setge a l'1-O
concentracions
Cop de l’Estat a la Generalitat
Una ofensiva policial, judicial i governamental estatal sense precedents des del restabliment de l’autonomia intenta aturar l’1-O però Puigdemont el manté
Detenen 15 alts càrrecs i treballadors, fan 41 escorcolls i intervenen les finances
Cop de l’Estat espanyol al govern de la Generalitat sense precedents des del restabliment de l’autonomia per intentar impedir el referèndum de l’1-O. Una operació policial i judicial en el marc d’una causa declarada secreta, coordinada amb la intervenció financera de la Generalitat pel Ministeri d’Hisenda, obre un esvoranc de magnitud incerta entre Catalunya i Espanya. Hi va haver una quarantena d’escorcolls en departaments del govern i entitats públiques, cases particulars, despatxos d’advocats i empreses, 15 detencions d’alts càrrecs, treballadors públics i responsables de companyies col·laboradores en la maquinària del referèndum; a més de 20 investigats. Milers de persones van sortir als carrers a defensar les institucions i l’exercici del dret a l’autodeterminació de manera pacífica, en un esclat d’indignació indeturable, amb Barcelona com a epicentre de les protestes a la Rambla de Catalunya amb Gran Via, davant l’escorcollada seu del departament d’Economia. Proclames, cançons i clavells. Gernacions arreu del país. Les mobilitzacions van anar nodrint-se de ciutadans de totes les edats i condicions al llarg del dia, molts dels quals disposats a allargar les protestes indefinidament.
Després d’una reunió extraordinària del govern, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va refermar que el referèndum se celebrarà i va denunciar una suspensió “de facto” de l’autonomia i l’aplicació d’un estat d’excepció no declarat per Madrid, acompanyat per una greu vulneració de drets.
La Guàrdia Civil va requisar deu milions de paperetes, actes i documents de l’escrutini en una nau industrial a Bigues i Riells. Però l’executiu manté la convocatòria electoral amb plans alternatius. Puigdemont es va reunir al llarg del dia amb Junqueras, altres consellers, Artur Mas i els líders de l’ANC i Òmnium.
Onze càrrecs de l’executiu van ser detinguts, tres dels quals havien estat deixats en llibertat a l’hora de tancar aquesta edició. Entre els arrestats, hi havia dos homes de màxima confiança del vicepresident català, Oriol Junqueras, en qui recau l’àrea de processos electorals i l’organització del referèndum: el secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó; a banda de diversos càrrecs del CTTI o responsables de les àrees de tecnologies de la informació de diversos departaments.
Les forces policials van escorcollar despatxos a les conselleries d’Economia; Governació; Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies, i dependències vinculades. La Policía Nacional també va intentar escorcollar la seu de la CUP sense èxit ni ordre judicial després d’una resistència no violenta de gairebé vuit hores. Tres ferris van atracar als ports de Barcelona i Tarragona per allotjar les forces policials espanyoles, amb autoritzacions de l’Estat per quedar-s’hi almenys fins al 5 d’octubre, i amb capacitat per a 4.000 agents. Fins a aquesta data, precisament, la direcció general de la policia va anul·lar els permisos, les vacances i les llicències dels agents, amb la possibilitat de traslladar-ne més a Catalunya.
Els Mossos d’Esquadra no van intervenir en les operacions, emparades pel jutjat número 13 de Barcelona, però sí que van separar els cossos espanyols dels manifestants arreu del país. La seva presència al carrer, segons van dir, tenia “com a objectiu garantir la seguretat de tothom i evitar alteracions greus de l’ordre públic”.
Rajoy vol que s’aturin
Les manifestacions es van replicar a les places de les viles i ciutats, davant d’ajuntaments i de subdelegacions del govern espanyol, i a la nit es van fer repicar atuells a pobles i ciutats. Les entitats independentistes preveuen fer més convocatòries els pròxims dies. Diumenge n’hi ha una de convocada a les 11 del matí. Serà davant dels ajuntaments del país.
