El conseller d’Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, ha explicat aquest dijous que la Policia belga va enviar als Mossos d’Esquadra una comunicació informal reclamant informació sobre l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty però que ningú els va alertar que fos perillós. En una compareixença al costat de l’alcaldessa de Cambrils (Tarragona), Camí Mendoza, després de participar en la Junta local de Seguretat, Forn ha indicat que la Policia belga va demanar informació sobre Es Satty: “Es dóna la informació que tenim, i en cap moment ens consta que aquesta persona estigui investigada o sigui perillosa. És evident que si algú ens hagués alertat s’hauria actuat d’una altra manera.”

Sobre aquesta comunicació, ha indicat que va ser absolutament informal: “Si hagués estat formal, el canal no hagués estat directe perquè nosaltres no podem tenir una relació directa amb policies de fora, i per tant s’hauria d’haver fet a traves del Ministeri”. I ha afegit: “Només demanen si tenim informació d’aquesta persona i no no tenim informació i això és el que es contesta”.

“Em sorprèn que, havent-hi una amenaça difosa per Estat Islàmic ahir mateix, la preocupació d’alguns mitjans sigui disminuir la tasca dels Mossos i posar en dubte i embrutar la seva feina”, ha lamentat el conseller. Ha criticat que davant el gran reconeixement social de la ciutadania catalana cap als Mossos “sembla que a algunes mitjans l’única cosa que els importa és desacreditar aquesta feina”.

Ha tornat a demanar l’“accés i la presència directa” dels Mossos en els organismes d’investigació i intel·ligència que existeixen a Europa, com Europol, i ha recordat el compromís del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en l’última Junta de Seguretat de Catalunya.

En preguntar-li per detalls de la investigació dels Mossos sobre la cèl·lula, s’ha limitat a contestar que ara els investigadors necessiten “temps, tranquil·litat i col·laboració internacional” per arribar a conclusions.

Sobre tot plegat, i després que sindicats de la Policía Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil admetessin dimarts que tenien informació sobre els presumptes autors que no van compartir amb els Mossos d’Esquadra, el ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, va negar ahir que cap institució de Bèlgica informés sobre l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, contradient així l’alcalde de la localitat flamenca de Vilvoorde, Hans Bonte, que abans-d’ahir assegurava que havien transmès les seves sospites sobre Es Satty a les autoritats espanyoles. El batlle va explicar a diversos mitjans que el 2016 havia preguntat a l’Estat espanyol si Abdelbaki tenia vincles amb el terrorisme islamista. Zoido, però, va desmentir-ho ahir des de París, on es van trobar les cúpules policials espanyoles i franceses. “Ni la Policía Nacional ni la Guàrdia Civil havien rebut cap comunicació de les autoritats belgues”, va defensar des de la capital francesa.

Malgrat que el ministre espanyol no va concretar gaires detalls sobre la visita que alguns dels implicats en els atemptats van fer a França poc abans dels atacs, el fiscal de París François Molins sí que va concretar que tenien constància que “a priori dos o tres” membres de la cèl·lula havien passat per la capital francesa entre els dies 11 i 12 d’agost, en un viatge llampec del qual encara no s’ha pogut aclarir l’objectiu. Tot plegat s’ha sabut arran d’un control de velocitat que va fotografiar el vehicle a nom de Mohamed Aallaa, germà de Sadi Aallaa, abatut a Cambrils divendres a la matinada. Es tracta de l’Audi A3 que es va convertir en arma terrorista a la localitat tarragonina. Molins no va explicar el motiu d’aquest viatge d’urgència a França dels terroristes, qüestió que s’està investigant, però va ironitzar dient que “ningú pot creure que aquest viatge llampec es fes per comprar una càmera de fotos a l’FNAC”, establiment proper al recorregut que van fer, que també va passar Malakoff, un municipi del sud de París en què haurien fet nit, segons el fiscal. No obstant això, va declinar aclarir si l’autor de l’atropellament a la Rambla, Younes Abouyaaqoub, abatut dilluns a Subirats, formava part del grup que va viatjar a França, com s’havia dit el dia abans, i va aclarir que encara és “massa aviat” per saber si la cèl·lula catalana té ramificacions a França o a la veïna Bèlgica.

Avui, segons informacions publicades pel diari belga La Dernière Heure, els vincles entre l’imam Abdelbaki Es Satty i Bèlgica anaven més enllà de viatges puntuals entre Brussel·les i Barcelona. “A Bèlgica no estava sol, perdut com un turista a la recerca de nous horitzons. Ell tenia la seva base logística a casa nostra. Una base ben situada a Vilvorde”, assegura el rotatiu en un article publicat aquest dijous. Després de les revelacions fetes el cap de setmana passat per l’alcalde de Vilvorde, Hans Bonte, sobre la presència l’any passat a Bèlgica de l’imam Es Satty, la premsa belga es fa ara ressò sobre els vincles de l’imam amb el país.

Segons el text, la família de l’imam espanyol vivia a Bèlgica: “Era a casa el seu cosí, amb residència a Vilvoorde, on l’imam s’allotjava regularment durant les seves visites”. D’acord amb informacions publicades, a més d’intentar fer-se un lloc a la mesquita de Diegem, Es Satty hauria intentat també reclutar futurs terroristes a Bèlgica. Segons el diari La Libre, la investigació se centra ara a concretar els aspectes relacionats amb la seva estada i viatges a Bèlgica. “És la policia judicial d’Anvers qui n’està al capdavant, a petició de la Fiscalia. I sembla que les connexions entre l’imam, la seva família a Bèlgica i la resta serien cada vegada més evidents a ulls dels investigadors”, afirma el text. Per la banda del ministeri públic, però, es limiten a declarar que la investigació segueix en curs, cita el diari.

Avui s’ha sabut que Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll i cervell de la cèl·lula gihadista, va ser detingut al port de Ceuta quan anava a embarcar a Algesires (Cadis) amb més de 136 quilos d’haixix, l’1 de gener del 2010. Duia el haixix amagat en quatre dobles fons del sostre del seu vehicle, per la qual cosa va ser arrestat. Va estar dos anys en presó preventiva i el febrer del 2012 va ser condemnat pel Jutjat penal número 2 de Ceuta a quatre anys de presó per un delicte contra la salut pública. Va quedar en llibertat el 2014.