En el referèndum de l’1-O, Rússia ha estat el convidat de la comunitat internacional que tothom esperava i que no ha aparegut, però del qual tothom igualment en parla. Malgrat les notícies sensacionalistes i poc substanciades de determinades capçaleres de la premsa espanyola aquests últims dies sobre suposades “interferències russes” en el procés català, la posició oficial de Moscou no és en realitat molt diferent de la de la resta d’estats europeus. El 22 de setembre el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va afirmar que era “un afer intern d’Espanya”, les mateixes paraules que va fer servir dijous la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, Maria Zakhàrova, qui va afegir que Rússia respectaria el principi de sobirania i integritat territorial. Interrogat pels periodistes el 7 de juny passat, el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va respondre en una roda de premsa conjunta amb el cap de la diplomàcia espanyola, Alfonso Dastis, que la posició oficial de Rússia és “que tots els processos dintre d’Espanya, com a qualsevol altre país, han de regir-se per les corresponents lleis internes i les normes del dret internacional”. El referèndum de l’estatut de Crimea el 2014 i la incorporació de la península a Rússia com a subjecte federal van fer que alguns cercles del govern rus s’interessessin per altres casos –entre ells, el català– buscant legitimitat internacional per a una consulta acusada de no complir les suficients garanties, però més enllà de la cobertura informativa no hi ha hagut passos oficials. “Aquil·les absent encara era Aquil·les”, diu un passatge de la Ilíada.