Per més que les pràctiques des de les clavegueres de l’Estat puguin venir de lluny, Xavier Trias té clar que les accions contra ell tenen un punt de partida evident: el seu gir independentista. “Ho fan perquè són persones malaltes per salvar Espanya o, millor dit, un concepte d’Espanya”, assenyala l’exalcalde de Barcelona, un dels testimonis que apareixen en el documental i present també al debat. Trias agraeix la tasca de Jaume Roures, ja que quan El Mundo va publicar que tenia un compte a Suïssa va sentir “una gran impotència i indefensió”, fins al punt que es va arribar a plantejar realment si algú li hauria pogut obrir un compte al seu nom sense el seu coneixement. “Queda clar que l’Estat té clavegueres i que les coses no funcionen, però també que aquestes accions de joc brut estan dirigides per unes persones que són incompetents, perquè ho fan molt malament, però que tenen una malícia molt gran.”

Per Trias, les persones que dirigeixen aquestes operacions “han perdut el sentit comú i pensen que en política tot s’hi val, però no és així”. D’aquí ve que l’exalcalde tingui clar que aquest joc subterrani també continuarà actiu en les pròximes setmanes per frenar el procés. “Les clavegueres continuaran funcionant i tindran tota la força de l’Estat. Després de molts anys en política he arribat a la conclusió que això no té solució. No ens fan cas i no ens en faran mai. Aquesta gent mai no farà acords que els facin perdre vots. O som forts, o ens humiliaran. No volen guanyar, ens volen humiliar. Ens volen fer un 10-0. I això és intolerable.”

Trias ho fonamenta, per exemple, amb l’agressivitat verbal que es destil·la de les converses enregistrades en secret a Jorge Fernández Díaz i que mostra el documental. Als ulls de l’exalcalde, l’exministre de l’Interior és, juntament, amb Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Moragas, l’impulsor de tot plegat. “No tenen disculpa. Disposar de mecanismes per accedir a informació oculta i utilitzar-la per anar en contra d’algú ja és molt greu, però que directament s’ho inventin és el súmmum.”

Davant d’aquest panorama, Trias té clar que la via per poder tirar endavant el procés comporta, ineludiblement, una alta mobilització de la ciutadania. “Només podrem aconseguir el que volem si tenim el suport de molta gent al darrere, si ens carreguem de raons amb el suport de la ciutadania. “I quin paper tindrà l’alcaldessa Colau davant del referèndum?”, pregunta en un moment del debat Xevi Xirgo. “Jo sé el que faria jo: ajudar que es produeixi la votació. Votar és el més normal del món i l’Ajuntament té l’obligació democràtica d’ajudar. Tenir por és ridícul, i no podem passar tot el dia defensant segons quines coses de la democràcia i que quan arribi el moment de votar tinguem por. No tenim por!”, va dir l’exalcalde fent seu el clam que va triomfar en les recents manifestacions contra els atacs terroristes a Catalunya.

Malgrat la contundència del reportatge que s’emet aquesta nit, el director de Las cloacas de Interior, Jaume Roures, té clar que l’Estat no només continuarà utilitzant la guerra bruta contra el procés, sinó que ho farà amb més subtilesa que fins ara i en tots els casos que faci falta. “Crec que aquest documental ha fet canviar algunes coses: ara hi haurà certa gent que prendrà més precaucions en la manera de fer segons quines coses”, defensa el productor. El director de Mediapro lamenta que el documental no hagi fet trontollar l’estructura que denuncia, però en té clar el motiu: “Si després de tot això no ha passat res, és perquè tots són culpables .”

Roures argumenta que “la força i la credibilitat del document rau en la participació de funcionaris importants del Ministeri de l’Interior” i sospita que, encara que d’ara endavant els mecanismes de les clavegueres siguin més subtils, “els mateixos barroers” que ja han quedat en evidència continuaran actuant. Per això lamenta que “ningú hagi tingut la decència de veure’s retratat per la poca cultura democràtica que té”.

El cap de Mediapro remarca que la trama que denuncia “no s’ha muntat des de zero per fer front al procés, sinó que és una política sistemàtica de tots els governs, del PP i dels socialistes anteriors”. Alguns dels factors que, segons el seu parer, ajuden al funcionament de les clavegueres és el fet que jutges i fiscals no implicats no denuncien les males pràctiques dels col·legues i que l’estament judicial no ha estat convenientment sacsejat durant la Transició. “Són gent educada en determinades cultures policials i polítiques i aquesta és la seva manera de funcionar i de viure”, afirma. “Per a molta gent, aquesta és una manera de viure, de guanyar-se la vida. Si no, és inexplicable algunes campanyes mediàtiques o el paper de Manos Limpias. Quan un periodista com Alfonso Rojo diu que els atemptats són culpa dels independentistes ho fa únicament perquè aquesta és la seva manera de guanyar-se els calés”, hi afegeix sense embuts.

