No és el primer cop que ho diu, però que ho reiteri després del relleu d’alguns consellers, poc més de dos mesos abans de l’1-O i en un dels diaris de referència a França, no deixa de ser una nova demostració que el referèndum no té marxa enrere. El president Carles Puigdemont va afirmar ahir en una entrevista al conservador Le Figaro, que dedicava al procés sobiranista la portada i l’editorial, que “cap suspensió ni cap amenaça” impediran que els catalans votin, ja que, si el TC suspèn l’1-O, ell farà “com si res”. És més, si per això el tribunal el suspèn també de les seves funcions com a president, avisava que tampoc ho acceptarà. “Només el Parlament em pot suspendre”, deia, abans de recordar que la voluntat de votar és molt majoritària a Catalunya, i que el treguin del despatx no la farà desaparèixer.

Puigdemont, que s’emparava en l’exercici del dret a l’autodeterminació, perquè Catalunya, “molt clarament, és un poble”, sí que admetia un escenari en què l’1-O resultaria un fracàs: que hi hagués “una participació ridícula”. I recordava que, si guanya el sí, la independència es declararà en el termini “d’una setmana o deu dies”, fet que obrirà un període de transició –amb unes eleccions constituents i la ratificació en referèndum d’una Constitució catalana–i, fins que no es culmini, no es podrà dir que Catalunya és un estat independent “de dret”.

En la línia de Puigdemont, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va avisar que el govern espanyol “hauria d’escoltar el poble de Catalunya i no llançar més amenaces als legítims representants del govern català”. “No serà l’amenaça del Codi Penal allò que impedirà que la gent es manifesti l’1-O”, advertia.

Tant si l’1-O guanya el sí com el no –en aquest cas, es convocarien de manera immediata–, segur que hi haurà eleccions catalanes els propers mesos –el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, s’atrevia a limitar-ho a un màxim de dotze–, per la qual cosa el BOE publicava tot just ahir el resultat del concurs obert per la conselleria de Governació per homologar les empreses a què es podria encarregar material electoral, per un valor estimat del contracte de 897.520,65 euros.

En concret, per als sobres s’ha triat Tompla Indústria Internacional del Sobre i Domènech Mirabet; per a les paperetes i manuals d’instruccions, Formsystem Documents Intel·ligents i Impressions Transkrit; i per als impresos electorals la mateixa Formsystem.De fet, el portal de contractació de la Generalitat ja publicava els resultats el 14 de juny, després d’haver-ho posat a licitació al març, si bé en principi no té res a veure amb l’1-O. Per si de cas, quan li van preguntar sobre això, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va reiterar l’avís al govern que “no prepararà el referèndum” i que “qualsevol actuació preparatòria tindrà la seva resposta corresponent”.

Entretant, el govern va tornar a tranquil·litzar els proveïdors dient-los que en cap cas quedaran sense cobrar, tot i l’amenaça que deixaran de rebre el FLA si destinen cap partida al referèndum. Així ho va assegurar a Catalunya Ràdio el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, que “dubta moltíssim” que l’Estat ho acabi fent, i l’acusa de només voler “generar por i un estat de pànic” entre els treballadors públics. En tot cas, va assegurar que el govern presentarà els informes setmanals de despesa a partir de divendres i identificarà els funcionaris responsables, com se li exigeix, però va assegurar en tot cas que l’1-O hi serà, tal com deia també a TV3 la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, que garantia l’obertura dels col·legis electorals, siguin escoles o altres espais habilitats. Ahir mateix, després que Hisenda li hagués donat 24 hores per fer-ho, la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, va aclarir al ministeri que la despesa de 6.150 euros que l’havia dut a activar el control “no té relació amb el referèndum”, sinó que correspon a un contracte de manteniment d’un software relacionat amb processos electorals.