L’esperava. De fet, ja havíem rebut notícies oficioses que aquesta setmana començarien a cridar a declarar alcaldes i alcaldesses i que ho farien primer a les ciutats més grans, però em va sorprendre ser primer després de la capital, Girona.

No tinc cap problema per comparèixer. Però, abans, farem els tràmits que calguin per defensar la posició del consistori. Ara bé, la meva declaració no anirà gaire més enllà de reivindicar l’empara del dret internacional, a l’hora de donar veu i llibertat als meus conveïns per participar en un referèndum ajustat a la legalitat catalana. I, a més, vaig signar el decret de suport abans que el Constitucional hi prengués partit.

Estic tranquil. No pateixo des del punt de vista individual ni familiar. Crec que tota la persecució a les alcaldies no té més recorregut. Nosaltres no hem fet res més, com a Ajuntament, que defensar el dret dels catalans a votar. Aquí no hi ha malversació de fons, hi ha voluntat de garantir uns drets i això no es pot perseguir.

Com a alcalde, normalitat. La vida segueix, igual que el curs administratiu de la feina. L’única modificació en l’agenda, de moment, és per anar a declarar. I com a militant d’ERC, doncs continuarem la campanya plegats amb els altres partits que defensem la convocatòria.

Un veí l’havia denunciat i van haver d’intervenir. Se la van endur, però en vam posar dues més.

Aniran pressionant les ciutats i les alcaldies de les poblacions més importants, però ja s’ha vist que els més de 700 alcaldes que hi hem donat suport no ens farem enrere. És un o ara o mai, i amb la seva actitud cada cop hi ha més municipis decidits.