El conseller de Justícia assegura que el reportatge sobre el documental Les clavegueres d’Interior “és un escàndol” i que els protagonistes queden retratats i assenyalats. “El ministre de l’Interior n’és protagonista i, si ho és ell, també ho és tot el govern espanyol”, va reflexionar el conseller durant la tertúlia posterior al reportatge que avui es podrà veure a El Punt Avui Televisió. “Són les pràctiques antidemocràtiques d’un estat que predica que és democràtic”. “Doncs fa tot el contrari, perquè les institucions es posen al servei d’un partit, tot es posa al servei d’una ideologia, fins i tot el poder mediàtic, i això és un escàndol”, afirma. De fet, “el que fa el documental és posar imatges i dades a impressions que bona part de la ciutadania té”, sosté Mundó. Per investigar i aclarir tot allò que queda evidenciat al documental, es va crear una comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Parlament. “És el nostre deure intentar aclarir aquestes situacions”, assegura Mundó. Sobre si aquesta comissió va ser profitosa o no, el conseller va ressaltar que, a falta de més mecanismes, la tasca que s’ha fet al Parlament és positiva. “Als tribunals moltes vegades ens hem trobat que ens han tancat les portes als morros”, diu Mundó, i casos com els que s’exposen en el reportatge Les clavegueres d’Interior “haurien de ser perseguibles per la justícia, i no és així”. Pel conseller és evident que en determinats estaments no hi ha una separació de poders , i en molts casos no hi ha àrbitre, i, si n’hi ha algun, “porta la mateixa samarreta” que el governant. En aquest sentit, posa com a exemple les declaracions de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que assegura que amb el Tribunal Constitucional (TC) ja tenen acordada la resposta al referèndum. “Però no pot ser, com pot dir que ho tenen acordat, els tribunals no tenen independència?”, reflexiona el conseller de Justícia. En aquest sentit, Mundó explica que té “moltes esperances” en la justícia i els jutges perquè “la majoria fan bé la seva feina”. Però, en canvi, afirma el conseller: “Quan hi ha el tema polític pel mig, no tinc confiança.” “El tribunal està triat a dit, són còmplices”, diu Mundó, i remet a la presidència del TC, que va ser per a un militant del PP. “No podem parlar de confiança amb el Tribunal Constitucional, sinó d’un acte de fe, però no és possible.” Mundó també va posar l’exemple de la portada de La Razón on sortien les fotos dels 33 jutges que es van definir a favor del dret a decidir. “La policia els va facilitar les fotos de la seva base de dades, i els jutges ho van denunciar, i s’han arxivat tots els recursos”, assegura. Pel que fa al referèndum i l’intent del govern espanyol d’evitar-lo, Mundó sosté que “no hi ha cap eina que pugui aturar tanta democràcia”. “Fer un referèndum en aquestes condicions és complicat, però aturar-lo, també.”

El conseller d’Interior veu clarament que hi ha malícia en les informacions de desprestigi que s’han publicat i s’han dit sobre la tasca dels Mossos respecte als atemptats de Barcelona i Cambrils. “Hi ha actituds de clavegueres, i contra això hem de ser clars i ho hem de denunciar. Hi ha coses millorables, però no la mentida .” En aquest sentit, Joaquim Forn reitera que els serveis secrets dels Estats Units no van avisar els Mossos d’Esquadra. “No tenim relació directa amb la CIA”, diu. Tot i això, afirma: “Aspirem a tenir-la, no només amb la CIA, sinó amb totes les agències del món, però ara mateix ni tan sols podem tenir contacte amb l’Europol.” Sobre les informacions publicades a El Periódico, reconeix que no li agrada sortir a desmentir informacions, però hi afegeix: “Ho havíem de fer, ningú ha posat en dubte la capacitat dels Mossos en matèria de seguretat, i es vol embrutar la seva tasca.”

Forn reitera que tota alerta és valorada i moltes vegades compartida. En el cas de l’alerta del 25 de maig, es va preguntar a les policies espanyoles, però va acabar no sent certa. De fet, aquest avís “no té res a veure amb els atemptats que tindrien lloc posteriorment a Barcelona i Cambrils”, relata el conseller. “No es va tractar en cap de les dues reunions, i ara volen passar el mort als Mossos”, sosté. És per això que Forn destaca que han hagut d’explicar-ho públicament fent una denúncia “pública i clara” contraposant les versions dels uns i els altres. “Van publicar una informació que no era certa, és un muntatge i el director ho va reconèixer”, diu el conseller. “És inadmissible; les coses no es fan perquè si, i no és positiu; hi ha algú que ha volgut embrutar aquesta bona imatge dels Mossos quan hi ha hagut un reconeixement internacional a la seva feina”, sosté Forn. “Hi ha gent que s’ha agafat molt malament l’èxit dels Mossos.” Amb aquest argument, el conseller veu paral·lelismes amb la realitat immediata que s’explica en el documental Les clavegueres d’Interior. “Nosaltres no volem una policia política per crear proves”, és per això que diu que han estat en tot moment “transparents”. Sobre totes les informacions que estan sortint per desprestigiar el cos i alhora contra el procés polític català, afirma: “Tinc l’esperança que ho podrem explicar a la ciutadania; els que han d’actuar, no actuen; confiem que ho farem.” Forn també fa la reflexió que “després d’un document com el de Les clavegueres d’Interior no ha passat res”, quan només “mirant el document poden estirar el fil”. Això denota, segons el conseller, “la baixa qualitat democràtica que hi ha”. En aquest sentit, Joaquim Forn diu que no té confiança que hi hagi un canvi a l’Estat i considera que “això és molt preocupant”.

Pel que fa a la seguretat, el conseller afirma que la gent pot anat “amb tota tranquil·litat” a la Diada. “Necessitem participació, falten pocs dies, cal mobilització.” “Fa molts anys que estem amenaçats i que vivim amb la política de la por, però continuem aquí i seguirem endavant”, conclou.