La implicació dels ajuntaments en el referèndum de l’1-O ha sacsejat els plens municipals i el debat públic local durant els darrers mesos, setmanes i dies. Per una banda, comprometent-se amb la Generalitat a cedir locals, arribant a acords amb el govern català perquè es pugui votar sense implicar la institució o permetent la votació sense cap compromís oficial ni acord públic. Per l’altra, els ajuntaments, majoritàriament socialistes –el PP té dos alcaldes i Ciutadans, cap– que s’han negat a col·laborar amb el referèndum declarat inconstitucional i que representen capitals com Tarragona i Lleida o grans ciutats metropolitanes com l’Hospitalet, Cornellà de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet.

Però també en alguna gran ciutat governada pel PSC, com ara Terrassa i Granollers, els alcaldes han arribat a acords amb el govern perquè es pugui fer la votació sense la implicació de la institució. És el mateix cas que la capital catalana, on el govern de Colau permet el plebiscit salvaguardant els funcionaris de l’administració municipal. En aquests casos de grans ciutats, la votació és possible perquè la Generalitat és titular de la gran majoria de centres educatius públics. Per aquesta raó, el mateix alcalde socialista de Tarragona reconeixia que la posició de l’Ajuntament no representa cap impediment perquè els ciutadans acudeixin als centres de votació.

Però també hi ha algun cas com el municipi prioratí de Gratallops, on l’alcalde socialista ha donat suport públic al referèndum en contra de la posició del seu partit.

Fins a 761 municipis van donar la seva conformitat al govern català per destinar locals a la votació. En aquests, 750 alcaldes han signat decrets o declaracions de suport al referèndum, segons la darrera actualització realitzada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El divers grau d’implicació o la negativa activa o passiva d’alcaldes i plens municipals ha provocat debats, polèmiques i tensions locals. Alcaldes com els socialistes de Tarragona o Lleida han patit la pressió política per la seva negativa a col·laborar amb l’1-O, una pressió de la qual tampoc es van lliurar l’alcaldessa de Barcelona o l’alcalde de Terrassa, que finalment han arribat a un acord per permetre el vot.

Però també altres alcaldes o càrrecs del PDeCAT o ERC no s’han posicionat oficialment a favor de cedir locals, tot i que no impediran la votació en els seus municipis. A la Selva del Camp, per exemple, el govern conjunt del PSC i PDeCAT ha decidit no pronunciar-se públicament ni posicionar-se institucionalment per no posar en perill l’acord de govern. A Colera, governada pel PDeCAT, l’alcalde tampoc ha signat cap compromís públic amb l’1-O però tampoc posarà cap impediment als voluntaris responsables de la votació, que es preveu que es faci a l’espai habitual.

En altres casos, com a Torredembarra, en canvi, el referèndum no suposa cap pressió sobre el pacte de govern entre partits favorables i contraris al plebiscit. En aquest municipis del Tarragonès, l’alcalde republicà ha donat suport a la votació, ha cedit locals i aquest dijous va haver de declarar davant del fiscal provincial sense que això posi en perill el pacte de govern amb el PSC i una marca local de l’Entesa de Progrés Municipal vinculada a ICV. Tots tres partits, de fet, ja van contemplar la situació que es podria presentar quan van signar el pacte el 2015.

La dinàmica política particular de cada municipi crea situacions diverses, com la del Vendrell, on l’alcalde i un regidor socialista han estat els únics que s’han oposat a l’1-O en contra dels companys de govern del PDeCAT. ERC va abandonar l’executiu per la divisió.