“És més fàcil inno­var en sec­tors tra­di­ci­o­nals que no en pun­ters com el tec­nològic.” Qui diu això va ocu­par durant 25 anys diver­sos càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat en fir­mes far­macèuti­ques i el 1999 va mun­tar un viver de pro­jec­tes bio­tec­nològics dels quals van sor­tir tretze start-ups. Tota l’experiència i el conei­xe­ment acu­mu­lats han ser­vit a Miquel Huguet per desen­vo­lu­par un mètode per detec­tar opor­tu­ni­tats de negoci i aixe­car finançament que ara aplica a sec­tor insos­pi­tats com el del lli­bre de col·lec­ci­o­nista.

La prin­ci­pal carac­terística de la bibliofília és que té un mer­cat molt ben iden­ti­fi­cat: hi ha uns 20.000 grans amants dels lli­bres antics al món, dels quals el 80% estan a Europa i 3.000, a Espa­nya; són per­so­nes amb un nivell cul­tu­ral i econòmic ele­vat, que estan dis­po­sa­des a gas­tar-se una mit­jana de 5.000 euros cada any en la seva passió. Men­tre la demanda és nota­ble, l’oferta és més aviat escassa: hi ha poques coses real­ment interes­sant que es posin a la venda. “Vaig veure que era un mer­cat molt interes­sant per inno­var”, afirma Huguet, gran col·lec­ci­o­nista ell mateix.

Així és va ani­mar a fer un pri­mer temp­teig repro­duint una edició persa del segle XVI del famós Kama­su­tra indi que ell atre­so­rava. Es trac­tava d’un lli­bre manus­crit i il·lumi­nat del qual en va fer 600 facsímils, cent dels quals en or i la resta en color dau­rat.

“Va ser un gran èxit”, asse­gura. En aquell moment va com­pro­var que el col·lec­ci­o­nista d’ori­gi­nals estava dis­po­sat a adqui­rir repro­duc­ci­ons de qua­li­tat si valien la pena.

És ales­ho­res quan s’embarca en un pro­jecte empre­sa­rial (La Bibli­o­teca Impos­si­ble) per donar con­tinuïtat a la idea, amb un capi­tal ini­cial de mig milió d’euros i la par­ti­ci­pació de qua­tre socis més (Miquel Huguet manté el 45% de la soci­e­tat). Va optar per la repro­ducció de docu­ments civils, molt més escas­sos que els reli­gi­o­sos i que, ben tri­ats, tenen el valor d’expli­car la història dels països. Andorra Aeterna va ser el pri­mer pro­jecte i a par­tir de 2015 es comença Cat­ha­lo­nia Aeterna, que consta de 80 docu­ments i dos volums, que van des de la con­questa de Bar­ce­lona per les tro­pes carolíngies el 801, fins a la capi­tu­lació de la ciu­tat el 1714. És el fruit de tres anys de tre­ball per part d’un comitè científic que selec­ci­ona els docu­ments i que cerca els ori­gi­nals ja sigui arxius públics o bibli­o­te­ques pri­va­des (n’hi ha de vint fonts dife­rents). “Són docu­ment dels quals els his­to­ri­a­dors en par­len però a vega­des mai no han vist l’ori­gi­nal, i la sor­presa és que a més de ser d’un gran valor històric, són d’una gran bellesa”, subrat­lla l’empre­sari andorrà. Des­taca un docu­ment del 1244 en què Jaume I esta­bleix els límits del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya des del Cinca a Sal­ses, o el mapa del segle XVII de Cata­lu­nya d’Abra­ham Orte­lius.

La pro­ducció comença amb l’esca­neig dels ori­gi­nals en alta reso­lució, després es repro­du­ei­xen en suports simi­lars al real. Així per exem­ple els docu­ments sobre per­gamí es fan sobre per­ga­me­nata, un paper biològic difícil de dis­tin­gir. Després de la impressió es pro­ce­deix a enve­llir i encu­nyar amb làser.

Cat­ha­lo­nia Aeterna es va començar el 2015 i aquest setem­bre s’ini­cia el lliu­ra­ment del pri­mer volum i per Nadal, del segon. Per abor­dar aquest pro­jecte s’ha hagut de fer una ampli­ació de capi­tal de 400.000 euros. Cons­tarà de 714 exem­plars a un preu de 6.000 euros cada volum. Huguet ja tre­ba­lla en la repro­ducció de docu­ments cel­tes d’Irlanda i Escòcia.