Faltava poc per les dues de la tarda quan desenes de guàrdies civils van baixar de les seves furgonetes i, empentant la gent que s’havia concentrat a l’exterior, van entrar de males maneres a l’ajuntament d’Esponellà, únic col·legi electoral del municipi. En comprovar que no hi havia cap urna (els de la mesa havien tingut temps d’amagar-la), es van posar a buscar-la i, sospitant que la podien haver ocultat a l’ambulatori (situat al costat de la casa de la vila), van destrossar-ne la porta a cops de mall. “Ens han humiliat, no hi ha dret”, manifestava l’alcalde, Joan Farrés, entre indignat i compungit. Els testimonis de la intervenció policial en aquest petit poble de 460 habitants parlen d’acció desmesurada. “I encara sort que es van anar calmant i no van arribar a intervenir els antiavalots, que ja venien!”, diu l’alcalde. La raó per la qual la Guàrdia Civil va decidir actuar precisament a Esponellà és un misteri. Sobre això, Farrés pensa demanar explicacions, segons va anunciar. Lògicament, la votació es va suspendre unes hores, però a la tarda es va reprendre.

Aquest va ser l’únic incident rellevant al Pla de l’Estany. Els Mossos d’Esquadra van fer tancar els col·legis electorals de Cornellà del Terri i Porqueres passades les sis de la tarda, quan ja havia votat “pràcticament tothom”, segons fonts de l’ANC. A Banyoles, com a la resta de la comarca, la jornada va tenir un aire festiu, amb centenars de persones entrant als col·legis electorals i rodejant-los. A la ciutat no hi va haver cap intervenció de la Guàrdia Civil, però com a mínim en tres ocasions es van encendre les alarmes, en circular el rumor d’una imminent arribada d’agents policials estatals. Es van localitzar fins i tot presumptes agents camuflats, entre altres llocs, a l’Ateneu. El fet que els descobrissin i seguidament se sentís una petita explosió (uns petards?) va causar un moment d’incertesa.

A Cornellà del Terri, on el referèndum coincidia amb la seva Fira de l’All, recordaran la data no només per les votacions sinó perquè el president de la Generalitat va anar a votar-hi, després que no ho pogués fer a Sant Julià de Ramis. Segur que la breu estada de Carles Puigdemont es narrarà en els llibres d’història local. I també, possiblement, la col·laboració de pagesos i constructors en cedir els seus vehicles (tractors, retroexcavadores...) per fer barreres de protecció del referèndum a Cornellà i altres pobles de la comarca.