessant que es posin a la venda. “Vaig veure que era un mercat molt interessant per innovar”, afirma Huguet, gran col·leccionista ell mateix.

Així és va animar a fer un primer tempteig reproduint una edició persa del segle XVI del famós Kamasutra indi que ell atresorava. Es tractava d’un llibre manuscrit i il·luminat del qual en va fer 600 facsímils, cent dels quals en or i la resta en color daurat.

“Va ser un gran èxit”, assegura. En aquell moment va comprovar que el col·leccionista d’originals estava disposat a adquirir reproduccions de qualitat si valien la pena.

És aleshores quan s’embarca en un projecte empresarial (La Biblioteca Impossible) per donar continuïtat a la idea, amb un capital inicial de mig milió d’euros i la participació de quatre socis més (Miquel Huguet manté el 45% de la societat). Va optar per la reproducció de documents civils, molt més escassos que els religiosos i que, ben triats, tenen el valor d’explicar la història dels països. Andorra Aeterna va ser el primer projecte i a partir de 2015 es comença Cathalonia Aeterna, que consta de 80 documents i dos volums, que van des de la conquesta de Barcelona per les tropes carolíngies el 801, fins a la capitulació de la ciutat el 1714. És el fruit de tres anys de treball per part d’un comitè científic que selecciona els documents i que cerca els originals ja sigui arxius públics o biblioteques privades (n’hi ha de vint fonts diferents). “Són document dels quals els historiadors en parlen però a vegades mai no han vist l’original, i la sorpresa és que a més de ser d’un gran valor històric, són d’una gran bellesa”, subratlla l’empresari andorrà. Destaca un document del 1244 en què Jaume I estableix els límits del Principat de Catalunya des del Cinca a Salses, o el mapa del segle XVII de Catalunya d’Abraham Ortelius.

La producció comença amb l’escaneig dels originals en alta resolució, després es reprodueixen en suports similars al real. Així per exemple els documents sobre pergamí es fan sobre pergamenata, un paper biològic difícil de distingir. Després de la impressió es procedeix a envellir i encunyar amb làser.

Cathalonia Aeterna es va començar el 2015 i aquest setembre s’inicia el lliurament del primer volum i per Nadal, del segon. Per abordar aquest projecte s’ha hagut de fer una ampliació de capital de 400.000 euros. Constarà de 714 exemplars a un preu de 6.000 euros cada volum. Huguet ja treballa en la reproducció de documents celtes d’Irlanda i Escòcia.