La multinacional Grifols té orígens i seu a Catalunya (Sant Cugat del Vallès), però més del 95% del seu negoci és a l’exterior, el 70% als EUA i el Canadà. La companyia, que té un lideratge mundial en el sector d’hemoderivats i de medicina transfusional, té un seguit de xifres i fites que la converteixen en una de les empreses més singulars i transcendentals de Catalunya.

Si mirem les seves dades en innovació, per exemple, per quart any consecutiu ha estat escollida com una de les 100 empreses més innovadores del món segons la revista Forbes. Són tan rellevants que de la filtració massiva de Wikileaks es va saber que les instal·lacions productives que té la multinacional catalana a Parets del Vallès són l’única empresa de rellevància estratègica a l’Estat espanyol per al Departament d’Estat del govern dels EUA.

Només l’any passat va destinar 300 milions d’euros a R+D, una xifra que representa el 7% del negoci. La companyia té 2.360 patents i 540 de noves en procés de concessió i disposa en plantilla de mil persones dedicades a aquesta àrea. A més de la innovació interna, estableixen aliances i participacions en altres companyies i projectes de recerca amb més de 100 investigadors repartits entre els EUA, Suïssa, Barcelona, Saragossa i Bilbao.

El seu és un negoci específic que no es pot incloure en el camp de les farmacèutiques tradicionals ni en el de les biotecnològiques. Des de fa 77 anys es dedica a la producció i comercialització de proteïnes plasmàtiques per a ús terapèutic. El plasma és la part líquida de la sang humana que queda després de retirar plaquetes, glòbuls vermells i leucòcits. El plasma està compost per proteïnes que després de ser separades i purificades (procés de fraccionament i purificació) constitueixen medicaments plasmàtics. Grifols té el 18% de la quota de mercat mundial en aquesta línia de negoci, que tracta malalties potencialment mortals, com ara l’emfisema pulmonar, i d’altres de rares, com ara la síndrome Guillain-Barré.

Justament va ser el fundador de Grifols, el doctor José Antonio Grífols Roig, qui va desenvolupar la tècnica de plasmafèresi (el mètode mitjançant el qual s’extrau el plasma de la sang) l’any 1915, una tècnica que s’ha establert com l’estàndard per a la indústria del sector i que encara avui en dia la fan servir totes les empreses que es dediquen a aquest camp.

Per aquesta particularitat, la inversió de Grifols en R+D dedicada a identificar el valor terapèutic de proteïnes plasmàtiques comparteix protagonisme amb unes quantioses inversions productives, és justament en el procés de producció on rau el gran valor diferenciador d’una firma com Grifols.

A diferència de les farmacèutiques tradicionals, la fase de producció no es pot externalitzar. I les xifres, de nou, ho corroboren. De fet, ja que les proteïnes no es poden patentar (perquè seria com patentar un braç), la major part de les patents del grup són dels seus particulars processos productius. El pla d’inversions que van engegar l’any passat i durarà fins l’any 2022 té ni més ni menys que un pressupost de 1.200 milions d’euros, que permetrà augmentar la capacitat de producció anual de 12,5 milions de litres anuals a 19 milions el 2023, “més que qualsevol altre competidor”, explicava Víctor Grífols Deu, coconseller delegat de la companyia en el day press, una trobada que celebren anualment amb periodistes. Les inversions han de servir també per donar un impuls a les altres dues línies de negoci de la multinacional catalana (diagnòstic i sistemes hospitalaris, que es van engegar el 2010).

Enguany ha estat un exercici clau tant per a la companyia (va superar els 4.000 milions d’euros de facturació) com per a la família Grífols. En la junta d’accionistes del maig es va acomiadar el president executiu Víctor Grífols Roura, que ha passat el testimoni al seu fill Víctor Grífols Deu i al seu germà Raimon Grífols Roura.

La tercera generació agafa el repte d’aconseguir el lideratge mundial i superar la competència.