Els cantautors Peter Gabriel i Silvio Rodríguez; la vídua de John Lennon, Yoko Ono, i els exfutbolistes Éric Cantona i Hristo Stòitxkov són les cares més conegudes de les nou personalitats internacionals que s’han afegit recentment al manifest Let Catalans vote, que es va impulsar el 2014 per fer una crida al govern espanyol en favor d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. En fer-se públiques ahir les noves adhesions, el nom de Yoko Ono es va convertir en trending topic a Twitter.

Els altres nous signants són Jody Williams, activista americana pels drets humans i premi Nobel de la Pau el 1997; Peter Jambrek, pare de la Constitució d’Eslovènia, i Heiner Flassbeck, exsecretari de Finances d’Alemanya i excap de la Conferència de l’ONU sobre Comerç i Desenvolupament, així com Costas Lapavitsas, exdiputat de Syriza i professor d’economia de la Universitat de Londres.

Aquestes noves adhesions s’afegeixen a la cinquantena de personalitats internacionals que ja han donat suport a la celebració d’un referèndum per resoldre el futur polític de Catalunya, entre les quals destaquen la també premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, líder quitxé de Guatemala; el vicepresident de la Lliga Tunisiana pels Drets Humans i també premi Nobel Ahmed Galai; la fundadora de Las Madres de la Plaza de Mayo argentina, Mirta Baravalle; l’activista i filòsofa americana Angela Davis; el líder polític nord-irlandès Gerry Adams; l’activista i sindicalista francès José Bové; l’actor nord-americà Viggo Mortensen; els premis Nobel Desmond Tutu i Pérez Esquivel; el lingüista i activista americà Noam Chomsky; el ja desaparegut premi Nobel de Literatura Dario Fo; el recentment difunt sociòleg polonès Zygmunt Bauman; el crític literari americà Harold Bloom; l’hispanista anglès Paul Preston, i el també desaparegut exfutbolista holandès Johan Cruyff.

El manifest Deixeu votar els catalans recull el desig d’“una gran majoria de catalans” de votar sobre el seu futur polític després d’una “llarga sèrie de desavinences entre els governs de Catalunya i d’Espanya sobre el grau d’autonomia cultural, política i financera de què haurien de gaudir els catalans”. El text reivindica els precedents quebequès i escocès per reivindicar el referèndum com a millor instrument i adverteix que “evitar que els catalans votin contradiu els principis” de la democràcia.