Successos

Sisme mortal a Mèxic

El terratrèmol va ser de 8,2 graus d’intensitat a l’escala de Richter, un dels més grans registrats

Es calcula que ha provocat 35 morts

També es va fer sentir en aquest país, sense víctimes mortals

El fort ter­ratrèmol regis­trat la nit de dijous a Mèxic ha cau­sat almenys 35 morts al sud del país –25 a l’estat d’Oaxaca, set a Chi­a­pas i tres a Tabasco–, segons l’informe pre­li­mi­nar de les auto­ri­tats.

Aquest sisme va tenir una mag­ni­tud de 8,2 graus en l’escala de Rich­ter i l’epi­cen­tre es va situar a 133 quilòmetres al sud-oest de Piji­ji­a­pan, a la costa del Pacífic de l’estat de Chi­a­pas. Pel que fa als ferits, el coor­di­na­dor de Pro­tecció Civil, Luis Felipe Pont, va asse­nya­lar que la secre­ta­ria de Salut encara estava fent un recompte de les per­so­nes ingres­sa­des als hos­pi­tals per feri­des cau­sa­des pel sisme.

En decla­ra­ci­ons a Tele­visa, el gover­na­dor de l’estat d’Oaxaca, Ale­jan­dro Murat, va actu­a­lit­zar la xifra de morts a la seva regió en 25 per­so­nes. Juc­hitán de Zara­goza, a l’istme de Tehu­an­te­pec, va ser el muni­cipi més afec­tat pel ter­ratrèmol, que va sor­pren­dre els mexi­cans al tom­bant de la mit­ja­nit. Va caure una part del palau muni­ci­pal i hi ha danys en molts habi­tat­ges, que van pro­vo­car la mort de dis­set per­so­nes. Esglésies, palaus muni­ci­pals, monu­ments turístics i infra­es­truc­tu­res figu­ren entre els grans per­ju­di­cats. En altres muni­ci­pis de l’istme hi ha sis morts, entre ells dos a la loca­li­tat de Hua­me­lula i dos més a Ixtal­te­pec.

El temor de les rèpli­ques

Per la seva banda, el secre­tari de Pro­tecció Civil del govern de Chi­a­pas, Luis Manuel García Moreno, va ele­var de tres a set les vícti­mes a Chi­a­pas. “Lamen­ta­ble­ment tenim el regis­tre de set per­so­nes mor­tes. Tres al muni­cipi de San Cristóbal de las Casas, dos a Villa­flo­res, una més a Piji­ji­a­pan i una més a Jiqui­pi­las”, va indi­car a Tele­visa. A més, dues per­so­nes menors d’edat van morir al meri­di­o­nal estat de Tabasco.

Prèvia­ment, en un mis­satge als mit­jans des del Cen­tre Naci­o­nal de Pre­venció de Des­as­tres (Cena­pred), el pre­si­dent de Mèxic, Enri­que Peña Nieto, va indi­car que aquest ter­ratrèmol ha tin­gut una mag­ni­tud simi­lar a un altre que es va regis­trar el 1932 i que va ser més gran que el del 1985. Aquest dar­rer, de 8,1 graus, va dei­xar milers de morts i des­a­pa­re­guts a Ciu­tat de Mèxic.

El pre­si­dent del país va dema­nar que no s’abaixi la guàrdia perquè es poden pro­duir for­tes rèpli­ques, tot i que menors. Només deu hores després del ter­ratrèmol ini­cial ja se’n van pro­duir 265, la major de les quals va ser de 6,1 graus en l’escala de Rich­ter.

També a Gua­te­mala

El sisme va impac­tar en almenys una desena d’estats del sud i cen­tre de Mèxic, per la qual cosa fins a 50 mili­ons de per­so­nes, gai­rebé la mei­tat de la població del país, el van poder sen­tir, segons va esti­mar el man­da­tari.

Aquest mateix ter­ratrèmol es va fer sen­tir a Gua­te­mala. Les auto­ri­tats d’aquest país no van infor­mar de vícti­mes mor­tals, però sí de dos ferits com a mínim i més de 3.300 per­so­nes afec­ta­des. El ter­ratrèmol va tenir-hi una durada d’1,33 minuts i també va dei­xar tres car­re­te­res afec­ta­des i cinc edi­fi­cis. Els danys es van con­cen­trar a les províncies de Quiché, Suc­hi­tepéquez, Quet­zal­te­nango, San Mar­cos, Toto­ni­capán i Hue­hu­e­te­nango, però es va sen­tir en catorze dels vint-i-dos depar­ta­ments que té el país.

Un dels més grans

Aquest ter­ratrèmol se situa entre els de mag­ni­tud més ele­vada regis­trats a l’Amèrica Cen­tral i del Sud, i és el de mag­ni­tud més gran que s’ha produït a Mèxic jun­ta­ment amb el que va sac­se­jar la ciu­tat de Jalisco el 3 de juny del 1932, que va cau­sar al vol­tant de 400 morts, també de 8,2 graus. De mag­ni­tud lleu­ment infe­rior, de 8,1 graus, va ser el ter­ratrèmol que va asso­lar Ciu­tat de Mèxic el 19 de setem­bre del 1985 i va cau­sar 10.000 morts, segons fonts ofi­ci­als, xifra que la Coor­di­na­dora Única de Dam­ni­fi­cats va ele­var a 45.000.

El ter­ratrèmol més gran regis­trat a l’Amèrica Cen­tral i del Sud, i també al món, es va pro­duir el 22 de maig del 1960 a la loca­li­tat xilena de Val­di­via, amb una mag­ni­tud de 9,5 graus en l’escala de Rich­ter, i va pro­duir un tsu­nami que va cre­uar l’oceà Pacífic fins a arri­bar a les illes Hawaii (EUA) i el Japó. Arran d’aquest sisme i dels que es van pro­duir en els dies pre­vis al sud de Xile van morir més de 5.000 per­so­nes.

LES XIFRES

35
morts
es van comptabilitzar fins ahir a les províncies afectades de Mèxic.
265
rèpliques
es van produir només en les deu hores següents al primer sisme.
9,5
graus
va ser la intensitat del terratrèmol més gran registrat a l’Amèrica Llatina i al món, el 1960.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.