El Tribunal Constitucional, que ha mantingut una posició unànime, amb lleugers matisos individuals, contra el referèndum de diumenge i ha aprovat multes de 12.000 i 6.000 euros contra Josep Maria Jové, secretari del Departament d’Economia, i Montserrat Vidal, cap de l’àrea de Processos, té un perfil marcadament conservador. I no és casualitat. Dels dotze membres del TC, n’hi ha només cinc considerats progressistes, cosa que no vol dir res més que han estat proposats pel PSOE. La resta són ideològicament propers al PP i en alguns casos, com és el cas d’Andrés Ollero o Santiago Martínez-Vares García, de la línia més dura.

Andrés Ollero, a qui el govern de Rajoy va intentar col·locar a la presidència del TC, va ser durant disset anys diputat del PP. Filòsof i membre de l’Opus Dei, és contrari a l’avortament i al matrimoni homosexual. Martínez-Vares, jurista, va rebutjar el 2009 el recurs d’ERC perquè la religió catòlica no fos obligatòria als centres de primària i el 2010 va participar en la sentència que va dictaminar que el castellà també ha de ser considerat llengua vehicular.

La tríada ultraconservadora la completa Antonio Narváez, que va substituir Enrique López quan aquest va dimitir després que l’enxampessin borratxo en moto i sense casc. Tots dos, identificats amb l’ala més radical de la dreta espanyola, havien format part de la FAES, la fundació presidida per José María Aznar. En el seu currículum, Narváez reivindica el seu intent d’il·legalitzar el partit polític basc independentista Sortu.

L’última renovació del TC es va fer el març d’aquest any. Va entrar com a magistrat proposat pel Senat Alfredo Montoya Melgar, jurista i catedràtic emèrit de dret del treball i de la Seguretat Social. Va ser a instàncies del PP, igual que Ricardo Enríquez Sancho, que fins llavors era magistrat del Tribunal Suprem. Els dos candidats socialistes que van entrar al març són Cándido Conde-Pumpido Torurón, fundador i portaveu de Jutges per a la Democràcia i fiscal general de l’Estat entre els anys 2004 i 2011 amb el govern del PSOE. Va completar el contingent socialista María Luisa Balaguer Callejón, catedràtica de dret constitucional per la Universitat de Màlaga.

Des d’aquesta renovació, la presidència del TC està en mans del conservador Juan José González Rivas, procedent del Tribunal Suprem i especialista en contenciosos administratius. Va ser elegit per vuit vots a favor i quatre abstencions. És un home discret i catòlic practicant. Dotat d’una memòria prodigiosa, en el seu currículum acadèmic destaquen les 28 matrícules d’honor i dotze excel·lents en el batxillerat i les catorze matrícules i set excel·lents a la Universitat. Coherent amb la seva ideologia conservadora, s’ha mostrat contrari al matrimoni homosexual, a les adopcions per part de persones del mateix sexe i crític amb la regulació de l’assignatura educació per a la ciutadania.

Encarnación Roca Trías, l’actual vicepresidenta del TC, va arribar al Constitucional amb el tripartit i amb el suport de CiU. Roca Trías va ser la primera catedràtica de dret civil d’Espanya i la quarta dona que va arribar al Suprem. En el seu moment va votar a favor de deixar que Bildu participés en les eleccions i les seves sentències i publicacions són un referent en matèria d’igualtat. Creu de Sant Jordi durant l’època de Pujol, s’ha alineat contínuament amb els seus companys contra el referèndum de l’1-O.

Completen la facció més progressista el barceloní Juan Antonio Xiol Ríos, un reconegut jurista que havia estat president de la sala primera civil del Tribunal Suprem. Va ser un dels cinc membres del Consell General del Poder Judicial que van dimitir davant la negativa de destituir el vocal Luis Pascual Estevill, per la seva imputació per delicte fiscal i prevaricació. També va ser un dels sis magistrats de la sala 61 del Suprem que van votar contra la prohibició de Bildu l’any 2011.

Tant Xiol com Fernando Valdés Dal-Ré, també progressista i màxim responsable de l’advocacia de l’Estat amb Felipe González, van votar el 2016 contra la facultat sancionadora del TC i, tot i mantenir la unanimitat sobre el referèndum, Balaguer ha deixat constància que “aquestes mesures, derivades de la complexa situació política, desdibuixen la naturalesa primària del TC”.