La resposta a la carta enviada a tots els ajuntaments catalans signada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras per demanar que informin al govern sobre la disponibilitat dels locals municipals que es fan servir com a centres de votació ha tingut en centenars de casos una resposta immediata: la notificació que els municipis cediran els locals municipals per celebrar l’1-O, malgrat les pressions de l’Estat. En la llarga llista, d’almenys 560 ajuntaments segons va fer públic ahir Puigdemont, s’hi inclouen des dels municipis més petits dels país fins a grans ciutats com Badalona, on el PP ha amenaçat amb una querella a l’alcaldessa Dolors Sabater, que va justificar el suport per “garantir el dret de vot de tota la població perquè pugui expressar-se amb llibertat tant sí com no”. També van respondre positivament altres ciutats importants com ara Sabadell o Sant Cugat del Vallès (la seva alcaldessa, Mercè Conesa, és la presidenta de la Diputació de Barcelona).

Al marge de la cessió de locals electorals, més de 400 alcaldes i alcaldesses van signar ahir en poques hores un decret de suport al referèndum d’acord amb la crida de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). En molts casos es van convocar també ahir plens extraordinaris.

Els ajuntaments socialistes són els que han mantingut una actitud més preventiva i diversa sobre la petició. Des de petits pobles com Les, on la filial del PSC –Unitat d’Aran– dona suport a l’1-O fins a Lleida, el Vendrell o Tarragona, que han dit que compliran les resolucions judicials contràries al referèndum. Altres grans ciutats socialistes com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs van declinar ahir fer declaracions al respecte a aquest diari. En el cas de Terrassa, on l’alcalde Ballart s’havia mostrat en principi partidari de permetre la votació, ahir fonts del govern es van limitar a dir que els serveis jurídics estudiaven la petició però assegurant que “en qualsevol cas, l’alcalde no farà res fora de la legalitat ni comprometrà ni desprotegirà cap treballador públic”. A Terrassa ja s’ha articulat una plataforma veïnal per exigir que l’Ajuntament cedeixi els espais electorals.

A la demarcació de Barcelona, més enllà de l’àrea metropolitana, al Maresme 23 de les 30 alcaldies es troben en mans dels partits sobiranistes. Així, totes les mirades apunten als quatre ajuntaments governats pel PSC (Mataró, Pineda, Palafolls i Tiana).

I a la Catalunya Central, el suport és també molt majoritari. L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, de la CUP, va signar ahir el decret de suport, igual que l’alcaldessa de Vic, Anna Erra (PEDeCAT). S’hi van sumar també Taradell, Torelló i Prats de Lluçanès, entre molts d’altres d’Osona. També la majoria de municipis del Berguedà, el Bages i Moianès. Des d’Esquerra Beguedà es van publicar les fotografies de tots els alcaldes republicans fent la signatura. A Manresa, l’alcalde de la capital bagenca, Valentí Junyent, va assegurar la cessió d’espais. I a l’Anoia l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, destacat dirigent del PEDeCAT, va ser un dels primers a fer pública la signatura de suport.

“Actuarem d’acord amb la legislació i les resolucions judicials”, deia ahir al matí l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, davant la missiva enviada pel president de la Generalitat. A l’espera, doncs, de les resolucions judicials, el batlle tarragoní no ha firmat res i ahir mateix ja advertia que si passades les 48 hores no contesta, s’entén que implícitament no cedirà locals. Al Camp de Tarragona, a l’altre costat de la balança, hi ha alcaldes del PEDeCAT i d’ERC de les principals ciutats que ahir ja pregonaven la signatura del decret de suport. Es el cas de l’alcaldessa de Cambrils, Cami Mendoza; l’alcalde de Riudecanyes, J.M Tost (PEDeCAT), de Riudoms, Josep Maria Cruset (PEDeCAT), el de Valls, Albert Batet, el de Montblanc, Josep Andreu o el de Torredembarra, Eduard Rovira (ERC).

A Reus, Carles Pellicer (PEDeCat) sí que cedirà espais municipals i s’ha optat per un manifest propi de suport impulsat pel PEDeCAT, ERC i la CUP que no s’aprovarà en ple.

A les Terres de l’Ebre, tant l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (PEDeCAT), com el d’Amposta, el republicà Adam Tomàs, van respondre a la demanda. També ho van fer públic explícitament alcaldes d’altres municipis com ara Gandesa, Deltebre, l’Ametlla de Mar, Miravet, Benissanet, Alcanar, Roquetes o la Fatarella. A Batea, l’alcalde que volia independitzar-se de Catalunya, Joaquim Paladella, explicava ahir que ha demanat un informe al secretari municipal.

A les comarques de Ponent, amb una aclaparadora xifra d’alcaldes del PEDeCAT i ERC, la majoria ja han signat ja el decret i ofert els locals. Hi figuren capitals comarcals com ara Balaguer, Cervera, Tàrrega, Mollerussa, Tremp, la Seu d’Urgell o les Borges Blanques. Contrasta amb la posició a la capital de la demarcació, on l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va dir que ha passat la carta del govern a la secretaria general i als serveis jurídics de la Paeria perquè entre avui i demà facin un informe jurídic sobre la validesa de la llei. Ros posa traves però recorda que de 41 col·legis electorals de Lleida només 9 es troben en edificis municipals. El dirigent socialista insisteix que el referèndum no és la solució i que ahir es va produir una pèrdua de qualitat democràtica al Parlament.

A les comarques de Girona, en menys de 24 hores uns 150 municipis ja s’han posicionat a favor del referèndum i s’han mostrat disposats a posar la logística necessària perquè es pugui dur a terme la votació. En el cas de la capital gironina, la seva alcaldessa, Marta Madrenas (PEDeCAT), va fer una declaració en la qual sosté que “del que decidim entre tots dependrà el futur de les nostres vides, però també la dels nostres fills i dels nostres nets”. Madrenas va instar a la defensa del dret a vot.