El Parlament Europeu té dues seus, a Brussel·les i Estrasburg, i tot i que ha votat en diverses ocasions a favor d’eliminar-ne una, els estats membres, empesos per França i els beneficis que aporten els euròcrates a la capital alsaciana, mai ho han acceptat. El sobrecost d’aquesta duplicació costa als contribuents uns 180 milions d’euros anuals. Sense calcular els efectes mediambientals de transportar eurodiputats, assistents, funcionaris, periodistes i comissaris europeus d’una ciutat a l’altra un cop al mes.

Ara els eurodiputats proposen una altra mesura que podria canviar la fisonomia del Parlament Europeu, tot i que suposa un estalvi relativament baix en comparació amb el tancament de la doble seu: passar de 751 escons a 700 aprofitant la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Reduir a 51 el nombre de diputats a la cambra suposaria un estalvi mensual de més de 400.000 euros, sense comptar les dietes (304 euros diaris) i les despeses d’oficina (4.300 euros al mes més) que genera cada parlamentari. Però la mesura pretén, bàsicament, evitar canvis sobtats en la distribució d’escons entre els diversos països membres de cara a les europees del 2019, quan ja no estaran en joc els 73 seients del Regne Unit.

Tocar excessivament la distribució actual d’escons és una qüestió “sensible”, tal com admet l’eurodiputat portuguès Pedro Silva Pereira. Els estats membres són conscients que el sistema és “injust”, però el mal equilibri de forces entre els grans i els petits fa anys que cueja i ningú s’atreveix a obrir la capsa de Pandora en plena negociació del Brexit. L’opció més fàcil, eliminar directament 51 escons i repartir-se una fracció “mínima” de la resta d’eurodiputats britànics, segons diuen els mateixos responsables de la iniciativa, que ja s’ha debatut a la Comissió d’Afers Constitucionals de la cambra.

“Fins que no hi hagi certesa legal (sobre el Brexit), no podem redistribuir els escons i proposem l’statu quo”, assegura la presidenta de la comissió, la polonesa Danuta Hubner. A la llarga, però, l’objectiu és recuperar aquests escons eliminats i que es puguin utilitzar per complir una de les promeses electorals estel·lars del president francès, Emmanuel Macron: la creació d’una llista electoral paneuropea.

La idea, que permetria que els ciutadans votessin candidats de diversos països membres units en una sola llista, pot néixer, però, ferida de mort. Desperta recels entre els grups més conservadors, que la veuen massa federalista. A més, requeriria un canvi en els tractats europeus. L’altra idea que hi ha sobre la taula és utilitzar els escons per a possibles nous membres de la UE, tot i que l’ampliació del club comunitari sembla improbable en els pròxims anys. Per ara, el futur més probable dels 51 escons britànics és quedar congelats... en espera d’un renaixement europeista.