“Ha arribat el moment de plantejar demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).” Així de clar va plantejar ahir l’advocat penalista Andreu van den Eynde l’estratègia de contraatac que prepara la defensa dels alts càrrecs del govern detinguts la setmana passada, facilitada pel fet que el TC és ara òrgan executiu i que, per tant, els seus dictàmens ja no poden ser recorreguts en contra a l’Estat. Aquesta setmana, l’ex-número dos d’Oriol Junqueras a la Vicepresidència, Josep M. Jové –destituït per evitar haver de fer front a la multa imposada pel TC–, serà el primer que acudirà al tribunal europeu, en un aspecte personal, per denunciar l’autoritat judicial espanyola; és a dir, l’Estat.

El govern ja va anunciar ahir, a més, que presentarà recurs d’empara al TC contra les multes als exmembres de la Sindicatura Electoral –rellevats també per evitar-les–, en què en demana la nul·litat perquè el procediment seguit vulnera les garanties constitucionals (s’al·lega que no s’han notificat les resolucions com és preceptiu i s’ha impedit el dret a defensa), com a pas previ imprescindible per al recurs al TEDH d’Estrasburg. L’estratègia, que serà coordinada, s’estendrà de seguida que es pugui –quan s’hagin esgotat els recursos estatals o aquesta via es constati “il·lusòria” perquè s’ha de fer davant de qui promou l’acció judicial– als altres detinguts, i fins i tot a molts altres procediments oberts arran del procés en què s’han detectat irregularitats, ja avançava l’advocat.

Van den Eynde denunciava un “grau crític de transgressió de drets”, que du a una “indefensió absoluta“ dels acusats, en la causa instruïda pel jutjat número 13 de Barcelona que investiga l’anomenat cas Vidal, en el marc del qual es van produir les detencions d’alts càrrecs. L’advocat recordava que la investigació es va iniciar sense cap element objectiu de prova; que la Guàrdia Civil va interrogar funcionaris i alts càrrecs al juny sense ordre judicial; que a cap acusat se l’ha informat dels fets que se li atribueixen; que als detinguts se’ls va dir que ho eren per l’organització del referèndum, delicte “expressament destipificat pel legislador”, quan el mateix jutge havia emès resolucions dient que no investigava l’1-O; que hi hagi causes paral·leles obertes per la fiscalia i el TSJC amb el mateix motiu, fet del tot prohibit; que no s’informés de les detencions el Col·legi d’Advocats, com és preceptiu, ni on eren els detinguts; que l’habeas corpus plantejat (petició d’examen de legalitat) per les detencions l’examinés el mateix jutge que les havia ordenat, o que s’actués amb desproporció amb els detinguts, obligant-los a declarar emmanillats. “El poder judicial està blanquejant les activitats desproporcionades de la fiscalia i la policia, que fan el que volen”, resumia Van den Eynde, que avisava també que fins que prescriguin les causes, “no es deixaran de demanar responsabilitats a ningú”.

L’advocat assegura que les actuacions contra el procés vulneren un grapat de drets fonamentals reconeguts als tractats, com ara els de llibertat d’expressió, premsa, reunió o participació política. Els recursos al TEDH s’afegiran a la via paral·lela que també es planteja al Tribunal de Justícia de Luxemburg, garant de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, i al qual fa uns dies ja va recórrer per exemple la mesa del Parlament. Ahir mateix, a més, Pirates de Catalunya hi va interposar una denúncia contra la Comissió per omissió en la defensa dels drets fonamentals com el d’expressió, arran del tancament dels seus webs que redireccionaven als de l’1-O.