Diu que no li agrada la paraula independència perquè, refermada la pròpia identitat, hi ha una dependència intrínseca entre uns i altres, però tot i així, Joan Ballester (Reus, 1941) és independentista des que té ús de raó. L’any 2010 va impulsar la plataforma Reus Decideix.

Des de molt jovenet ja vaig tenir contacte amb la gent del Front Nacional i em van fer descobrir la necessitat que Catalunya s’havia d’alliberar de l’Estat espanyol. No he militat mai en cap partit però sempre he tingut clar que l’Estat espanyol ha utilitzat Catalunya com un botí de guerra.

Vaig fundar una empresa als 24 anys i mai vaig fer la paga del 18 de juliol ni cap celebració aquest dia. Parlem dels anys seixanta, i tot i les múltiples incidències sempre vaig fer tota la documentació en català. En l’àmbit cultural he defensat un nou model de país, ja sigui des de la presidència del Centre de Lectura, com a soci d’Òmnium o impulsor de Reus Decideix...

Mai hi hem estat tan a prop perquè mai hi havia hagut un govern independentista com el d’ara. La gran ocasió l’havíem tingut durant la transició però no es va saber jugar la carta i l’operació Roca va ser el gran fracàs convergent de voler influir de manera decisiva a Espanya. Curiosament el primer que va avisar l’Estat espanyol que això no acabaria bé va ser el president Montilla.

La gent ha demostrat des del primer moment una actitud ferma. El mèrit és de la gent i té un valor incalculable el civisme i el respecte del moviment social. Al meu entendre, però, l’estratègia de la mobilització a Catalunya ha estat excessivament festiva. El dia de la Via Catalana ens hauríem hagut d’agafar fort de mans i amb el posat de la cara dir que ja en tenim prou.

Com ja han dit alguns, la gent anirà a treballar igualment. Votarem i si guanya el sí el món s’haurà de preguntar què fer amb l’Estat espanyol i no tant amb Catalunya, perquè nosaltres ja haurem dit el que volem.