Mariano Rajoy va compartir la seva estratègia per impedir el referèndum amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Cs, Albert Rivera, amb els quals es va reunir per separat. Els dos partits van exhibir el seu aval sense fissures a l’ofensiva coordinada per impedir el referèndum, tot i que els socialistes van reservar Pedro Sánchez, que va guardar silenci. Rajoy va al·legar que l’operació policial i les detencions es justificaven per la necessitat de garantir la prevalença de la llei i va sentenciar que l’executiu està disposat a fer-ho “fins al final”, complint les seves obligacions. “Votar només és sinònim de democràcia quan es fa d’acord amb la llei”, va al·legar, i va qualificar el referèndum d’antidemocràtic perquè “no es pot votar per incomplir la llei”. Per això va exigir a les institucions catalanes que renunciïn a la votació. “Són a temps d’evitar mals majors”, els va advertir.
La Generalitat va denunciar una vulneració de l’estat de dret, de les garanties constitucionals i de drets fonamentals. Puigdemont va remarcar que es “violentava” la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en un clam indirecte al club dels Vint-i-vuit que va trobar resposta en un dels vicepresidents del Parlament Europeu, Dimitrios Papadimoulis, de Syriza, que va alertar que “les detencions fetes per les autoritats espanyoles són una deriva molt preocupant”. El cap de files del grup socialdemòcrata a l’eurocambra, Gianni Pittella, va expressar la seva preocupació per la “tensió” a Catalunya i va defensar l’autonomia d’acord amb la Constitució. Els mitjans internacionals més importants del món, com ara The New York Times, la BBC o Le Monde, van informar dels esdeveniments a Catalunya. Human Rights Watch i Amnistia Internacional observen si s’estan produint abusos de poder o violència que considerin denunciables en l’àmbit internacional.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va alinear-se amb les institucions catalanes. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ho feia amb el govern i l’exercici de l’autodeterminació. Els diputats d’ERC i el PDeCAT van abandonar al matí els escons després de la sessió de control al Congrés, tot i que a la tarda van assistir a la compareixença del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per respondre a la justificació política de la intervenció de les finances catalanes.
Comptes bloquejats
Amb els comptes de la Generalitat bloquejats pels bancs per la voluntat del govern espanyol, tot i que sense ordre judicial, el govern estatal es farà càrrec del pagament de les nòmines dels funcionaris i dels serveis públics que l’administració espanyola considera prioritaris i fonamentals. La resta quedarà descoberta. Això vol dir, a la pràctica, que no es pagarà la renda garantida de ciutadania, els programes de recerca i ajuts en matèria d’habitatge, cultura o llengua, entre d’altres. Paradoxalment, la interventora general de la Generalitat va enviar dilluns i ahir els informes setmanals justificant que la Generalitat no ha destinat partides al referèndum, per evitar represàlies penals i amb el vistiplau de l’executiu català. Però la negativa de Junqueras i la resta de consellers a fer-ho (aquest moviment és el que La Moncloa va justificar per procedir a la intervenció financera) va persistir. Montoro va signar l’acord de no disponibilitat pressupostària que pretenia que rubriqués Puigdemont.
L’ofensiva estatal va generar pronunciaments amb accent divers al PSC. El primer secretari del partit, Miquel Iceta, va instar amb equidistància els governs català i espanyol “a aturar una escalada que ens porta tots al desastre”. En canvi, alcaldes socialistes del Baix Llobregat van exigir a l’Estat el cessament dels escorcolls i les detencions perquè “en democràcia, aquesta forma d’actuar no té cabuda”. Advertien que els atacs “contribueixen a dificultar encara més una sortida democràtica i cívica” al conflicte polític.
Podem es va manifestar a la Puerta del Sol per les llibertats i la democràcia. A Palma i València, entre altres ciutats de l’Estat, també hi va haver expressions ciutadanes de solidaritat. Sindicats, col·legis professionals, associacions religioses, culturals i educatives van fer comunicats de suport a l’autogovern i contra les actuacions policials. Entre d’altres, el FC Barcelona. El Consell de l’Advocacia catalana va condemnar els escorcolls indiscriminats i va alertar que “vulneren de manera flagrant la llei d’enjudiciament criminal”. En plena ofensiva policial, judicial i governamental espanyola, l’executiu de Puigdemont recordava, a través de Twitter, que la Generalitat ve de lluny: va ser creada a les Corts de Cervera el 1359.