El diputat del PP i exministre espanyol d’Afers Exteriors José Manuel García-Margallo ha afirmat que l’Estat “no pot tolerar cap acte de desobediència” a Catalunya i ha demanat al govern català que “retiri l’amenaça de secessió”.

En una roda de premsa a Alacant, per on és diputat al Congrés, el popular ha augurat que a partir de la segona quinzena d’agost “passaran coses”.

Ha apuntat com a “incidents possibles que el govern aprovi Llei del Referèndum i l’enviï al Parlament, la mesa del qual “no podria ni tan sols prendre-la en consideració”, una vegada hagi estat anul·lada pel Tribunal Constitucional, cosa que ha assegurat que passarà. Si malgrat l’anul·lació judicial la mesa decidís permetre’n la tramitació, ha advertit que s’estaria davant “un acte d’insubmissió” que port portar a inhabilitar a qui ho faci.

García-Margallo ha advertit que si Catalunya declarés la seva independència de manera unilateral entraria en un “llimbs jurídic”, sense reconeixement internacional i sense tenir la “possibilitat” de demanar el seu reingrés a la Unió Europea. Això, ha afegit, es traduiria en “dificultats importants” en comerç exterior, exportacions i la pèrdua dels avantatges que es deriven dels acords comercials de la UE amb la resta del món, uns cinquantena.

El diputat del PP ha vaticinat que aquesta situació provocaria un “empobriment” dels catalans –que ha xifrat en el 20% – del PIB– i deixaria el país en “una situació financera impossible”, perquè s’ha finançat amb mecanismes extraordinaris com el FLA i els fons de proveïdors. “No són coses menors”, ha apuntat.

García-Margallo preveu un agost i setembre “molt complicat”. Per l’exministre, Catalunya viu dins una “tragicomèdia de la qual ningú sap quin és el final” i ni tan sols “què passarà l’endemà”. Això és així, diu, perquè entre el món independentista “cadascun sembla tenir la seva pròpia agència, la qual cosa no només no facilita una solució del procés, sinó que el dificulta”.

El polític popular creu que els diferents partits sobiranistes manegen l’escenari per intentar obtenir “avantatges competitius en unes hipotètiques eleccions” i “per això es vigilen els uns als altres”. En aquest sentit, creu que existeix un “marcatge permanent que impedeix qualsevol tipus de moviment d’aproximació a una solució raonable”.

Segons ell, el president de la generalitat, Carles Puigdemont, té “dificultats” amb el seu propi partit, amb ERC, la CUP i també comença a tenir-ne amb sectors socials importants, com els empresaris i comerciants.

L’exministre ha insistit que la seva tesi “des de fa temps” és que “no s’hauria d’haver tolerat el simulacre del procés’ del 9-N”. Al mateix temps, s’hauria d’haver iniciat una negociació sobre la reforma constitucional; sobre la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya sobre el percentatge d’inversió en aquesta comunitat; sobre una llei oficial de llengües que desenvolupi l’article 3 de la Constitució i un canvi de sistema de finançament que s’hauria d’haver abordat “des de fa temps”.

Al seu parer, hi ha dos “fets indubtables”: “Una identitat catalana i una realitat hispànica d’aquesta identitat, tots dos innegables”. “Es pot ignorar un d’ells; negar la realitat hispànica, que és el separatisme; intentar conciliar-los perquè es beneficiïn o esperar, que és la pitjor de totes les solucions perquè és una espècie de guerra declarada que enterboleix totes les relacions i necessàriament haurà de desembocar en una de les dues”, ha alertat.